La immunitat serveix de pell d’ovella de la corrupció.

He llegit en comentaris de premsa que a l’estat espanyol deu mil persones gaudeixen d’immunitat. És una demostració més de la mentida que tothom és igual davant de la llei. Protegir amb la impunitat un càrrec polític durant el mandat i quan l’acaba, per a mi és una infracció constitucional. La protecció la mereixen les persones, no els càrrecs. Aquelles que per raons polítiques desenvolupen una funció política estan més obligades que la resta de ciutadans a fer palesa la seva netedat de qualsevulla mena de corrupció. Els subjectes, que mereixen, són les persones, no els càrrecs de l’ordre que siguin. Un rei, un cap d’estat, un ministre, un polític en actiu són els que haurien de donar exemple de legalitat en les seves accions. Però dissortadament comencem per on s’obren les portes a la manipulació, atorgar immunitats. Dissortadament aquest privilegi gaudeix de preferències i per fer-lo eficaç en algunes circumstàncies es modifica la llei. I aquest fet, quan el protegit molta gent sap les seves corrupteles, és una demostració del model corrupte que ens rodeja. Per gaudir d’una Constitució, garantia verdadera del ciutadà, un dels primers passos, i jo diria el primer i més important, és suprimir i anul·lar de soca-rel les immunitats. És vergonyós que per aquest privilegi, per a mi, antinatural i antisocial, es puguin conservar fortunes aconseguides no pel treball, sinó per les influències. A l’ombra de les impunitats s’han amagat sota pell d’ovella veritables accions il·legals i contràries a la dignitat de les persones. Els processos judicials existents en són una demostració. I quan una corrupció hauria de ser una destitució automàtica, resulta que els vots tornen a caure del costat de la corrupció. No s’entén. Millor sí, s’entén. Quan en les campanyes electorals és fan promeses amb les paraules de ser els millors, als votants els hi falta psicologia per descobrir la mentida. És incomprensible que un partit que no ha complert les promeses electorals, torni a tenir en les properes eleccions els percentatge de vot a favor seu. Pregunto: qui és el corrupte, el sistema, la política o el poble? És per pensar-hi. Perquè un model polític, que s’autodefineix democràtic, guanyi vots promovent l’odi contra un sector força considerable de l’estat, en el nostre cas Catalunya, no mereix la seva continuïtat i esdevé un greuge històric en el mapa global de l’univers. La defensa, que fa Catalunya de la seva llibertat, no és només un dret natural sinó una defensa del procés constant de la humanitat en la seva organització. La veu del poble català és clara i ferma, vol la independència, però la vol sense corrupció i la manera d’assolir-ho és fer verdadera la sobirania popular. El procés català és una conseqüència lògica del mandat natural que rebé la humanitat en els seus primers passos conscients, de conèixer, estudiar i organitzar-se poblant la terra. I perquè Catalunya esdevingui un nou estat europeu ha d’aconseguir-ho amb un model democràtic immunitzat de tota mena de corrupció.