ANUL·LAR LA PERSONA PER MANIPULAR LA CONVIVÈNCIA

 

La imatge de la humanitat al segle XXI dibuixa un món en el que la convivència esdevé el resultat d’unes lleis que es poden canviar a l’albir del governant de torn. La filosofia que és l’ésser humà definidora d’una dualitat amb objectiu de transcendència no és estudiada més aviat trepitjada. La persona humana és un microcosmos intel·ligent que es mou en el gran cosmos amb poders positius de convivència global en la que la humanitat dialoga amb l’atmosfera, amb la terra i amb l’univers de la llum. Un ésser  humà és essencial perquè la veritat global sigui camí del present i del futur. És una gra de sorra i una gota d’aigua i d’aire amb capacitat d’entendre la realitat. Aquesta és la grandesa del ser humà amb el somni d’un demà infinit. I aquesta grandesa és mal entesa pels poders humans que perverteixen la convivència i la història esdevé la negació de la veritat universal. La llibertat, igualtat i fraternitat, trilogia normativa proposava en la revolució francesa, dissortadament no signen la veritat de la convivència humana. La igualtat és negada perquè les persones del poder és consideren diferents amb poder de canviar les normes, canvis que suposen la negació de ser persona. I el primer que fan amb els canvis és privar de llibertat i una persona sense llibertat no és ésser humà. I a partir d’aquesta conclusió és poden justificar les guerres i les morts de milions d’éssers humans encara que siguin innocents només perquè una guerra és el mitjà que satisfà l’orgull del poder. I amb les guerres és dibuixa el mapa de la història. La política, al marge del avenços de la ciència i de l filosofia, es creu superior i amb drets que a l’hora de la veritat són negatius quan per conveniències de partit és canvia la llei, com proposava el President actual del PP per parar els peus a Catalunya. A la gran política del món no li interessa gent que pensi i raoni per què saber raonar demostra intel·ligència per solucionar problemes, problemes que el poder els hi nega la reva realitat. La ciència és aplaudida, la filosofia es denigrada. La filosofia ensenya a raonar la ciència i d’aquesta col·laboració el progrés fa avançar la humanitat. Però aquesta col·laboració filosofia-ciència manipulada per la política porta a la humiliació de la major part de la humanitat. No totes les persones tenen dret a pensar i raonar. La política és egoista i l’egoisme no permet el pensament de la gent del carrer. I el progrés que podria ser el gran conductor de la història és negat pels que es creuen els seus conductors. Humilment penso que el gran error del poder polític i econòmic és negar el dret a ser lliure i poder pensar. Només els importa una convivència manipulada.