Gabriel Rufian i Romero, diputat d’ERC

En aquest món encara hi ha persones que fan tenir fe en la possibilitat d’un  món millor amb la filosofia del globalisme, essent la individualitat la unitat imprescindible. I una d’aquestes persones és el polític català. La seva intervenció al Congrés dels Diputats fent escoltar als diputats l’entrevista del ministre Fernàndez Diaz en la que denunciava que s’havien carregat la sanitat catalana fou una autèntica bomba de rellotgeria. Les paraules de Rufian, serenes, contundents, amb el pa, pa i el vi, vi, que alguns congressistes intentaren diluït amb les seves converses molt democràtiques mentre ell parlava, provocaren més d’un mal de ventre per que la veu no es podia negar que era la del ministre conxorxant-se amb el destituït director de l’Oficina antifraude de Catalunya. En un Congrés on la manipulació etimològica de les paraules és un art, escoltar ,les veritats que normalment s’hi amaguen és un alè d’esperança per totes aquelles persones que tenim fe en la gent i en la seva dignitat que políticament en la pell de brau es maltractada i massa sovint oblidada. Curiosament, acabat d’escoltar a internet el parlament del diputat català, hi he llegit també la carta del presentador de TV, Risto Mejide

ha dirigit las votants del PP, comunicant-els’hi que li causaven vergonya i altres afirmacions reprodueixo textualment aquesta:”Gracias a tu voto, la corrupción i la conspiración d’estado, en vez de ser castigada, hoy resulta jaleada y premiada. Porque si eximes de penitencia al responsable último, eso es que el primer responsable eres tu”. No es tracta d’un presentador de TV3 sinò de Telecinco i Antena 3. Que en el Congrès, els diputats catalans independentistes parlin amb tota  naturalitat dels problemes que acusen als polítics en el poder de corruptes, esdevé un argument més de la bondat del procés català, que el PP tracta de delicte el voler ser independents, Rufian ha posat fi al parlament dels greuges contra Catalunya amb l’afirmació que si és un delicte defensar la independència de Catalunya, el meu poble  mereix assolir-la. Si encara no l’heu llegit, mereix ser-ho. En el meu faceboock li trobareu. Però entre les aplomades acusacions que ha fet, ni ha una que val per totes, afirmant que esperava demostrar la veritat de la corrupció política espanyola. Curiosament en el dos testimoni és simptomàtic el seu origen i a la vegada orientatiu.  Gabriel Rufian, d’origen andalús per nat a Catalunya, parla català i castellà (és de formació castellana) i gran defensor de la independència de Catalunya, acusant la política del PP. Risto Mejide, nascut a Barcelona, però integrat a la cultura hispana i, a la vegada, acusador de la política del PP. N’hi ha més i molt significatius també. A Galitzia, a Castella, a Andalucia, a les Illes i a València. Pot donar la impressió que estem sols, però de veritat no ho estem. El temps i no massa llunyà ens ho farà saber. Hi ha molts castellanoparlants que desitgen que Catalunya sigui independent i no per odi, sinó cordialment.