Amb Xirinacs cap a la independència.

Avui,11 de setembre, una mística molt especial ample la meva vida i d’una manera concreta, la meva defensa de la independència de Catalunya. Avui fa vuit anys que una parella jove va trobar al Pla de Cal Pegot (Ogassa) el cos fred de quatre dies de tempesta, de Lluis M. Xirinacs. Havia fet la seva ofrena mística al Pare. El seu desig era oferir-se a d’alt del Taga, però la natura va decidir. L’ofrena fou igualment intensa místicament. No nego que sigui un suïcidi, perquè és una mort volguda i preparada amb molt de temps. Però amb molt de temps estudiada teològicament. No tots els suïcidis són un crim, perquè com un acte lliure de la llibertat, pot esdevenir per múltiples raons i força d’elles, positiva. Honestament penso que la mort de Luis M. Xirinacs, és una mort digna, religiosament responsable i socialment exemplar. És veritat que la seva figura va embolcallada d’una problemàtica discutida i fins i tot menyspreada i befada. No era un personatge fàcil però sí, que era cent per cent responsable i un lluitador  pels més dèbils i per la llibertat de les persones. El seu document, talment com un testament, el seu comiat, amb el títol ACTE DE SOBIRANIA, és molt expressiu de la seva personalitat, extraordinàriament crítica amb la classe política. En ell s’hi llegeixen frases d’una força filosòfica fora de dubtes i políticament basades en la veritat del ser humà. “Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers.” Hi afegeix encara amb més força:”Una nació mai serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa”. I és precisament la seva mort voluntària, un exemple, portat a la pràctica, malgrat es pugui catalogar de suïcidi. Hi ha suïcidis que són una virtut i un acte generós de servei a la societat. I no ho afirmo per afirmar-ho, per què en tinc més testimonis i algun molt proper. El mateix, Lluis M. Xirinacs ens  demana la nostra col·laboració: “Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble”. Ni més clar, ni més català. I és precisament aquesta dualitat religiosa, política, la dificultat. Xirinacs va ser molt dur amb la classe política, com ho demostra la seva trilogia LA TRAICIÓ DELS LÍDERS, i el discurs del Fossar de les Moreres de l’ 11 de setembre de 2002, en el que entre altres afirmacions molt agosarades i valentes es declara amic d’ETA. Una declaració que li va comportar l’empresonament, però el comportament popular aconseguí un ràpid alliberament. La personalitat de Lluis M. Xirinacs és  molt important que ens acompanyi en les eleccions del dia 27 de setembre perquè “una nació mai serà lliure si els fills no volen arriscar llur vida...” i també la seva filosofia és una profunda argumentació sobre el dret de les persones i dels pobles, essent el bàsic, la llibertat. Important conèixer la seva tesi doctoral sobre EL GLOBALISME, fonamental per programar una convivència universal en pau. La doctrina de Xirinacs té un enemic cabdal, el gran capital, per què la doctrina econòmica estudiada i escrita amb el seu amic Agustí de Chalaux el posa en evidència, d’una manera especial perquè és una filosofia que ataca la corrupció i proposa una forma de pagament net i transparent. El coneixement de la figura de Lluis M. Xirinacs i la seva filosofia social, política, religiosa i econòmica és fonamental per millorar la convivència.  El fet d’intentar presentar la seva figura com la d’un foll fora de sentit, ho palesa amb prou claredat. Amb Xirinacs assolirem la independència que Catalunya necessita.