La no democràcia en acció

La interpretació que s’està fent de la democràcia a la pell de brau és una lliçó de com l’ego personal s’imposa contra la voluntat de la majoria manifestada en el vot. A la pell de brau el vot de la majoria no es respecta quan no afavoreix a qui es creu que està en possessió de la veritat basada en uns lleis dictades per humans, que massa sovint contradiuen la llei natural. Emparar-se en lleis dictades pels homes i, a vegades imposades per la força de les armes, contra la voluntat expressada pels ciutadans, que segons la mateixa llei són sobirans, és una demostració d’antidemocràcia i de continuisme dictatorial. Segons la Constitució cap espanyol deixa de ser sobirà pel fet de pensar diferent dels governants. I aquesta norma no es respecta i es vulnera tranquil·lament i allò que és més inversemblant amb el recolzament del Tribunal Constitucional. És constitucional derogar una llei votada per una autonomia, aprovada pel Congrés i el Senat espanyols i portada als tribunals? I el que és més inacceptable humanament inhabilitar uns articles dels Estatuts d’una autonomia quan els mateixos són intocables en altres autonomies? És d’esperar que la història faci justícia i tregui els colors a la cara dels autors de tals accions antidemocràtiques. Però la manca de respecte a la voluntat democràtica no té aturador a casa nostra i és, per a mi vergonyós i vergonyant, que partits que es diuen catalans, no acceptin la voluntat de la majoria del catalans que han emès el seu vot. És incomprensible que tres partits, que es diuen constituïts per persones catalanes, jo en dubto, portin al Constitucional la seva particular oposició, desobeint la voluntat del poble. I ho fan amb tota la solemnitat complint, sembla imitar, aquella dita de Voltaire, calumnia que alguna cosa en queda. És inconstitucional vulnerar la voluntat popular amb el percentatge que cada un dels tres partits han aconseguit quan entre els tres no superen la majoria dels guanyadors. Intentar que la llei escrita sigui superior a la llei del que anomena el legislador, que és el poble, per la meva manera d’entendre, és un atac frontal al dret natural, superior al democràtic. Sigui quin sigui el resultat de  l’acció dels tres partits, la història, en el seu temps, els posarà en evidència i allò que ells no volen i no saben argumentar, els hi farà veure els seus errors democràtics. Hi ha postures que ho són per la forma i ventilar, a cor que vols, les postures contràries als altres és una demostració de la manca d’arguments per defensar en una taula de diàleg. Hi ha sistemes del NO que no cal que usin la paraula, amb fets n’hi ha prou. Certament la filosofia del NO del president del govern té els seus adeptes. Malgrat tot la veu de Catalunya seguirà democràticament el seu camí. L’actual mesa del Parlament català els hi ha demostrat amb fets, cal que els entenguin, i sembla que no volen.