VEU DE LA DONA EN LA HISTÒRIA

 

La reivindicació dels drets de la dona reconeguts en l’actualitat amb la seva presència ha estat un procés històric natural. La veu de la dona s’ha escoltat sempre. També en les etapes que se l’ha considerada esclava de l’home. La veu silenciada per considerar-se inferior, és aquella veu que cala sense fer soroll i acaba definint els temps. I la veu de la dona els ha definit des dels orígens de la humanitat. La veu de la dona, amanida per l’amor de la maternitat, s’imposa sense fer soroll, sense creure’s protagonista quan en la realitat ho és i l’home no se n’adona amb l’orgull de  creure ser superior per  naturalesa. I és aquesta creença un greu error denunciat en el temps. La Bíblia ens alliçona però els temps mitològics amb déus i deesses també i ens fan pensar. La presència femenina en la mitologia és fonamental a l’hora de voler governar el món. La mitologia és història però el missatge de la Bíblia la continua fent. És veritat l’errada de la poma amb la complicitat de l’home però també és veritat que una altra dona serà la mare del Salvador del món. I la bíblia ens explica errades històriques superades per veus de dona, com la Mare de Moisès salvat de les aigües del Nil i salvador del seu poble, com Judit i Esther protagonistes de la història d’Israel. En Egipte per exemple Cleopatra que enamorà Roma donant un rumb a la història del seu temps, i com dones han dominat la voluntat de reis i caps de govern dirigint des de l’ombra èpoques importants, per exemple en l’imperi romà. Si fem una ullada al catolicisme ens adonarem com la idea que la dona ha de callar en l’església acaba convertint a Santa Teresa d’Àvila, doctora de l’Església, una avançada en la filosofia mística, considerada mundialment. La història actual del segle XXI dona molta importància a la igualtat de la  presència femenina i masculina com si es tractés d’un dret natural. Personalment ho respecto però penso que els càrrecs els han de desenvolupar les persones millors preparades siguin homes o dones. La qualitat és més important que el nombre. Humilment penso que els governs dels pobles, estats, regions, comarques, ajuntaments, no poden prescindir d’una condició essencial en la relació home, dona, la paternitat i la maternitat. I aquesta condició no es compleix. Crec que és  culpa dels desgoverns actuals. No es respecte el missatge de la natura. En la convivència humana hi ha tres veus imprescindibles, la del home, la de la dona i la de la natura. I aquestes tres veus les aconsella la Bíblia. Fem una ullada a la història actual i ens n’adonarem.