La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola l’any 2014
va canviar, no era la primera vegada, el significat de la paraula referèndum
atribuint-li aquest significat:” Procediment jurídic pel qual ses sotmeten al
vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisiu o consultiu”. És
significatiu que aquesta definició del Diccionari de la Llengua es canvià l’any
2014 arran de la manifestació per la independència de l’11 de setembre. I dic
que és curiós perquè existeix una llei o una norma política que diu que en cas
de dubte interpretatiu d’una paraula es consultarà el Diccionari de la Reial
Acadèmia Espanyola. Embolica que fa fort. Però etimològicament quin és el
significat de la paraula referèndum. Referendum prové del llatí “refero”, que
vol dir decidir fer l’acció que el ver significa i referèndum és la forma
llatina “gerundi” que es tradueix per “hem de fer l’acció”, per exemple el
gerundi “amandum” vol dir hem d’estimar. Referendum per tant vol dir em de
decidir l’acció del verb a que es refeix “refero”, tornar a realitzar, per
exemple, “referre urbem” decidir com s’ha de reformar la ciutat. Òbviament que la política pot refer les lleis
però això no implica que la paraula referèndum només tingui significació
política. Jo puc refer la meva vida i per tant si és menester fer un referèndum
entre els meus i ningú m’ho pot impedir. La paraula és universal al servei de
tota la societat no només en aquesta qüestió, dels polítics judicialitzant-la i
s’agreuja quan també culturalitzant-la. Una definició cultural al servei
conjunt de la política i de la justícia al marge del poble.
I aleshores amb
tota impunitat la vicepresidenta del govern afirma que el referèndum i cito
textualment “solo genera división y ruptura entre los catalanes”. No només
entre els catalans entre les diferents autonomies que organitzin referèndums
pel dels seus ciutadans emprant el poder que la ciutadania de la seva autonomia
els hi dóna. I aleshores venen les interpretacions del govern com aquesta del
ministre de justícia:”Nunca va a ser possible, con la Constitución actual, que
una parte decida lo que quiere ser”. Sr. Ministre, li anava a dir una mica més
de serietat, “aleshores ha de ser tota Espanya que decideixi dividir-se?” Si
per exemple els andalusos necessiten els vots dels catalans per dir què volen
ser? Per favor, respectem la llibertat de pensament de les persones. La llei
està al servei de les persones i per la seva dignitat de convivència i la
convivència a la pell de brau té moltes modalitats d’acord amb el seu orígen i
la seva idiosincràsia i cap poble d’Espanya està obligat a viure a la manera de
Castella que és com la política del govern enten la unitat. I en aquest punt
rau precisament el fracàs de la política espanyola en la interpretació
democràtica dels desitjos dels pobles, en aquest cas de Catalunya. I la manera
democràtica que entén el poder aquestes paraules, que en aquest moment
no recordo si són de la vicepresidenta o del
ministre de justícia,: ”si Catalunya organiza un referèndum caerà todo el peso
de la
ley sobre los responsables”.
D’acord però jom pregunto i com respondran a Europa l’incompliment dels pactes
signats que defensen el dret de l’autodeterminació dels pobles. No pensen els
governants espanyols que es poden fregar les mans pel pes de la llei però els
hi pot caure la cara de vergonya per no complir les normes dels procés de la
història? El trencament d’Espanya no
es
produirà i no la trencarà Catalunya perquè la unitat no es va fer amb la voluntat
del poble sinó per la força de les armes. I si algú pensa que la unitat
d’Espanya és una realitat històrica que cal respectar perquè l’ha trencada la
política centralista dels partits d’obediència nacional que han estat incapaços
d’agermanar els diferents pobles de la península ibèrica, al marge Portugal que
també podia ver estat espanyol? Senzillament el dret de decidir és de les
persones i aquest dret la política els hi ha robar declarant-lo un procediment
jurídic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada