La convivència universal en pau sembla que, analitzant el
curs de la història segleXXI, dóna la impressió de ser una utopia. Però les
utopies generals tenen el seu disolvent en les solucions individuals per
petites que sien. La meva filosofia de la pau universal es basa en una realitat
religiosa: mentre les religions del món no es possin d’acord, no serà possible
la pau. És una afirmació agosarada però no impossible. No inmediata però sí
d’un futur raonable. L’assoliment d’aquest futur troba en el seu camí una
manipulació descarada i antinatura com és el gran capital transformat en
política i religió, però amb una condició de canviar la filosofia de la
política i la teologia de la religió a les seves conveniències. I
dissortadament aquest nou model està molt arrellat i té uns directius massa
poderosos, però sortosament no invencibles. I no ho són perquè són humans i les
febleses humanes els poden destruir. Però al marge d’aquesta autodestrucció,
que estic convençut es produirà, existeix un fenòmen emergent que apareix en
nuclis reduits, i que esdevenen un motiu d’esperança. I alló veritablement
important és l’expansió d’aquests nuclis petits que criden l’atenció per la
seva postura i encara que sia, gra a gra, gota a gota, la platja es va fent més
gran i els mars més oceànics.
He llegit un exemple en El 9 Nou, del Vallès Oriental, un
exemple esperançador. La població de Canovelles amb el seu alcalde, gaudeix
d’un acord signat l’any 2009 per sis comunitats religioses que aposten per la
convivència. Jo diria que n’hi ha més però els exemples són els arguments més
convincents. I en aquest acord hi signa l’Esglèsia Catòlica,al constat de
comunitats mususlmanes i evangèliques. I alló que s’ha de tenir més en compte,
col·laborant amb la política. Precisament aquest és el meu pensament. I sembla
ser que l’exemple tira endavant i funciona. El representant del catolicisme,
segons el diari, afirma:”El compromís val la pena. La pau és la base i tota la
resta ens vindrà donat. El diàleg i el coneixment de la diversitat m’ha
enriquit molt. Canviem el rostre de l’estranger pel d’un germà i cal transmetre
el missatge a les noves generacions”. Pura doctrina evangélica i concordant amb
els clams populars que es basen en el respecte a les persones i la defensa de
la dignitat humana. I és precisament l’alcalde de Canovelles que dóna fe de la
bondat d’aquest compromís religiós: “La diversitat és una riquesa i l’entesa un
orgull per Canovelles.”
De trobades i realitats de l’estil de Canovelles n’existeixen
força a casa nostra i arreu i són precisament aquests exemples els que mantenen
ferma l’experança d’una societat millor. Perquè una cosa és segura, no arribarà
mai per la força de les armes, ni per la força de la llei. Cada dia estic més
convençut que els responsables de la pau del món són la política i la religió.
Política i religió que siguin fidels a la seva filosofia i no manipulades per
interessos egoïstes com succeix encara avui a ple segle XXI. L’esperança no rau en el saber fer dels responsables
institucionals, rau en la voluntat de les persones que són l’objectiu de la
política per a una vida digna, i de la religió per a la transcendència de la
seva rao de ser. A Canovelles aquest condicionat s’està complint, a Catalunya
la societat exigeix el compliment dels objectius polítics i religiosos. Només
falta el moment històric transcendental de que el diner no fassi ni política,
ni religió.
La fotografia és treta d'El 9 Nou del Vallès Oriental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada