Filosofies autonòmiques

Espanya pateix una greu crisi política i no troba la manera de formar govern. Els resultats de les votacions de Galitzia i Euskadi eren esperats per una banda i l’altra com la possible solució al problema. Però ho són veritablement els de les dues autonomies?. Francament penso que més aviat conviden a una reflexió en profunditat perquè a Galitzia i a Euskadi les forces presents són més d’esquerres que de dretes. El PP que confia molt en C’s s’ha trobat que ni a Galitzia, ni a Euskadi és ben vist aquest partit, i aquest detall és per pensar-hi. Tant a Galitzia, com a Euskadi les forces de l’arc parlamentari són majoritàriament d’esquerres. És també un punt per reflexionar-hi. No veig que el PP en surti tan reforçat, ni el PSOE tan desinflat. Els socialistes s’ho haurien de fer mirar. És veritat que els resultats han estat molt dolents, però hi ha una llum d’esperança. Penso que Pedro Sánchez està en la línia bona de la recuperació socialista. A Euskadi poden ser la força que necessita el PNB, si no vol trair la seva ideologia. Francament desitjo que Pedro Sánchez mantingui ferm la seva idea malgrat s’arribi a unes terceres votacions. Perquè a l’Espanya del PP només li falta de cara Europa aquest daltabaix per confirmar una política dolenta per a la pell de brau. Precisament, avui, he llegit a les xarxes les més de vint desaprovacions de normes puntuals del PP per part de la Unió Europea, confirmant la feblesa i la desorientació de la política del govern. Més de vint avisos que haurien d’arribar a la gent perquè tingués consciència del seu vot. Per què Espanya no és tan ben considerada per Europa, el que no vol dir que no s’hi necessiti el seu vot en decisions ocasionals. Sincerament penso que la majoria de partits d’esquerra en les autonomies basca i gallega és un avís que no es pot menys tenir. I Catalunya en aquest procés de formar govern hi té una part important tant des de les formacions independentistes com de les partidàries del dret a decidir. I crec i penso que aquest incís, el líder socialista no el pot perdre de vista perquè és l’única opció per desbancar del poder el PP. I, cura, no sóc del PSOE, ni de cap partit, però sí, independentista. I és precisament la independència de Catalunya i Euskadi allò que Espanya necessita si no vol perdre el seu espai en la història. Des del temps en els que en els territoris espanyols no s’hi ponia mai el sol fins als nostres dies la davallada ha estat decisòria i encara continua. I allò més greu rau en el fet que no hi ha pensadors que hi descobreixin els remeis. Amb tota franquesa si el PSOE facilita la formació de govern al PP serà més responsable encara dels mals que li sobrevindran a la nació espanyola. Formar govern precipitadament perquè amb dues votacions no s’ha arribat a cap solució és una demostració de la molt greu malaltia que la nació hispana pateix. No hi ha remei? I tant que n’hi ha. Escoltar més la  veu del poble i sobre tot fer-li cas i no oblidar que la política és un servei, com el d’un mecànic, un escombriaire, una mestressa de casa, i no un mitjà per fer-se ric. Com en tots els aspectes de la vida en política també són indispensables les persones íntegres.