LA POLÍTICA MUNDIAL LLUNY DE LA DEMOCRÀCIA

 

Pel seus fruits els coneixereu és una norma evangèlica per descobrir el be o el mal de les accions humanes. La política és una acció que hauria de ser netament humana al servei de les persones en la seva integritat. Però el mapa mundial de la fraternitat, la igualtat i la llibertat és una greu acusació de la realitat vigent. La mort respon al programa mundial del benestar. Fer morir a molts per viure feliçment uns pocs. I  aquest predomini de la mort sentencia la fraternitat, la igualtat i la llibertat. La definició de l’ésser humà es limita a declarar-lo mercaderia. La fraternitat és una absurditat perquè no es reconeix l’origen de la humanitat per poder disposar de la vida aliena. La igualtat és una quimera perquè d’altra manera no es podria disposar del germà. La llibertat no té sentit perquè només és lliure el poder econòmic. I el poder econòmic controla la declaració de vida o mort. Per exemple “el BBA i el Santander, líders de la banca armada espanyola, han destinat durant el període de 2015 al 2019 més de 5.231 milions de dòlars a les empreses d’armament que han proveït els exèrcits alauita i dels Emirats en les seves accions bèl·liques a la guerra del Iemen.” (llegit en un quadern de pensament, que al lector que ho desitgi l’informaré.) La  convivència del segle XXI és tan progressista que les relacions, per exemple, els Estats Units i Rússia s’argumenten amb la presència de l’exèrcit. El PP espanyol amb Mariano Rajoy per justificar el procés contra Catalunya va enviar-hi milers de policies havent de llogar un vaixell com  hotel. I així va el món. Rússia no és demòcrata, EE UU i Espanya diuen que sí, però quins són els seus fruits? I el món viu el greu risc de desaparèixer. I no per la covid, sinó per les armes de guerra més perilloses que una pandèmia. Tot perquè? Perquè no es respecta la dignitat dels éssers humans, fills del mateix Pare, Déu. Els estats es creuen deus tot poderosos, quan en realitat són la negació del poder que la humanitat necessita per conviure. Qui denuncia el perill? El canvi climàtic. Els científics ho saben, els polítics també, però el gran capital no en vol sentir parlar  fa molts anys. La natura denuncia la greu feblesa de la política, sia democràtica o absolutista. És molt alliçonadora la reflexió que el Papa Francesc fa en l’encíclica FRATELLI TUTTI: “ En aquesta pugna d’interessos que ens enfronta tots contra tots, on vèncer passa a ser sinònim de destruir, ¿com és possible aixecar el cap per a conèixer el veí o per a posar-se al costat del qui ha caigut en el camí? Un projecte amb grans objectius per el desenvolupament de tota la humanitat avui sona a deliri. Augmenten les distàncies entre nosaltres, i la marxa dura i lenta cap a un món unit i més just sofreix un nou i dràstic retrocés.” La religió observa, pensa, parla, però no és escoltada. Perquè, senzillament defensa els drets naturals de les persones. Llegim l’encíclica i ho descobrirem.