FILOSOFIA DE RELIGIÓ EN LA PAU POLÍTICA

 Definir la pau, immers en la política de partits de dretes i d’esquerres, exigeix una saviesa capaç d’eliminar egoismes. Convivència en pau és l’objectiu. L’eficàcia de la pau la genera la mà estesa. Però la ma de la política dissortadament és una ma tancada. Divideix, genera diferències, i separa. Per què? Senzillament la política és poder, i el poder no entén la pau de la ma estesa, sinó la pau de la llei emparada per les armes. I aquest poder esdevé menys pacífic quan el diner es converteix en aliat. Arribat aquest punt la política esborra la religió de la seva filosofia. I la política suplanta la religió. S’esborra de la convivència. Política i economia donant-se la ma validen la convivència de la mort, perquè afirmen que per ser ric tot és vàlid. I la mort esdevé policia de la política. L’exemple el tenim en la guerra del masclisme contra el feminisme. El poder al servei de l’odi. Hem arribat a la mort de la pau en la convivència. La convivència és la riquesa. S’ha arribat a eliminar la religió en les relacions humanes perquè tot és política de rics. Nacions ho han declarat. I en el mon cada dia moren més persones en mans de l’odi que enriqueix. El voler no sempre és poder. Sortosament la religió viu en persones de bona voluntat que lluiten amb el seu exemple per la pau. En el cristianisme, mahometisme i judaisme la fe en DÉU únic i creador no abandona la lluita. La dignitat humana no és possible sense creure en un Déu únic. És una lluita de la pau que aviva l’esperança. Encara que sembli contradictori, hi ha ateus que estan al servei de la pau. Respecten la dignitat humana, no la manipulen, defensen el consens de saber conviure. En el fons concorden amb la filosofia humana de la religió.