Sota el flagell del terrorisme

El terror té moltes cares, però no són les cares el problema més greu sinó les desgràcies criminals que produeixen aquestes cares, les morts de milers de persones innocents. L’atemptat terrorista de París ha remogut les entranyes del món. Les víctimes mereixen tot el respecte i des de la meva fe cristiana una vida futura pacífica i feliç. Però hi ha altres terrorismes que no fan esclatar bombes, ni disparen ràfegues d’armes automàtiques, i produeixen també milers de morts. Les víctimes que moren ofegades, víctimes d’un mercadeig inhumà de persones que busquen un altre indret per viure en pau; també aquelles víctimes d’una política que les deixa sense recursos i viuen en la misèria esperant la mort; víctimes de les drogues que moren sota els seus efectes i no sempre aquestes víctimes tenen el tracte de les dites terroristes perquè els causants eviten ser-ne tractats i senyalats com a tals. El mapa mundial el dibuixen milions de persones que són víctimes d’un model social en el que dissortadament la persona és un número. Tot si  val per fer diners. Condemno i rebutjo els atemptats de París, però no puc estar-me de preguntar-me: d’on treuen les armes aquests terroristes qualificats? I continuo: perquè es dediquen al terrorisme? Per guanyar-se el cel? És possible que així ho creguin. Allò més increïble per a mi rau, en el fet de l’existència de ser humans que infonguin aquestes idees. I què hi ha darrere de tot aquest desgavell criminal? Una frase de l’evangeli ens posa en alerta: pels seus fruits els coneixereu. Qui són els responsables de la pau social? Per a mi la política i la religió. El terroristes de París cridaven: Alà és gran. El Alà que jo he llegit en el Corà no és un Alà terrorista. I tot seguit m’ha vingut a la memòria la manipulació que alguns polítics fan de la filosofia i la teologia. Franco, s’emparà en la doctrina catòlica i, avui, el govern d’Espanya no el condemna pels seus crims. Stalin es refugià darrere la filosofia d’ Engels i de Karl Mark i justificà amb ella un règim criminal. Justificar els crims terroristes darrere una religió ho considero una autèntica demagògia del poder del diner en mans de poques persones. Qui són els grans fabricants d’armes aconseguint una de les primeres fonts d’ingressos dels nostres dies? Però darrere de tots aquest desgavell, els polítics actuals de tot el món són capaços de preguntar-se quina part de culpa hi tenen? Per què solucionar el problema amb les armes no s’aconseguirà. Tenen voluntat totes les tendències polítiques i religioses de seure a la taula de diàleg? Totes tenen solucions, però no arriben, s’agreugen. Demano als politics, és possible aturar la fabricació d’armes? Si no ho saben, vol dir que no hi ha una verdadera voluntat de pau. Per arribar a un diàleg verdader, a una aturada de la fabricació d’armes, el primer pas que cal fer i és urgent, centrar la política i la religió en el respecte a la persona, que ella sigui la centralitat de la filosofia política i teologia religiosa i portar a la pràctica la realitat de que totes les persones són iguales davant la llei humana i divina i que les autoritats respectives siguin modèliques en el seu compliment. Provocar desigualtats humanes és l’origen dels mals socials. Per aconseguir-ho hi ha un consell evangèlic, que la política econòmica no accepta però seria el primer moviment seriós, estimar els enemics és la pràctica més gran de l’amor. Els enemics se’ls comença a estimar a l’impedir que causin el mal i dialogant amb ells.