Quan la política perverteix la història

El greu error dels polítics rau en el fet de creure’s que ells fan la història que la humanitat vol conviure en pau. I l’error està massa integrat amb mils de milers d’anys d’èxistència. La història que la humanitat vol escriure es fonamenta en la cultura, en totes les seves vessants, en el treball i en la justícia que té per centralitat la dignitat de les persones. El problema que pateix Catalunya, fa més de tres cents anys, ho palesa amb prou claretat. La història que en el segle XXI està vivint Catalunya és un missatge a Europa i al món d’una nova filosofia de la politica. Un altre error de la política és defensar la territorietat oblidant la gent. Defensar el territori com exemple d’unitat política porta a la divisió, divisió que no generen els que defensen els seus drets identitaris, sinò aquells que necessiten espais físics per poder manipular amb visos de justícia a les persones. Una nació necessita aquell territori que és indispensable perqué  la seva gent desenvolupi una convivència en i amb dignitat. La imatge que dóna al món l’Estat Espanyol de la seva nació no és un exemple de dignitat i de respecte. La política no és cap exemple de respecte a les persones perquè si ho fos alló que primer faria davant d’un conflicte és debàtre’l amb la gent, no enviar-li les forces armades. Lluny de responsablitzar a la policia i a la guàrdia civil per les seves actuacions a Catalunya en el moviments del dia 1 d’octubre, tota la responsabilitat l’atribueixo al ministre de l’interior amb la convicció personal  que no va complir la Constitució. Fer us de la força quan durant més de set anys el govern es negà a dialogar, és una demostració d’incapacitat política, de manipulació, d’orgull o de prepotència. Una demostració i argumentació de les meves afirmacions les recolza Europa, per exemple, palesant la seva  incredulitat en el comportament del Govern,  tancant accesos a internet i inutilitzant les línies de la Generalitat i de molts particulars. La resposta ciutadana va guanyar la batalla. Ha aprofundit mai el govern del PP en l’estudi i el significat d’aquesta batalla del poble contra el govern? No, i suposo que el del PSOE tampoc ho farà. I és molt definidor de la feblesa democràtica de l’estat. Els ciutadans van guanyar la batalla al govern en la votació del dia 1 d’octubre i alló que és més alliçonador encara, que un major nombre de ciutadans també la van tornar a guanyar quan el govern organitzà unes segones votacions el dia 21 D. I la incompetència política es torna a manifestar no permetent formar el govern que els ciutadans havien escollit. I aquest comportament és netament contrari a la Constitució  a l’anul·lar la voluntat popular que és sobirana. Quan més estudio la voluntat d’un nombre de catalans independentistes que assoleixen més diputats al Parlament de Catalunya i se’ls impideix complir amb el mandat popular, més convençut estic de la inconstitucionalitat de les actuacions del  Govern del PP i de la injustícia de l’empresonament d’homes i dones, polítics i ciutadans, per les seves idees. I els comportaments europeus i mundials donant la raó, encara que lentament, a Catalunya, donen més força a les meves idees independentistes imprescindibles en un model democràtic de convivència. Viure independents no és generar odi, tot el contrari perquè ens fa més solidaris. Criminalitzar la indpendència és la solució per manipular les lleis quan aquestes respectenn les idees. Des d’Europa i el món comencen a adonar-se de la força global del missatge polític de Catalunya, que basa la seva fermesa i solidesa en la cultura i la integritat de les persones.