La lectura d’un article de Carme Ballús sobre la celebració
del dia de la dona ha creat en el meu interior un rebelió contra la societat
actual. La distància posada entre l’home i la dona a tots nivells és una
consequència d’una manipulació injusta de la naturalesa i conseqüentment una de
les causes més greus dels desequilibris socials actuals. Estic convençut que la
igualtat home-dona en totes les relacions socials és el primer pas i essencial
per poder estructurar una convivència social en pau, en justícia i en veritat.
La tasca és molt difícil perquè la destructuració ja existeix en els inicis de
la història. La meva filosofia sobre aquest problema té un punt de partença en
les primeres ratlles del llibre bíblic el Gènesi, on hi llegim”Déu va crear
l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona”.
D’aquesta frase es pot deduir que la primera referència a la paraula “home”
significa la “humanitat” com es pot deduir quan a continuació diu, “creà l’home
i la dona.” A continuació el narrador comenta com fou modelat el cos de l’home
i com el de la dona sense que es pugui deduir cap mena de desigualtat natural,
salvades les diferències de gènere, que defineixen millor on rau el fet de crear-los
a la seva imatge perquè la condició humana que més apropa la humanitat a Déu és
la capacitat creativa de nova vida, i aquesta circumstància només es integral
en la unió de l’home i la dona per estimar-se totalment i engendrar un fill.
Recolzar-se en la costella i en la famosa poma són arguments boomerang que
acaben donant la raó a la igualtat necessària entre home i dona. La igualtat
natural, perquè les diferències òbviament hi són però són accidentals i si
alguna n’hi ha d’important és el rol de la dona en la supervivència de
l’espècie. I humilment penso que una manipulació injusta d’aquesta
característica per part del sexe masculí ha portat a la història a la situació
injusta del tracte social envers la dona. La celebració del dia de la dona que
l’escriptora Carme Ballús no veia amb massa bons ulls i acabava amb la frase
que encapçala aquest comentari per a mi es una rebelió contra una desigualtat
aconseguida desobeïnt la naturalesa i emparant-se amb raons divines que no són
i han estat descaradament
distorsionades. Sense oblidar la Bíblia hi trobarem exemples de la necessitat
de la presència de la dona per refer la història. Exemples molt significatius
que fan i obliguen a pensar. I en els nostres dies, sense anar massa lluny a
casa nostra, protagonismes de dones són prou alliçonadors per adreçar el curs
de la història. Però en aquesta tasca, penso, que el primer pas s’anomena
“respecte a la persona”. L’home i la dona són persones i per què ho són és
possible desenvolupar papers diferenciats sustentats en les diferències
accidentals dels sers humans. Però aquestes diferències no han de ser motiu de
desigualtats si no la base de la convivència per què sense ells seria imposible
un món amb la riquesa cultural existent i la futura. La força està en la integritat
humana. Aconseguir persones íntegres és imprescindible per a una convivència
justa i pacífica i per què la igualtat home-dona esdevingui normal, amb la
mateixa normalitat que són éssers naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada