Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 7 de juny del 2018

El nou govern de l'estat no em mereix credibilitat democràtica


Vaig escoltar atentament les paraules del President, Pedro Sànchez, presentant el nou govern i senzillament la suposada mà estesa no la vaig veure en cap moment. Amb tot el respecte que em mereix la presència femenina, em fa la impressió que vol ser un cop d’efecte per dissimular la veritat dels seus objectius, que no estan en les paraules sinò en el fets. És un govern que donarà l’esquena als vots que li van donar la victòria i que en el moment esperat l’amenaça del 155 tornarà a aparèixer. No m’agrada gens la seva composició perquè ha ignorat als partits que han fet president al secretari general del PSOE, que una vegada més ha demostrat la seva inconsequència. Els vots que l’han fet president superen als  del seu partit i a l’hora de les grans votacions d’estat canviarà la mirada i tornarà a demanar el recolzament als seus contraris. Pedro Sànchez i Mariano Rajoy són germans en la paraula NO. Un no que es transforma en sí en el moment de manipular la democcràcia i fer dir a la Constitució alló que no diu. En el seu govern hi ha al menys quatre ministres que democràticament no mereixen l’honor que se’ls hi ha donat i les paraules del President defensant que són conscientsdel seu càrrec no em mereixen credibilitat. L’equip format per Pedro Sànchez està d’acord amb el Castor, troba democràtic el llarg empresonament d’Otegui, l’insult als independentistes catalans és un mèrit i parlar malament de la independència i del president Torra, un honor. Sí, Senyor Pedro Sànchez, totes aquestes reflexions són possibles en el seu gabinet. I són un atac als que definitivament van fer possible l’èxit de la seva moció de censura i ho agraeix, oblidant. Amb tota sinceritat no és noble manipular la qualitat política de les dones en una situació històrica de canvi exigit per la societat quan una part significativa del seu equip és clarament continuista. Sr. President les paraules no garanteixen els canvis que Espanya i el seu Estat urgeixen perquè la base forta del seu govern és continuista i la seva postura davant els independentistes els acusa de delinqüents, quan la llibertat és la garantia del futur. Ja ha passat a la història que l’estat el configura l’espai amb l’oblit de les persones. La territorietat és una necessitat per a una col·lectivitat, no la seva definició. Els dominis dels espais han estat la corrupció de la història. I les seves paraules em van fer veure que el President anava per aquest camí. La història li demanarà comptes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada