El ministre Guindos opina sobre la independència de Catalunya

Hi ha maneres d’opinar que elles mateixes es desmenteixen i demostren problemes de raonament. No negarem mai el dret a ningú d’opinar sobre allò que més li convé a Catalunya amb el ben entès que poden existir extremisme per les dues bandes. Però hi ha raonaments que de sortida es contradiuen. No hi ha cap tema en el món sobre el que no es pugui raonar amb les responsabilitats conseqüents als seus fruits. Però quin és el raonament que avui m’ha interessat? Les respostes a l’agència EFE sobre Catalunya. Primera opinió: “La independència és extremadament indesitjable”. Perdó, Sr. Ministre, ha pensat l’abast de la seva afirmació? Vos defenseu la independència d’Espanya, ergo sou indesitjable. Trec fora de context la frase? Si només es refereix a Catalunya, tots els catalans independentistes som uns indesitjables. És una lògica molt poc favorable per a un responsable de la defensa del respecte a tots els espanyols, perquè encara no som independents, ho serem. Però el raonament segueix camins que diuen molt poc a favor d’un ministre: desitja que els catalans siguem “intel·ligents i racionals” votant a favor de seguir amb Espanya. La relliscada és de campionat. És incomprensible  que se supediti el fet de ser intel·ligent i racional al fet d’acceptar una opinió contrària. D’això se’n diu intent de manipulació. A continuació de la fresca una de calenta: “Des de que Espanya és Espanya, Catalunya ha estat una de les regions més importants del país”. Un bombó embolcallat amb una mentida històrica i amb una devaluació històrica. Catalunya com a nació és anterior a l’Espanya actual. No cal aportar dades per que són prou conegudes. Sr. Ministre, per acabar-ho d’adobar hi afegeix l’argument de la por. No ens tracti de nens petits i ens alliçoni sobre allò que sabem, coneixem, defensem i volem ser. Per una banda ens menys prea, per altra ens ensabona, em pot dir on hi ha la coherència? En castellà tenen una dita que defineix aquell que no sap el que vol “saltando entre Pinto y Baldemoro”. Per favor el joc del salt a la corda, els catalans el dominem i sabem per què saltem. Precisament per intel·ligents i bons raonadors assolirem aviat la independència i desterrarem del nostre llenguatge l’odi a Espanya.