ALCARRÀS UNA LLIÇÓ DE CONVIVÈNCIA HUMANA

 

La història de la humanitat s’ha sentit entesa pels humils i manipulada pels orgullosos.  Humil no vol dir desgraciat, senzillament es reconeix la dignitat. Sovint la història ens obra els ulls per entendre la dignitat mitjançant grans esdeveniments internacionals. I les reaccions no sempre són fruits racionals sinó de l’enveja vestida de pell d’ovella. La felicitació del President espanyol a la directora de la pel·lícula catalana ho palesa amb prou claredat. És d’hipòcrites que un governant que no s’amaga de perseguir una  llengua parlada en el seu territori la feliciti per un èxit no castellà. I encara més, és una prevaricació constitucional denunciada per l’article 3 en el que es llegeix: “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Sr. Pedro Sànchez felicitar per un èxit en català convertint-lo en castellà “és objecte d’especial respecte”? Però la pel·lícula porta en ella mateixa una altra denúncia a la política espanyola referent a l’abandonament en que es troba la pagesia. Que la pagesia catalana desperti interès internacional mitjançant la cultura és un avís que cal escoltar i un missatge que cal entendre. La cultura de la pagesia palesa una riquesa des de la humilitat amb capacitat per contribuir positivament en l’assoliment de la convivència universal. Els pagesos són constructors de solidaritat. Quan la premsa em va fer conèixer l’èxit d’Alcarràs, fent un salt en el temps, vaig recordar la meva vida d’infant a pagès i d’una manera especial, la dels anys de la guerra i com la pagesia col·laborava donant menjar a qui tenia gana. L’èxit de Carla Simó a la Berlinale és fruit en l’evolució històrica de la capacitat cultural de la dona que des de la humilitat però en la veritat sap llegir els missatges de la natura amb solidaritat als humans que la fan seva. La pagesia honrada és la resposta també en el segle XXI al manament bíblic d’ompliu la terra i domineu-la, manament que s’ha de complir solidàriament. I és el que fa la pagesia. La resposta política de l’estat espanyol no és només humiliant sinó continuadora d’una política negativa. L’art és creativitat i que el cinema descobreixi en la pagesia l’art és un missatge a tornar al conreu de la terra perquè és ella qui proporciona els fruits per l’alimentació dels humans. L’art dialoga amb la natura, el poder polític i econòmic la destrueix. Negar l’art, capacitat humana, és negar el ser persona. L’èxit de Carla Simó és un avís de futur en un temps de risc pel canvi climàtic.