“Estuvimos donde teníamos que estar” però res més

Sr. Rajoy, perdoni les meves interpretacions, però vos sou un mag manipulador de les circumstàncies. Un agraïment per ser-hi, però un rebuig pel com. I el com s’explica amb l’organització de la presència i amb les paraules posteriors. A la manifestació no va poder parlar, no li corresponia, però una vegada al seu ambient s’hi va esplaiar. Sr. Rajoy, vos sou el president  de tots els espanyols, dels que ho són adictes i dels que com jo, no us hi volem al govern. Però la categoria d’un governant es demostra amb el tracte dels qui no l’accepten. Tenen tots els drets constitucionals i un d’ells és manifestar que no els plau la vostra governança. I en aquesta circumstància no hi vàreu saber estar, perquè la vostra obligació era escoltar i us vanaglorieu de que no ho vàreu fer. Per què? Senzillament per què es va posar davant dels vostres ulls la culpabilitat del vostre partit en l’atemptat patit a Barcelona, com també en el de Madrid. Les persones que us ho recordaven són sobiranes d’acord amb la Constitució i el recordar l’orígen del mal és un principi de trobar la solució. I vàreu tirar per la línea fàcil en la que hi teniu al darrere la premsa espanyola. Perdoni que li digui, la vostra presència era una manipulació preparada per tòrcer l’objectiu i donar la culpa als que defensem la independència. Em vol explicar, si no, la presència de tants presidents autonòmics? Qui va pagar el vol del tres avions, els passatgers o l’estat? Per la forma suposa que l’estat. Aixó no és manipular? L’objectiu no era altra que una oposició al referèndum. Les vostres paraules, ho han deixat prou clar i evident.És preocupant la descarada manipulació que n’ha fet der l’atemptat terrorista la premsa espanyola. És indignant el tractament que ha rebut i rep per part de l’estat la policia catalana, que malgrat tot, ha estat l’admiració del món. És veritat, vàreu estar on tenieu que estar, però no, com. El vostre comportament, fred, i continuista d’una política del no i de tancar els ulls a la realitat i al futur que us fa patir.

Us fa patir perquè no escolteu ni als ciutadans, sobirans segons la Constitució, ni la veu internacional que us aconsella diàleg, ni a la veu de la història, perquè us acusa. Són moltes veus, Sr. President del Govern perquè no tinguin raó i només en tingueu vos. Dissortadament hi ha massa víctimes per culpa de la mateixà raó, les de Madrid, les de Barcelona i les de Cambrils i als orígens de tot hi ha la guerra contra les inexistents armes de destrucció massiva, que és un atemptat terrorista valorat amb els ulls de la història. Els atacats injustament tenen tot el dret, també, de dir que la guerra fou una acció terrorista. I per més inri els anomenats terroristes ho afirmen clarament i la proba, els diferents indrets dels seus atacs, EEUU, Anglaterra, Espanya, França, nacions de la coalició que els hi va fer la guerra. I què ha fet Europa i Espanya, una curiositat, vendre armes als aliats de l’EI. Tot un contrast. El problema és molt profund i necessita una gran capacitat de solidaritat mundial, que en l’actualitat no existeix ni s’hi treballa com cal. Una circumstància molt significativa: va prendre nota de la solidaritat i amistat entre catalans i musulmans? Per les seves paraules, no, i aquesta solidaritat i amistat és el camí. Sr. Rajoy, la història no s’aparta mai del seu camí i més aviat o més tard sempre arriba al seu destí.