Amic, Carles Vallbona, sempre estaràs en nosaltres

La teva mort no és un adéu, és l’assoliment d’aquell jo que tu tant estimaves i defensaves. Si les teves paraules eren sempre una lliçó de solidaritat i respecte que, a la vegada, ensenyaven a estimar la vida, el teu adéu d’aquest món temporal és l’arribada a l’altre món intemporal, etern on els “jo” individuals esdevenen un “jo” col·lectiu de convivència. Amic, Carles Vallbona, la nostra amistat no ha estat llarga, però sí, intensa. No són necessàries moltes paraules per valorar la intensitat, sovint, amb un gest n’hi ha prou. I amb tu han estat més valuosos els gestos que les paraules. Les teves abraçades, concretament la darrere, quan encara la malaltia no t’havia immobilitzat, fou tan intensa, íntima i solidària que m’acompanya i m’acompanyarà sempre fins el dia que com tu el meu “jo” temporal esdevingui etern amb el teu. La teva presència estarà sempre al nostra costat amb les sàvies ensenyances sobre la importància de la solidaritat per assolir una bona convivència i com la salut de les persones està estretament lligada al comportament de cada persona amb el seu pròxim. La medecina és un instrument en mans dels metges per poder fer aquells petits i grans miracles, que tu també feres, pel benestar físic i psíquic. Ens vas ensenyar que la malaltia esdevé un company de viatge que ens anima a mimar la nostra existència, a conèixer els seus valors i en que consisteix la verdadera qualitat. Un malalt pot aconseguir viure qualitativament millor que moltes persones sanes que no respecten el seu cos, que consideren valent i fort. I tu ens en vas ensenyar. El teu exemple vital és una lliçó magistral en la salut i la malaltia, en la pròpia i en la dels teus i orientant a quantes persones demanaven el teu consell i el teu pronòstic. Amic, Carles, ara estàs més que mai entre nosaltres, perquè estàs en nosaltres, ets la plenitud de la naturalesa perquè ara ets l’autèntic “JO” en el “JO” de l’esbarzer cremant on Moisès va rebre la resposta del creador amb aquesta mateixa paraula, “JO SÓC”. Algun lector no estarà d’acord amb les meves paraules, ho entenc, però jo, amic Vallbona, estic segur que tu, sí, perquè tu ja ho ets en l’altre món etern. No et dic adéu, perquè tu tampoc m’ho dius, tu em recordes “el camí, la veritat i la vida”. Ara tens la vida plena perquè ja has fet el camí i ara ets veritat.