Les notícies, que els mitjans de comunicació i
altres servidors de les noves tecnologies escampen arreu, provoquen un estat
d’ànim de desconfiança en el futur i molt més quan descobreixes que l’objectiu
que es defensa no és altre que fer-se més ric cada dia. Les guerres quin
objectiu tenen? Rússia i Ucrainia perquè estan en guerra? Però la resposta ens la donen els milers de
morts. Moren les dones ens mans dels deus humans que es creuen senyors programadors
de la història. Moren milers d’infants cada
dia perquè els seus pares no tenen medis per tenir cura de la seva educació i
de la seva salut. Moren persones ofegades pel negoci inhumà de fer-hi diners.
Moren milers de soldats en el camp de batalla perquè els amos del món no poden
sentir-se privats del poder del diner. Els provocadors de tantes morts argumenten
que la pau és el seu objectiu. No fan diners treballant per la pau perquè la
seva garantia és la mort dels que es dediquen al benestar. Una greu incongruència.
Quin sentit té el morir quan la humanitat transcendeix el benestar? El de
recuperació. Recuperar un futur de felicitat eterna. I les guerres pretenen
reconquerir la pau matant anul·lant el dret de les persones a la felicitat. La
confiança, que els poders tenen en la mort, es desestabilitzadora de la pau.
L’exemple ens el donen derrocant el poder des d’un altre poder que res creu
millor. La desconfiança és contradicció
dominant en el manteniment del poder. I la mort hi juga el paper de jutge. La injustícia
fent el joc de la justícia en funcions. La filosofia del paper en la història
de la mort i la justícia és una còpia de
la filosofia de la guerra i la pau. En el fons una contradicció de la llibertat
humana, donar categoria perquè no hi té lloc l’error. Una filosofia que la
veritat de l’existència humana desmenteix. Sancionar amb la mort un error és la
pitjor de les errades perquè no permet a la llibertat recuperar la seva
dignitat. El perdó li dona a la mort el sentit de recuperar la vida. I aquest
perdó l’instituí Jesucrist crucificat. El pecat fou vençut i obertes les portes
de la vida eterna. Castigar amb la mort com fan les lleis humanes és la negació
del dret a la vida verdadera, la de la glòria celestial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada