Pensar en la mort

Sovinteja l’expressió: més val no pensar-hi. Dóna la impressió que la mort és l’acabament de tot. Així actua la política i l’enemic: mort l’enemic s’acaben els problemes. Mort el criminal s’acaben els crims. El resultat és que els problemes continuen, siguin crims, siguin enemistats. La mort és verdaderament una solució? Contemplada fredament des d’una filosofia només humana pot semblar que sí. Però la realitat és que no. Una prova en són les guerres. Acabades, es continua matant. Per exemple la guerra civil espanyola. Provocà un milió de morts al camp de batalla. Però una vegada assolit el poder, que era la finalitat del succés, per assegurar-lo es continuà causant morts. La premsa es fa ressò amb un estudi molt treballat de la mort a Catalunya desprès de la victòria del General Franco. Uns tres mil cinc cents afusellats injustament amb un judici sumaríssim sense dret a defensa. Tres mil cinc cents crims que clamen al cel i demanen justícia. I l’actual democràcia en mans de la dreta espanyola no en vol ni sentir parlar. Pensar que la democràcia actual és la continuadora d’una història criminal que no es condemna, m’obliga a formar part d’un altre model de vida més just, en el que la veu del poble perseguit i sotmès sigui escoltada. Quan repassant la història en les pàgines del llibre hi trobo el dictador sota pal·li m’esborrono i no entenc com l’Església esdevenia un escolanet de la dictadura. Com tampoc puc acceptar el Monument del “Valle de los Caídos” per més que es proclami que és en record de los “caídos por Dios i por la Pàtria” fent-nos combregar amb rodes de molí. Els morts em mereixen un gran respecte, però és una indecència la manipulació política que se’n fa, construint un Monestir, que en la seva construcció es produïren massa morts injustes, i no condemnant la política criminal que en causà tantes. Els fruits d’aquella guerra són criminals i als seus autors gairebé se’ls col·loca en els altars. Una trista manera de respectar els morts. Sincerament penso que si la filosofia de la guerra civil espanyola fos motiu de reflexió sobre les conseqüències, moltes d’elles encara perduren, l’actual democràcia tindria una altre direcció i un respecte als diferents pobles que configuren l’actual estat espanyol i tenen dret a una llibertat que se’ls hi nega. I no em refereixo només a Catalunya. La consciència històrica trobaria en la mort injusta de molts ciutadans una raó ferma pel dret a ser lliures. Morir per viure és un principi filosòfic indiscutible.