Sr. Margallo, he tornat de vacances per l’espai

La vostra advertència em va aconsellar que durant l’estiu escollís l’espai per anar de vacances i li puc asegurar que han estat molt positives. Arreu on vaig parlar, se’m va rebre amb molta amabilitat i quan els hi explicava el motiu del meu viatge esclataven a riure i em deien és molt bromista el vostre ministre, però algun habitant de l’espai molt seriosament m’aconsellava que no en fes cas de les seves paraules. Em deien el vostre lloc no està entre nosaltres, encara que la vostra llum, com a vosaltres la nostra, ens és molt enriquidora en tots sentits. Procureu millorar-la i no la perdeu perquè sabem que teniu enemics poderosos que us la volen prendre. Entre nosaltres en l’espai no hi ha odis, sinò molt bona entesa i aquesta és la primera lliçó que l’espai terra ha d’aprendre. En l’espai terra hi ha astres que menyspreuen els satèlits i no els hi volen donar llum, també ni ha que volen apagar la d’altres astres per enveja i per poder ser més poderosos i esdevenir senyors de l’espai. En el món sideral aquest comportament no existeix. En l’espai sideral els satèlits reben llum mentre existeixen i els astres la regalen mentre són astres. Amic que ens han vingut a fer una visita de cortesia, tu ets un astre que desperta enveja del que et té sotmès i té por que siguis un astre nou en l’univers com és el teu destí. Tingues els ulls molt oberts i la intel·ligència desperta. Els hi fa por que siguis un astre que aporta al sistema sideral de la terra una llum més enriquidora que la seva. L’amenaça d’enviar-te a l’espai sideral no és res més que enveja i la demostració de la seva incapacitat d’aportat la llum que li correspon a la terra. I a la terra s’hi han bastit dues estructures terroristes amb finalitats de ser, destruint els altres. Però per ser es destrueixen mútuament. Una estructura empra el sistema del terror físic, eliminant el contrari auto-liminant-se tambè ella, i l’altra se serveix del terrorisme psicològic intentant destruir el contrari i no se d’adona que alló que fa es auto-destruir-se mentre el contrari es reforça. Empra arguments boomerang, no arguments diàleg. Sr. Margallo les meves vacances per l’espai sideral foren excel.lents en tots sentit. Em van assegurar que continuarè aportant llum a l’espai terra i em van afegir, qui et vol destruir et demanarà consell per no perdre la seva capacitat lumínica i poder ser un astre digne al teu costat. I els astres siderals em van manifestar que ells estan amb mi, per dues raons, per què la meva independència seria un exemple de com ha de ser la vida dels astres per no perdre la seva capacitat lumínica i per que la centralitat del meu desig és la dignitat de les persones. Sr. Margallo el llenguatge dels astres siderals em parlaven del pensament dels astres de la terra i em deien és una llàstima que qui no et vol, no escolti i no miri. Ho tindrà  molt dur per subsistir. És indispensable saber llegir i escolar la veu de l’univers.

EL MEU CAMÍ DE LLIBERTAT

El meu camí de llibertat ningú té dret a prohibir-me’l. És la dignitat de la meva vida. Sense ell només sóc un esclau i les meves obres buides de sentiments i d’idees. Me les imposen. Si no puc fer el meu camí sóc un ser irracional, com els animals de la natura. I aleshores corro el risc de ser insolidari. En el món actual del segle XXI és un contrasentit el perill d’actuar irracionalment. I dissortadament fa la impressió que és el que vol el poder perquè d’altra manera les forces armades no serien necessàries i perderien el factor més gran que protegeix l’enriquiment desmesurat d’uns pocs. La major part de la humanitat no és lliure de disposar tot el que és imprescindible per ser persones dignes. Hi ha moltes maneres de barrar el camí de la lllibertat de la gent. Una d’elles és la llei, que massa sovint té dues lectures, una injusta i l’altra justa, depenent del model polític.. Una contradicció. Tristement, és le base d’una humanitat manipulada. Es comprova dissortadament amb acasió dels atemptats terroristes. També tenen una doble lectura, però un mateix argument de defensa per ambdues parts, les armes. I les armes és un dels grans negocis de la part de la humanitat que barra el camí de la gran majoria. I la víctima que rep els trets de les dues parts, la humanitat humil i majoritària. En aquest mapa inhumà s’hi descobreix alguna petita llum d’esperança d’un futur millor? Sortosament, sí, però aquesta llum neix en la gran majoria de la humanitat manipulada, que malgrat les dificultats i camins barrats, col·loca fites de llibertat en el seu camí controlat per la injustícia que desequilibra la convivència. Aquesta problemàtica l’ha fet evident, una altra vegada, un atemptat terrorista. El desenvolupament dels fets ha palesat, abastament, com en la humanitat del segle XXI hi existeixen dos models de legalitat, dos models contraris i contradictoris, però coincidents en la forma de tractar els fets. I les víctimes, la gent senzilla, tant en una banda com en l’altra. Però alló inaceptable rau en el fet que l’atacant terrorista és gent senzilla que fa mal a la senzilla de l’altra banda i els responsables del model gaudeixen dels beneficis de la llibertat a la que només hi tenen dret ells. En l’atemptat de Barcelona i Cambrils hi haguè víctimes en les dues bandes, víctimes causades per armes que omplen les arques del gran capital d’un i altre poder. Sortosament la manifestació de Barcelona i moltes ciutats catalanes i també d’altres comunitats autònomes, que no de l’estat, han estat la confirmació d’aquesta petita llum d’esperança que va il·luminant el camí de la llibertat de les persones. Com era d’esperar, el gran poder no ho ha entès, ni ho vol entendre, deixaria de ser poder. Però l’esperança hi és perquè la llum no la poden malmetre les armes. I la llum del pensament i del sentiment de la gent senzilla, humil i solidària tampoc la poc apagar el poder. Pot apagar un canalobre, una llinterna, una bombeta, però se’n continuaran encenent de noves fins convertir la llibertat en el poder del camí de la història. El triomf de la llibertat dels pobles.

“Estuvimos donde teníamos que estar” però res més

Sr. Rajoy, perdoni les meves interpretacions, però vos sou un mag manipulador de les circumstàncies. Un agraïment per ser-hi, però un rebuig pel com. I el com s’explica amb l’organització de la presència i amb les paraules posteriors. A la manifestació no va poder parlar, no li corresponia, però una vegada al seu ambient s’hi va esplaiar. Sr. Rajoy, vos sou el president  de tots els espanyols, dels que ho són adictes i dels que com jo, no us hi volem al govern. Però la categoria d’un governant es demostra amb el tracte dels qui no l’accepten. Tenen tots els drets constitucionals i un d’ells és manifestar que no els plau la vostra governança. I en aquesta circumstància no hi vàreu saber estar, perquè la vostra obligació era escoltar i us vanaglorieu de que no ho vàreu fer. Per què? Senzillament per què es va posar davant dels vostres ulls la culpabilitat del vostre partit en l’atemptat patit a Barcelona, com també en el de Madrid. Les persones que us ho recordaven són sobiranes d’acord amb la Constitució i el recordar l’orígen del mal és un principi de trobar la solució. I vàreu tirar per la línea fàcil en la que hi teniu al darrere la premsa espanyola. Perdoni que li digui, la vostra presència era una manipulació preparada per tòrcer l’objectiu i donar la culpa als que defensem la independència. Em vol explicar, si no, la presència de tants presidents autonòmics? Qui va pagar el vol del tres avions, els passatgers o l’estat? Per la forma suposa que l’estat. Aixó no és manipular? L’objectiu no era altra que una oposició al referèndum. Les vostres paraules, ho han deixat prou clar i evident.És preocupant la descarada manipulació que n’ha fet der l’atemptat terrorista la premsa espanyola. És indignant el tractament que ha rebut i rep per part de l’estat la policia catalana, que malgrat tot, ha estat l’admiració del món. És veritat, vàreu estar on tenieu que estar, però no, com. El vostre comportament, fred, i continuista d’una política del no i de tancar els ulls a la realitat i al futur que us fa patir.

Us fa patir perquè no escolteu ni als ciutadans, sobirans segons la Constitució, ni la veu internacional que us aconsella diàleg, ni a la veu de la història, perquè us acusa. Són moltes veus, Sr. President del Govern perquè no tinguin raó i només en tingueu vos. Dissortadament hi ha massa víctimes per culpa de la mateixà raó, les de Madrid, les de Barcelona i les de Cambrils i als orígens de tot hi ha la guerra contra les inexistents armes de destrucció massiva, que és un atemptat terrorista valorat amb els ulls de la història. Els atacats injustament tenen tot el dret, també, de dir que la guerra fou una acció terrorista. I per més inri els anomenats terroristes ho afirmen clarament i la proba, els diferents indrets dels seus atacs, EEUU, Anglaterra, Espanya, França, nacions de la coalició que els hi va fer la guerra. I què ha fet Europa i Espanya, una curiositat, vendre armes als aliats de l’EI. Tot un contrast. El problema és molt profund i necessita una gran capacitat de solidaritat mundial, que en l’actualitat no existeix ni s’hi treballa com cal. Una circumstància molt significativa: va prendre nota de la solidaritat i amistat entre catalans i musulmans? Per les seves paraules, no, i aquesta solidaritat i amistat és el camí. Sr. Rajoy, la història no s’aparta mai del seu camí i més aviat o més tard sempre arriba al seu destí.

La hipocresia enemiga de la convivència

El clam de la ciutadania catalana i del món fou un missatge universal des de Barcelona, Ripoll i diferents poblacions catalanes en dues direccions: a) la pau, b) no a la guerra. Ho declarava amb prou claretat i fermesa la petita pancarta: “Felipe, qui vol la pau, no trafica amb armes”. I una altra pancarta molt gran, encara era més  explícita:” Felipe VI, govern espanyol, cómplices amb el comerç d’armes”. Dissortadament les armes per lluitar contra el terror, avui, són necessàries, però només en mans de la policia. La manifestació no ho podia manifestar millor: xiular al poder que hi trafica i aplaudir als responables de l’ordre públic. Una demostració de convivència i un rebuig de la hipopcresia. Honestament una manifestació coherent amb els motius que la convocaren. Les flors amb que els ciutadans adornaren els vehicles de la guàrdia urbana i mossos foren el contrapunt dels xiulets amb que reberen les autoritats de l’estat. Una manifestació a favor de la pau i contra la violència no té sentit sense un rebuig a la base provocadora. I els ciutadans catalans i els d’altres

països, que els hi feien costat, ho tenien moilt clar. Sincerament fou una acusació coherent i necessària i que prenia més volada amb l’abraçada amb el poble musulmà. Conviure en pau amb la diferència és l’argument més eficient per vèncer el terrorisme. El terrorisme no el derrotaran les armes, malgrat siguin necessàries per controlar-lo. Les paraules de la germana d’un dels terroristes abatutrs a Cambrils no podien ser més expressives. I a la manifestació de Barcelona, Cambrils i altres pobles la germanor amb els musulmans hi fou molt present, positiva i educativa. És inadmisible l’odi que es llegeix en massa piuluades de les xarxes. Les manifestacions d’odi són provocacions terroristes i dissortadament a Espanya n’hi sobren. Serà molt significativa la resposta del govern d’Espanya al missatge rebut a Catalunya, que també era un missatge musulmà. Serà molt indicadora la conducta del govern envers Catalunya però hi ha una altra resposta per part del jidhaisme davant la relació d’amistat explicitada amb els musulmans. La ciutadania ha parlat, ara li toca el torn a la política. Si veritablement els ciutadans són sobirans com respectaran els governants la seva voluntat? La ciutadania li va dir molt clar al govern que Catalunya és un poble lliure amb la presència de banderes catalanes, presents perquè el poble ho va voler, era l’expressió de la seva identitat, i el poble que es manifestava ho feia contra la guerra i el món havia de saber-ho i comprobar-ho i també el govern de l’estat. No he llegit que la presència d’alguna bandera espanyola fos xiulada, tot el contrari, perquè també hi ha espanyols que estimen i defensen la llibertat. Però dissortadament s'hi produí un enfrontament provocat per un del grup unionista, ho he llegit quan ja tenia aquest comentari escrit. Catalunya va deixar ben clar que ella, lliure, no volia el terror i que hi lluitava i continuaria lluitant perquè és una manera de defenssar la seva identitat i, a la vegada, la solidaritat amb els altres pobles. La política espanyola era present a Barcelona. El seu comportament i la seva resposta ens palesarà la veritat de la seva presència. Personalment penso, que era un deure, però l’experiència de l’endemà expresssarà si la seva política serà de diàleg o de rebuig. La convivència pot ser solidària i ho ha de ser des de la diferència. Serà veritatP? No trigarem a saber-ho. Una reflexió: “No tinc por” no és una expressió limitada, és molt àmplia i els catalans ho saben.

QUE N’ÉS DE FÀCIL PARLAR QUAN TOT HA PASSAT…

Ho escric amb tota la meva humilitat. M’esborronen les notícies que es propaguen a l’entorn de l’atemptat terrorista. M’ha cridat l’atenció un títol del Punt Avui del 15 d’agost de 2017: “La policia espanyola investigarà els lligams estrangers dels terroristes”.Que n’és de fàcil dresprès dels fets intentar ser protagonista dels èxits. És descoratgedor comprobar com els responsables de la seguretat nacional responen a una actuació policíaque modèlica i envejada arreu del món per la política d’un estat que hauria de començar per rentar la seva cara embrutada per la corrupció. L’actuació del poder estatal en relació amb l’atemptat de Barcelona ha estat decepcionant i per desitjar la seva retirada. És curiós voler demostrar el que no s’ha estat. Sincerament em decepcionen les informacions sobre la policia nacional. He llegit un llar comentari de part de la policia nacional de com actúen en l’actualitat les cél·lules terroristes de l’EI amb tota mena de detalls. Si ells ho sabien perquè no informaven als Mossos? Si tan complidors són dels seus deures, perquè no s’assebentaren a temps de la cèl·lula de Ripoll. Desprès de llegir aquest comunicat de la policia he entès perquè el Jutge ha  deixat en llibertat l’amo d’un locutori de Ripoll. Els terroristes obraven amb tanta prudència que fins i tot ho amagaven als seus familars, pare i germans. On era la policia nacional davant el moviment de bombones de butà? No era motiu de temença? S’ha d’acusar a la policia que no hi té comepetència descobridora de l’acte criminal que no ha anat més lluny gràcies a la seva actuació? Donem a les notícies l’abast que tenen i als fets la veritat de la seva actuació. I molt més quan l’actuació política del govern espanyol ha estat decepcionant i pobra. És vergonyós que per  voler mantenir la honorabilitat d’una Marca Espanya es degradi els fets d’una poilicia autonómica que d’acord amb la llei també és espanyola. I en aquest punt el govern hi té molt a reconsiderar. És vergonyós que la política espanyola critiqui l’actuació de la Generalitat i de la seva policia i si no la critica no sancioni a la premsa nacional amb el seu discurs anticatalà. Qué li dirà el govern de Mariano Rajoy al general Picard per les seves crítiques contra els Mossos? Com es practica la unitat nacional, enfonsant Catalunya? Govern d’Espanya, els atemptats de Barcelona son una crida molt forta a la urgència de corregir errors i en aquest tema el President Aznar en va cometre un de molt significatiu i criminal, a l’afavorir una guerra sense base que la recomenès. Aquella guerra fou un acte terrorista amb milers de morts, ho tindrà present el govern d’Espanya per ser coherent en la manifestació de la ciutadania a Barcelona? La manifestació no la presideix ni el Rei, ni el govern, ni el d’Espanya, ni el de la Generalitat, la presideix el poble amb els seus veritables defensors, entre ells, els Mossos d’Esquadra. Una manifestació que oferirà molt de tema per valorar, analitzar i treure’n consequències. La més important com viurà el govern de l’estat i la resta de polítics espanyols assistents, la unitat?

QUIN RESPECTE MEREIXEN LES PERSONES?

Els esdeveniments violents com els viscuts a Barcelona i Cambrils aporten la urgència d’una reflexió en profunditat sobre els subjectes de la centralitat responsable. Conèixer la persona. Dissortadament  les identitats protagonistes, quan es coneixen, és quan ja han actuat. Són els fets, no les paraules, que fan conèixer. I esdevé inversemblant el perquè de moltes opinions que massa sovint són esbiaxades i manipulades per interessos de protagonisme. Sóc conscient que amb aquest comentari m’hi jugo l’acusació d’amic dels terroristes. Com a persones, sí, me la jugo, però com subjectes dels fets, penso, que cal ser prudent. Sóc una persona que defenso el perdó, però perdonar no significa que ja ha passat i la vida continua. Sí, la vida continua però, com diu la dita, “qui la fa la paga”. El protagonista del mal ha de respondre del mal fet i en algun moment fins i tot amb la seva vida. Parem esment en els subjectes d’una banda i de l’altre. Els criminals i els defensors dels drets de viure en pau. Hi ha circumstàncies que demostren una intel·ligència molt ben actualitzada, ja sigui per fer el bé o per fer el mal. Parem esment en la cèl·lula terrorista que demostra que hi havia cervells pensants. Un exemple, el germà, posat en llibertat, no coneixia el motiu pel que els seus germans necessitaven el seu cotxe. El propi pare no va dubtar mai d’una bona conducta dels seus fills. Dos, morts. Anaven d’excursió, i era veritat, però el pare no sabia en que consistía, només ells. La casa era propietat d’un banc. Es va preocupar el banc de conèixer els ocupes? Hi havia moviment i ningú dubtava. Savien moure’s sense aixecar sospites. És molt fàcil opinar desprès dels fets sense analitzar les persones.Un pregunta, la vigilància antiterrorista no és objectiu de l’estat? Què feia la policia de l’estat mentre preparaven l’atac? On era? El saber actuar no pensaven amb la casualitat d’un fracàs. I va sorgir. Per què? Per manca de coneixements de la manipulació de les bombes? Pel que sigui, la deflagració es produí. I amb la deflagració ningú va pensar en el terrorisme. Dissortadament fou necessari l’atac criminal que va lligar caps. I els va lligar la policia catalana a qui l’estat  havia negat el dret de pertànyer a l’interpol. Un error no va evitar el terror, va evitar que fos de més magnitud. La intel·ligència dels defensors de l’ordre es feu palesa en el moment dels fets. Qui havia de vigilar perquè era el seu objectiu no ho va fer. Els terroristes van jugar amb la sort i no els hi va sortir com ells volien. Però dissortadament van fer bé el seu treball. Un cop l’atac, la intel·ligència que actuà excel·lent, fou la dels Mossos. Una anàlisi dels fets palesa que els moviments dels terroristes eren moviments de persones que pensaven i preparaven acuradament com fer mal, però és possible que no valoressin, com cal, la intel·ligència dels seus contraris, en aquest cas la policia i la gent. La saviesa popular ho té molt clar com ho resumeix la dita castellana:”no hay mal que por bien no venga”. Apliquem-la als fets de Barcelona i ens adonarem de la descarada manipulació que em fa certa premsa relacionant-t’ho amb el moviment independentista. Siguem respectuosos amb les persones i reflexionem perquè es produeixen aquests fets i que cal fer perquè la juventud dediqui la seva intel·ligència i voluntat a treballar per la convivència en pau. Què falla en la societat catalana i espanyola per què la seva educació permeti escletxes criminals? Més respecte a les persones i una formació més racional, més humana i menys polititzada.

Constitució Espanyola, article 1 paràgraf 1.

“Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”.

Li pregunto al Govern d’Espanya: és veritat que es compleix aquest article en tot l’espai nacional? Les meves observacions em diuen que no es respetca la llibertat, que la justicia no és creïble, que la igualtat es manipula i el pluralisme polític l’esborren del mapa. Suposo que no em direu que aquest article és un desig, perquè té força de llei i s’ha de complir i el govern i els polítics els primers. Em crida l’atenció la definició d’un “estat social i democràtic”. Em poden explicar com és compleix la qualitat de social? Per què la paraula social es refereix a tots els espanyols i una gran majoria d’espanyols no se senten recolzats per la política. Democràtic, molt menys. La voluntat popular no es té en consideració, només interessa el seu vot, que massa clarament s’intenta manipular. Les manifestacions i les vagues, que signifiquen? Els vaguistes estan contents del tracte social i democràtic? Ells sí, que hi aporten la seva solidaritat. Amb motiu de l’atemptat de Barcelona li han donat una lliçó de solidaritat a l’estat desconvocant la vaga durant els dies del gran risc terrorista. Qué significa ser social ho han demostrat el taxistes, els hospitals, els metges i les infermeres, el poble donant sang, els hotels posant-se a disposició dels turistes afectats pel terror. Què va fer el govern? Em sap molt de greu, el ridícul. I conforme passen els dies afloren a l’aire noves notícies que afecten directament a l’estat espanyol. És una vergonya perquè es va deixar Catalunya a l’albur dels terroristes. Què han denunciat EEUU, Europa, referent al risc terrorista que possiblement patiria Catalunya, i el silenci ha estat la resposta. Una resposta culpable davant l’extraordinària resposta dels Mossos, de la Generalitat i de la ciutadania. Callar aquest perill que corria defineix un estat social, quan ha deixat els seus ciutadans indefensos? I a l’hora d’aportat solidaritat alló que es demana és unitat, quina, la que l’estat ha practicat amb Catalunya com si no formès part de l’estat? La de no permetre que els Mossos estiguessin integrats en la Interpol? Aixó és unitat? I quan dieu que era tema d’Europa, Europa contesta que depenia de la voluntat del govern d’Espanya? Aquest és comportament d’un estat social i democràtic quan el seus responsables no compleixen amb la llei? És molt trist, senyors de l’estat espanyol, la manca de respecte amb els catalans que heu manifestat. I alló que es pitjor, agents de la policia nacional van advertir als gidhaistes que els Mossos els hi seguien els seus moviments. No només l’estat no va informar sinò que va denunciar. Aixó és pràctica social i democràtica. I n’hi ha més, govern d’Espanya. Per què es indigna la informació que es dóna des de la premsa espanyola, es publiqui a Madrid o Barcelona.  Srs.de la política espanyola, la Constitució ens donarà més arguments. Un de molt greu és com s’ha implicat el terrorisme amb la independència. Quin mal servei li esteu fent a la marca Espanya, quan en les arrels, l’estat espanyol hi està implicat. Queda pendent de l’article, la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.