Globalisme és una filosofia desenvolupada per Lluis M. Xirinacs qualificada amb nota “summa cum laude”. No soc especialista però crec que entenc un punt molt important, el de les diferències en la unitat i el doble sentit de la paraula unitat. Unitat és cadascun dels elements que formen un tot. I el tot és la unitat en conjunt. Entendre unitat igual a globalitat ens porta a la filosofia del poder econòmic, amb el vist i plau de la política, afirmant que la globalitat està en l’economia. Origen del desordre en la convivència amb la idea que per fer-se ric tot si val. En aquesta il·legalitat la major part de la responsabilitat rau en l’apartament de la dona de la política. Sortosament la natura és sàvia fent que indirectament la dona també actués amb la seva humil i discreta saviesa. Per què és imprescindible la presència de la dona en la política? Per què la globalització inclou en el seu concepte d’unitat l’actuació conjunta de la realitat humana, definida pel masclisme i el feminisme. Una globalitat, com és la humanitat, no pot prescindir de la base de la seva veritat. Ni el patriarcat, ni el matriarcat actuant egoísticament generaren una convivència en pau. Ens ho alliçona la història amb els seus milions d’anys d’existència. El cos físic amb tots els seus membres i òrgans és un llibre de filosofia al servei de la intel·ligència, la racionalitat i la passió de la persona humana, sigui dona, sigui home. La presència de les diferències fa que una mateixa veritat, com l’amor, s’entengui i es visqui de moltes maneres i algunes d’elles contràries i contradictòries. La unitat a la que pertanyen totes les persones sota el concepte humanitat, obliga a un diàleg obert per esbrinar com la veritat de cada persona encaixa en la globalitat. La definició d’humanitat ha d’incloure per naturalesa la intel·ligència sàvia de l’home i de la dona en diàleg. Evitar aquests diàleg és actuar contra natura. La imatge de Déu la defineix clarament la Bíblia, home i dona en conjunt son la seva imatge. Actuar sense consens és pervertir els deures en el dibuix que la història fa de la imatge de la humanitat. La història és la definició de la imatge creada. Dissortadament la humanitat s’ha comportat al marge del seu poder creatiu. Els fets actuals del segle XXI ens ho demostren. Entendrà el moviment feminisme el seu rol en la història? Ho entendrà el masclisme acceptant un diàleg intel·ligent, racional i savi? El pròleg de l’evangeli de Sant Joan programa la humanitat de la llum, que és la que la humanitat hauria d’haver desenvolupat en la seva història. Ens diu: “Al principi existia la Paraula. La paraula estava amb Déu i la paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor i la foscor no ha pogut ofegar-la”. Defineixen aquestes paraules la història de la humanitat? Hi ha una esperança: “la foscor no ha pogut ofegar la llum”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada