MORIR EN OFRENA A DÉU I PER LA HUMANITAT

 

Lluis M. Xirinacs recordat a TV3 estudiant el perquè i el com de la seva mort en el Prat de Can Pegot d’Ogassa el 7 d’agots de 2007 al complir 75 anys. Era la data escollida dedicant-hi cinc anys preparant-se com ho explica el seu llibre DIETARI FINAL, publicat desprès de la seva mort. El llibre té dues parts: a) cinc anys preparant la seva ofrena a Déu i b) els darrers 30 dies per el decés. TV3 el 29 d’agost de 2022 li dedicà en horari nocturn una pel·lícula “SIS NITS D’AGOST”, de l’argument d’una novel·la i un resum de la seva vida recordat per seguidors de les seves idees. Amb quina finalitat es programà? Una novel·la sempre aporta situacions possibles que no dibuixen la veritat però conviden a reflexionar. Pensar la vida de Xirinacs a partir de la seva mort no deixa de ser tema alliçonador. No l’he llegida però el film em donà el perquè de la filmació. Escollir el dia de la teva mort i preparar-te durant cinc anys no deixa de ser un tema social digne de ser estudiat. L’estat espanyol ha legalitzat una bona mort. És el mateix? No. Evitar el dolor no és una bona mort. Xirinacs no va evitar el dolor. Tot el contrari. Per entendre el fet cal conèixer la personalitat. Lluis era una intel·ligència superdotada com ho palesa la seva tesi de filosofia qualificada amb un “super cum laude”, la màxima valoració del jurat. I no oblidem que també era llicenciat en Biologia, gran coneixedor de la vida. I una tercer tema econòmic, una obra d’economia defensant una moneda que impedeixi l’engany.  I en el procés hi ha més d’una pregunta: a)era sacerdot escolapi, perquè se secularitzà? b) perquè va decidir el dia de la seva mort? La seva secularització no té cap argument sexual, com es pretén deduir de certes relacions femenines. Escollir el dia de la mort és una decisió mística. No tothom té la formació adequada. La mort de Xirinacs és un suïcidi?  A primer cop d’ull, sí. Però oferir la vida a Déu i per la pau de la humanitat, ho és? No, si no hi ha raons de complicitats injustes. I torno a la pregunta del principi: quina finalitat tenia el programa de TV3? Presentar-lo com un excel·lent defensor de la independència de Catalunya. Catalunya necessita una política nova. La de Xirinacs, la menys tinguda pels polítics catalans, continua capdavantera amb el suport popular. Un polític ha de ser dialogant en tots els camps de la vida i sobre tot intel·ligent i savi. Ho és la política catalana? Xirinacs té una frase molt eloqüent: “una nació mai no serà lliure /si els seus fills no volen arriscar / llur vida en el seu alliberament i defensa”. Catalunya, avui més que mai, necessita la llibertat. Ha estat un toc d’alerta la pel·lícula projectada per TV3? L’autor de LA TRAICIÓ DELS POLÍTICS marca la pauta.