És al·lucinant escoltar com el partit en el govern es
recolza en la llei per demostrar la seva democràcia. La llei no és democràcia,
si fos veritat el govern feixista de Franco hauria estat una democràcia perquè
també s’emparava amb la llei. La llei és una eina que necessiten tots els
models polítics de convivència per sobreviure i defensar-se dels atacs que els
qüestionen. En un model veritablement democràtic la llei és un instrument per
afavorir el dret de tots els ciutadans, sense excepcions, per gaudir d’una vida
digna i en un model democràtic hi ha ciutadans que es veuen marginats, la llei
és injusta i contrària a la democràcia. A casa nostra s’escolta dels governants
que la llei és la democràcia. Aquesta afirmació és una demostració d’una
interpretació dictatorial del model democràtic. En un model democràtic la llei
és la veu del poble i quan aquesta veu es manipula perd tota la seva qualitat i
garantia. Una de les anomalies de la democràcia és l’existència d’una monarquia
parlamentària. El nom ja li dóna poder legal, però en la realitat és una
manipulació per salvaguardar una institució que al llarg de la història i,
també a casa nostra, ha estat un llast pel benestar dels ciutadans. Integrar
una monarquia en un model democràtic és manipular la democràcia amb una veu
legal que no és la veu del poble. Una monarquia és hereditària no elegible per
votació popular i és contrària a la democràcia. L’exemple prou clar el tenim a
casa nostra on la monarquia ha estat més aviat negativa envers el benestar de
les persones per l’enriquiment desmesurat esdevenint una de les dues centes
famílies més riques del món i per la seva intervenció, confessada pel seu
secretari, en el cop d’estat. I malgrat tot, el poder democràtic espanyol l’ha
immunitzada legalment. Una demostració més que la llei no és la democràcia.
L’objectiu primer de la democràcia és el benestar de tots els ciutadans i a
Espanya aquesta norma no es compleix i la llei no té força pet fer-la complir.
No hi ha diners per un sostre digne per a tothom quan es paga una factura de
mils de milions per legalitzar oficialment la construcció d’una empresa que
havia construït un dipòsit de gas no gaire lluny de la costa, provocador de
moviments sísmics perillosos per a la població costanera. I això no és
democràcia, és una dictadura pura i dura. Enriquir els culpables que posen en
perill la vida dels ciutadans és corrupció i això ha estat beneït per l’estat
democràtic espanyol tan des d’el govern del PSOE com del PP. La constitució
defensa el dret de tots els espanyols a una justícia igual i no es compleix. La
constitució defensa el dret a la sanitat i no es compleix. La constitució
defensa el dret a l’ensenyament i es manipula. La constitució defensa el dret
al treball i el treball es destrueix. Amb la Constitució a la mà es pot
presentar un llarg llistat de greuges que en la pràctica el govern beneeix. I
els beneeix perquè interpreta la Constitució d’acord amb la seva visió d’allò
que és la política, no de la realitat de la política que va néixer com un
instrument d’organització social digna i justa. La política hauria de ser la
resposta del mandat diví a la humanitat desprès de la creació d’organitzeu-vos
i pobleu la terra i no s’ha complert perquè
la pobresa ha estat la denúncia des de la prehistòria fins avui. Per què?
Senzillamanent per què l’instrument moderador de la convivència ha estat sempre
manipulat a benefici d’uns pocs que s’han atorgat poders divins. I aquesta
pràctica, malgrat que alguns poders diguin que són ateus, encara continua. Amb
una característica hipòcrita que els seus defensors es presenten vestits amb
pell d’ovella. Directament o indirecta, la hipocresia al poder. No s’explica
d’altra manera la situació injusta actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada