El 27 S s’apropa i
en el cel català la llum de la independència dia i nit es presenta més
resplendent. La claredat és tan evident que els dubtes del dret a ser no
haurien d’existir. La independència de Catalunya, un dret natural, no hauria de
generar cap mena de dubte. Els drets naturals són superiors als drets positius
i no existeix cap llei humana superior. Cada col·lectivitat humana amb
identitat pròpia i diferent per la simple raó de ser té el dret de gaudir-ne i
d’autoorganitzar-se. No hi ha cap llei humana, ni Constitució superior. Només
la col·lectivitat, en el nostre cas Catalunya, té dret a decidir quina és
l’organització política que vol. La democràcia no és res més que una forma
política ideada pels humans i que més respectuosa és amb la llei natural. I en
aplicació de la democràcia Catalunya vol decidir. A casa nostra hi ha dues
candidatures netament independentistes i altres que certament acceptaran la
voluntat de les urnes. Voluntat que en una democràcia haurien de respectar tots
els partits començant per el del govern. Amb tots els respectes, digui el que
digui la Constitució Espanyola, mai és superior a la voluntat popular i la
Constitució ha d’acceptar la voluntat d’aquelles persones que per llei són
espanyoles però que per dret natural no se’n senten i tenen dret a
manifestar-ho. I aquest dret els hi dóna avui però que quan Catalunya
esdevingui independent ja no estarà sota el jou constitucional. Hi ha, per
altra banda, veus espanyoles molt acreditades i raonades que defensen el dret
català i desitgen l’amistat i solidaritat catalana des de la diferència. Penso
i n’estic convençut que el vot dels castellanoparlants que, viuen a Catalunya,
donarà la gran sorpresa. N’hi ha molts més dels que el govern i la gent pensa
que votaran a favor de la independència de Catalunya perquè és la gran lliçó
perquè Espanya recobri la seva identitat. Ni el PP, ni el PSOE la defensen,
perquè no són partits de diàleg sinó d’autoritat. No necessita Catalunya
lliçons d’un Felipe Gonzàlez, que com a socialista, s’hauria d’avergonyir de ser un capitalista d’elit. El socialisme no
va néixer per crear milionaris, sinó perquè el poble, tota la gent gaudís d’una
vida digna, no de superluxe com demostra la fotografia que corre pels mitjans.
Des de la defensa dels drets del poble de Catalunya, tinc clar que el meu vot
ha de ser independentista. Respectant la gran coalició de Junts pel sí, amb tots
els respectes penso que per la meva manera de pensar i pel meu sentiment
religiós, encara que sembli estrany, el meu vot ha de ser per la CUP. És un vot
netament independentista i com independent totalment social i partidari d’una
revolució social indispensable des de la democràcia. Convido a no tenir por de
votar CUP. És un vot clarament català i popular.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada