DIÀLEGS DE LA MORT EN EL TEMPS

La llibertat des del principi del temps ha estat qualitat essencial de l’ésser humà. Com ens explica la Bíblia amb la famosa poma va decidir ser senyor de la seva vida. Greu errada. La vida humana seria limitada. Però la humanitat va rebre del Creador la possibilitat d’esdevenir etern. La mort seria la porta. I molts humans no hi estigueren d’acord considerant-se senyors de la vida dels altres. Es convertiren en senyors de la mort. Una conversió que encara continua al segle XXI. I la història ha anat tan lluny que no passa dia sense assassinats o condemnes judicials a mort. Jutges i criminals són els responsables. Allò que no saben és que molts dels condemnats han mort dignament per la seva condició de fills de Déu assolint la vida eterna. Demanant perdó oferint-se a Déu en una mort que als ulls humans mereix el càstig, obre les portes del cel. La dignitat a l’hora de la mort no la dona cap justícia humana, només la gràcia i misericòrdia de Déu. Els soldats, que moren en el camp de batalla, la dignitat els acompanyarà no per la justícia de la guerra sinó per la justícia divina que entén el seu oferiment. Les guerres no són justes però malgrat la injustícia molts soldats poden oferir la seva vida per la pau que la seva dignitat els porta al camp de batalla. De diàlegs amb la mort ni ha en cada instant de la història. Uns són amb la pau d’haver arribat amb dignitat a la fi de la vida; d’altres provocats per accidents de cotxe, de caigudes d’alta muntanya, d’ofegaments al mar dominats per les onades i molts de suïcidis, justificats uns i altres, no. Saber dialogar amb la mort és saber viure amb dignitat.