Pedro Sànchez, el llegat que ha rebut no té futur

Cal tenir-ho molt clar. L’argument més fefaent contra la política espanyola està en la Constitució de l’any 1978. L’incompliment de la Constitució ha portat al fracàs al PP i al seu president Mariano Rajoy. No sóc especialista en la qualitat política de les persones del govern que està formant el nou president de l’estat però tinc els meus dubtes de canvi i el convenciment, que serà de continuitat. Penso, humilment, que Pedro Sànchez s’està equivocant i no llegeix el missatge popular de futur. En el seu govern hi ha alguns noms que no hi haurien de ser. Permeteu-me que no els citi, perquè els fets els posaran en evidència. Per altra banda el seguiment de la trajectòria de Pedro Sanchez no em mereix cap garantia d’un govern de canvi que recuperi la dignitat d’Espanya a Europa i al món. No amago que sóc independentista i estic convençut que l’oblit d’aquesta realitat catalana és un camí de descrèdit i de recusació dels governs de l’estat espanyol. La història té missatges que cal llegir i el seu rebuig a la llarga és contraproduent. Mariano Rajoy es creia que la Constitució el feia invulnerable davant el moviment independentista i precisament aquest moviment ha estat qui ha donat el cop definitiu. La independència és una possible solució als problemes d’una nació com Espanya que és plurinacional. I aquest concepte no sembla que el tinguin clar el PSOE i el nou president del Govern. I cal que hi pensin. Fonamentalment la Constitució del 1978 és una garantia de la democràcia i la democràcia no és un territori és el connjunt dels ciutadans que determinen el seu model polític. Ni Franco, ni els Governs de la democràcia de l’estat han entès mai que significava Espanya, perquè no han defensat mai els drets de tots els espanyols. Si Pedro Sànchez vol una nova Espanya no té més remei que una solució decidida i valenta de la situació actual i si s’hi pensa massa en alliberar els presos polítics i obrir la frontera als exiliats amb tota certesa començarà el camí del seu nou fracàs. Espanya necessita per la imatge de la seva marca l’amistat solidària de les nacions de la península que volen ser inependents. Cal entendre la filosofia de la democràcia en el model polític global d’Europa i de tota la humanitat. I amb el màxim respecte i amb el desig d’equivocar-me la formació del nou govern de Pedro Sànchez segueix el camí e la continuitat del PP. Catalunya no és enemiga d’Espanya, és Espanya que no la valora per ser una enemiga petita, però la història ens ensenya que els moviments d’èxit els comencen els petits a tots els nivells, també en el polític. No equivoqui el concepte democràtic, Sr. Pedro Sànchez.