La paraula ultra significa més enllà de... que
acaba significant el contrari del que es pretén ser. Afirmar que ets més que
catòlic et declares déu. El pitjor egoisme. Cal ser molt curós amb les paraules.
Penso que moltes persones al fer aquesta afirmació volen demostrar que estimen
a Déu amb tot el cor. Però no es deixen dominar per l’orgull d’un egoisme
personal de superioritat? Aquest orgull pot esdevenir un greu pecat. Ser més,
humanament declara que els altres no estimen com cal. I declarant inferior a
l’altre manifestes que no estimes a Déu. Amb l’afegit ultra se sent superior i
aquesta superioritat no la contempla l’evangeli. L’evangeli posa l’amor en els
desvalguts i degradats per la riquesa. Benaurats els pobres d’esperit perquè
d’ells és regne del cel avisa a l’orgull ultracatòlic. Emprar aquesta expressió
denuncia una posició social còmoda i
segurament molt còmoda sense problemes econòmics. Un ric no pot ser un bon
catòlic? I tant que sí. Sempre que no posi en la riquesa la bondat de la seva
vida i ajudi als necessitats. Fer-se ric no ha de ser l’objectiu de la seva
felicitat sinó un servei a l’altre. L’evangeli ho explica amb prou claredat. Les
conductes d’ultracatòlic han estat deformades pel seu comportament de bona vida
nocturna. Cal ser molt curós amb el que
es diu i el que es fa. No cito noms, noms fets. L’exemple és missatge i avís. Proclamar-se
ultracatòlic dona la impressió que es pensa ser sant. El Papa Francesc ens diu
al respecte: “Tots som cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi
testimoniatge en les ocupacions de cada dia, allà on cadascú es troba.” I acaba
entre els exemples exposats amb el següent: “Tens autoritat? Sigues sant
lluitant pel bé comú i renunciant als teus interessos personals”. L’ultracatòlic
no actua tal com diu el Papa. Amb humilitat i misericòrdia es fa palesa la
qualitat catòlica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada