AMOR, PARAULA QUE DE LA MORT EN FA VIDA.

Personalment les paraules em mereixen el màxim respecte i procuro la seva escriptura correcte. La meva avançada edat no m’assegura la perfecció sinó que em demana donar passos endavant cada dia. I és precisament la paraula AMOR que em provoca més atenció per les múltiples concepcions que corren per les relacions humanes. Amor que dissortadament arriba a poder traduir-se per odi. La venjança donant-li la mà. L’amor i la venjança son carta de presentació per donar pas a l’acció. I malgrat el significat sigui contrari la manera d’expressió pot ser comuna per assolir el mateix objectiu. S’estima l’odi. L’odi estima la violència. L’objectiu és la venjança. Com s’explica si no l’existència de tanta gent amiga que odia fins arribar a les armes? La guerra també fa amics que lluiten en el mateix exèrcit. És veritat que molt sovint s’obliga per la força recolzada en la llei. La llei presentada com acció amorosa per arribar a la pau amb l’ajuda de les armes? El gran avalador d’aquest amor és en l’actualitat del segle XXI el diner. Per fer-se ric s’estima molt al diner fins a l’extrem  que dona dret a matar el contrari. Sant Pau en la seva carta als Hebreus ens ensenya quin és l’objectiu de la mort. Ens diu:” Ja que els fills (de Déu) tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva “mort” el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui per por de la mort eren esclaus de tota la vida”. (Hebreus II,14). Amor i mort són dues paraules indispensables en el programa de l’existència humana. Morir per amor és l’acte de caritat més misericordiós. És viure l’evangeli.