La veu de la mort
en el camp de la cultura i la justícia alliçona la seva filosofia de la vida.
No podem oblidar que els parlants sobra aquesta temàtica són éssers limitats en
el temps gaudint de l’esperança d’una eternitat. I la mort cada dia parla.
Dissortadament aquells que la fan parlar injustament són éssers humans que es
creuen superiors amb dret a dominar-la. Cada jorn actua
ja sigui en el mar, la carretera, en la
muntanya i en la llar. I no sempre en signe positiu. La imprudència, l’egoisme,
l’odi i també la supèrbia acostumen ser els responsables. La mort en
l’existència humana hauria de ser sempre un acte de justícia. Un acte que
guardona una vida guiada per la llei de l’amor just i verdader. Parlar de la
mort d’una persona no hauria de ser la pena d’haver-la perduda sinó d’haver
gaudit de la bondat i la bellesa d’una vida justa. La santedat com explica i
defensa l’Església amb l’evangeli. La mort i l’amor haurien de donar-se la mà
sempre i arreu. La manipulació que es fa de la mort en la història humana és la
deshumanització més cruel que reben massa persones. La mort en mans dels humans
no és justa. Algun suïcidi molt especial pot convertir-se en una ofrena a Déu.
Jesucrist fou crucificat quan ell ho va decidir. Era una ofrena per redimir la
humanitat. La mort quan compleix el programa de la vida sempre és justa. En la
societat actual hem de saber parlar de la cultura i la justícia de la mort i ho
és quan és amor. Els diaris van plens d’execucions mortals. Per exemple fa pocs
dies que la premsa comentava que “l’Aràbia Saudita mata a trets centenars de
refugiats etíops”. El que portem d’any a Catalunya s’ha superar el centenar de
morts a la carretera. Es comenta però no es passa del comentari. La filosofia
de la cultura i la justícia de la mort hauria de ser tema normal de les
societats democràtiques. Les veritats justes si no és comenten s’obliden i es
parla de la seva conversió en injustícia. La mort i l’amor són veritats de
justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada