CATALUNYA, POBLE AMB IDENTITAT EN LA HISTÒRIA

 

Hi ha pobles en la història de la humanitat, que des de la humilitat i fins i tot sentint-se perseguits, han deixat i hi deixen una petja inesborrable. Catalunya n’és un. Més de tres cents anys perseguit, esclavitzat pel poder de les armes, primer, i actualment per una democràcia que només ho és de nom. Pesa sobre el seu cap en l’any 2022 la definitiva pèrdua d’identitat, la mort. La seva terra saonada amb la veritat resisteix. I la llum de la seva creativitat no només és resistir sinó la llibertat. L’arribada a Europa de la democràcia donà ales a l’esperança. Però l’Estat Espanyol no deixa volar. Espanya és  una democràcia nominal, no de fets. Perseguir la gent que pensa ho evidencia. I Catalunya pensa. L’espai de terra que ocupa Catalunya ja era respectat pels romans convertida en el graner de Roma. Espanya és la nació que s’alimenta de la solidaritat catalana i no ho reconeix. Espanya no existia quan Catalunya ja gaudia del seu Parlament, el primer d’Europa. Catalunya porta més de tres cents anys resistint les injustícies d’un govern que no respecta la seva llibertat, negar la llibertat és negar l’existència, però Catalunya continua sent, la mort no és el seu destí, és la vida per bé de tota la humanitat. L’evolució de la Història d’Espanya és un camí que porta a la desaparició com a nació sinó reflexiona i corregeix la seva filosofia de l’existència. El procés de la seva història a partir de l’etapa en la que el sol no s’hi ponia  palesa un camí de retrocés. Encara hi és a temps sempre que la seva democràcia sia el model de convivència de la igualtat, llibertat i fraternitat. I l’any 2022 ens diu que no és aquest el camí. I Catalunya pensa, treballa i aporta esperances de futur. En el món de la cultura, malgrat l’estat li regateja el suport econòmic, Catalunya és admirada arreu i els seus escriptors són ben rebuts, els seus artistes admirats i els músics els reben amb els braços oberts. El poble senzill i humil català gaudeix d’un valor transcendent, la democràcia que es fonamenta en l’exercici intel·ligent i raonat de la llibertat. I Catalunya guanyarà la cursa que porta tres cents anys corrent-la.