La democràcia ens farà independents.

Independència no és enemistat. És un model democràtic de germanor. És la posada en pràctica de la filosofia del globalisme. La seva base és la llibertat. Ser lliure és concepte integrador de la identitat. Negar la llibertat dels pobles és la mateixa il·legalitat que negar els drets naturals de les dones. Senzillament aquest principi natural oblidat i manipulat és la raó de la manipulació de la negació dels drets de la persona. La persona és un concepte dual, home i dona i les dues identitats defineixen la humanitat. La manipulació de milers anys d’història d’aquesta realitat és la causa al segle XXI d’una humanitat insolidària i dividida en base a si tens diners o no en tens. Dissortadament són mils de mils els anys d’història que ha teixit aquesta filosofia, però sortossament durant aquests milers anys d’història sempre hi ha estat present la defensa del ser humà, independentment de si era esclau o no. Han estat els esclaus que amb la seva fe i la seva lluita han donat credibilitat al model democràtic. La identitat dels pobles no la fa la història és ella la que fa història.

I aquesta identitat és la base fonamental d’una realitat democràtica, perquè la democràcia es fonamenta en la qualitat de les persones. I les persones, quan més humils, més qualitat huamana aporten a la història. La humanitat divinitza els  governants, però els gpvernants esclavitzen a la humanitat. És una herènncia d’un fals concepte bíblic del creixeu i multiplique-vos i pobleu la terra. Cada persona d’acord amb la seva qualitat humana havia d’aportar-hi la seva creativitat, la creativitat havia de ser per a la humanitat i no per a la individualitat. És molt trist, peró a ple segle XXI, la creeativitat es considera només un dret personal i no un dret de la col·lectivitat. I així estem a milions d’anys vista de la història. La independència és una singularitat humana que ha de definir com vol viure el col·lectiu que la natura ha situat en un mateix espai geogràfic. I la natura ha estat prou respondable de definir el col·lectiu per les seves costums, les seves idees i fins i tot el seu model expressiu de comunicació. I en  aquest procès històric hi ha plantejaments polítics que se’l volen a propiar i modelar a la seva manera. És senzillament la vivència de molts pobles del planeta.   I Catalunya n’és un. Per què la política no ha de respectar aquest procès? La història necessita intel·ligència i solidaritat perqué el pobles avancin. Negar la realitat d’aquest procès només mereix una veritat, manipulació, corrupció i dictadura. I en aquesta complicada realitat de la història milenària hi ha nascut un concepte memorial de llibertat, la història ens farà lliures i els pobles seran independents.