LA URGÈNCIA POLÍTICA ÉS UNA DEMOCRÀCIA AUTÈNTICA

 

El mapa polític del mon al segle XXI és la negació del missatge bíblic “sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra”, i continua “mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba per aliment”. La humanitat del segle XXI es troba amb una terra dominada però arruïnada. El mandat bíblic palesava una model de societat constructiu al servei de tota la humanitat, “ompliu la terra i domineu-la” i “us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment.” El programa bíblic palesa la germanor universal humanitat-natura que no s’ha respectat. La situació actual de la humanitat denuncia un incompliment perquè no hi ha prou aliment, s’han triturat els arbres dels boscos deixant a la humanitat sense els fruits que eren el seu aliment. Per què aquesta situació actual que clama al cel? Senzillament perquè la convivència humana no ha estat mai democràtica dominada per minories que s’han enriquit convertint-se en déus de la història. Però malgrat la maldat dominant, una llum d’esperança no s’ha apagat mai i als nostres dies continua encesa pels petis nuclis verdaderament democràtics  complidors del mandat diví. Assolir la pau significa la realitat humana de totes les persones i aquesta realitat és inexistent. El conjunt de la humanitat que ha assolit la responsabilitat de la convivència ha alterat els papers arraconant el veritable Senyor arrogant-se el dret a ser Déu. I aquesta arrogància ha portat la humanitat a la infelicitat com ho palesa la misèria, causant milers de morts. La natura i la humanitat pobre reclamen una nova convivència. La natura hi col·labora, però la humanitat poderosa s’hi gira d’esquena. Una democràcia autèntica no és rentable pel model ESTAT-MERCAT imperant. En la introducció el quadern 226 de Cristianisme i Justícia llegim: “Els desafiaments socials i mediambientals a que haurem de fer front al llarg  dels propers anys ens obliguen a pensar el model de societat on hem de viure”. Amic lector i lectora amiga us convido a llegir-lo. Una germanor universal en la que tothom hi té un lloc en el govern de la convivència només es pot desenvolupar amb una democràcia en la que tothom hi sigui cridat.