Vaig escoltar atentament les paraules del President, Pedro
Sànchez, presentant el nou govern i senzillament la suposada mà estesa no la
vaig veure en cap moment. Amb tot el respecte que em mereix la presència
femenina, em fa la impressió que vol ser un cop d’efecte per dissimular la
veritat dels seus objectius, que no estan en les paraules sinò en el fets. És
un govern que donarà l’esquena als vots que li van donar la victòria i que en
el moment esperat l’amenaça del 155 tornarà a aparèixer. No m’agrada gens la
seva composició perquè ha ignorat als partits que han fet president al
secretari general del PSOE, que una vegada més ha demostrat la seva
inconsequència. Els vots que l’han fet president superen als del seu partit i a l’hora de les grans
votacions d’estat canviarà la mirada i tornarà a demanar el recolzament als
seus contraris. Pedro Sànchez i Mariano Rajoy són germans en la paraula NO. Un
no que es transforma en sí en el moment de manipular la democcràcia i fer dir a
la Constitució alló que no diu. En el seu govern hi ha al menys quatre
ministres que democràticament no mereixen l’honor que se’ls hi ha donat i les paraules del President defensant que són conscientsdel seu càrrec no em mereixen
credibilitat. L’equip format per Pedro Sànchez està d’acord amb el Castor,
troba democràtic el llarg empresonament d’Otegui, l’insult als independentistes
catalans és un mèrit i parlar malament de la independència i del president
Torra, un honor. Sí, Senyor Pedro Sànchez, totes aquestes reflexions són
possibles en el seu gabinet. I són un atac als que definitivament van fer
possible l’èxit de la seva moció de censura i ho agraeix, oblidant. Amb tota
sinceritat no és noble manipular la qualitat política de les dones en una
situació històrica de canvi exigit per la societat quan una part significativa
del seu equip és clarament continuista. Sr. President les paraules no
garanteixen els canvis que Espanya i el seu Estat urgeixen perquè la base forta
del seu govern és continuista i la seva postura davant els independentistes els
acusa de delinqüents, quan la llibertat és la garantia del futur. Ja ha passat
a la història que l’estat el configura l’espai amb l’oblit de les persones. La
territorietat és una necessitat per a una col·lectivitat, no la seva definició.
Els dominis dels espais han estat la corrupció de la història. I les seves
paraules em van fer veure que el President anava per aquest camí. La història
li demanarà comptes.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada