De què no hem de tenir por i perquè hem d’estimar? No hem de
tenir por de ser persones íntegres, solidàries, justes i creïbles i per què ho
som, estimem. Els fets terroristes del 17 d’agost de 2017 ens manifesten que
lluny estem tots de ser artistes de la pau. Per què, senzillament, uns i altres
es recolzen en la força de les armes per solucionar els problemes. I el
problema rau en el fet que uns i altres afirmen que actúen amb justícia d’acord
amb les seves lleis. El greuge ha bastit dues estructures amb lleis enemigues.
La contradicció de la història. El dia 17 d’agost de 2017 es feu palès el fet manipulador
per una banda i altra de la licitud de
contradir els drets, sobre tot el dret de la vida. Una banda matava en base a
la legalitat, als enemics d’Alà i els altres maten en base a la defensa del
dret natural a la vida. Què falla? Senzillament, la manca d’unes relacions
humanes que sortosament defensen els llibres bàsics de les dues creences
enfrentades, la Bíblia i el Corà. La resposta a la contradicció dels fets l’ha
donada la ciutadania amb el crit “no tenim por”, la ciutadania d’una banda i
altra per què els musulmans han cridat al costat dels cristians, protestants,
jueus i altres religions el mateix missatge, afegint que l’islam és una religió
de pau. La manipulació de la base doctrinal de les religions ha desembocat a la
pràctica, com deien els romans, de “si vols la pau, prepara la guerra”.
Sortosament la ciutadania aixeca la seva veu i dóna la raó, essent religiósa o
no, que la guerra és l’enemiga de la convivència mundial en pau. I els fets
demostren que l’estat de guerra dels nostres dies té per fonament la filosofia
de l’armament. I ho confirmen comentaristes polítics nacionals i
internacionals. I les grans nacions, ni escolten, ni en fan cas. L’EI és el
resultat de l’error de la guerra contra les armes de destrucció masiva, armes
que no s’han trobat però es va fer la guerra contra les nacions acusades
injustament. I el conflicte no el van generar els àrabs, sinò EEUU, Gran
Bretanya i Espanya. La resposta, dita terrorista, qui més l’ha patida?
Curiosament el tres estats acusadors. Els espanyols per l’atac criminal de
Madrid i els catalans pel de Barcelona i Cambrils, li poden exigir
responsabilitats al PP perquè Aznar era el cap de govern que capitenajava
l’atac injust amb el President d’Estats Units i el primer ministre de la Gran
Bretanya. L’atac patit a Catalunya, Espanya, EEUU i altres estats europeus es
basa en la filosofia de les armes inexistents de destrucció massiva que
protagonitzaren una guerra en base a la mentida i amb l’egoïsme de dominar
econòmicament el món. Sortosament la ciutadania ha reaccionat i el món li dóna
la raó amb recances de la política. En el meu entendre s’ha demostrat una urgència:
que les religions de tot el món es possin d’acord i no es deixin manipular. En
aquest sentit, per una banda felicito al cardenal arquebisbe de Barcelona per
la Missa per la pau però em sento amb el deure de criticar-li que no abanderès
un moviment religiós a Barcelona convidant totes les religions que es
practiquen a Catalunya per rebutjar l’atemptat, pregar per les víctimes i fer
un manifest conjunt per la pau comprometent-se totes elles a fer seva la veu de
la ciutadania “no tenim por”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada