Lluitem contra el terror, no contra les persones

Va morir crucificat i perdonant. La base de la seva doctrina social era i és l’amor, i l’amor és més gran quan s’estima als enemics. Aquesta doctrina és una utopia per a una gran majoria, massa majoria, dels polítics dels nostres dies que confíen el poder en les armes i el resultat els dos atemptats comesos per EI contra Catalunya, a Barcelona i Cambrils. Òbviament que la resposta policial era urgent i necessària assolint bons resultats però les paraules del President de la Generalitat de Catalunya des de la base democràtica feien intuir el missatge evangèlic. És veritat que les mostres de solidaritat a Catalunhya són molt expressives, arribades d’entitats i persones, que des de la diferència, donen preferència a l’humanisme, que contrasten amb twiters que pel seu contingut d’odi a Catalunya denuncien un esperit terrorista que va de la mà amb els hidaistes. Dissortadament fa massa segles que la història ha girat l’esquena al missatge de la naturalesa. És incomprensible que una convivència universal, no ho ha estat mai i encara no és preveu amb milions d’anys d’història el seu futur. Però el missatge existeix i la gent humil i senzilla ho vol. Exemple clar és el dels treballadors de l’empresa EULEN que han descombocat la vaga per poder ajudar les vístimes de l’atac terrorista. El govern n’hauria de prendre nota. I no nomès els treballadors de l’aeroport sinò la ciutadania tota ha ofert la seva col·laboració, com els taxistes de Barcelona que oferiren gratuitament els seus serveis. El govern hauria d’escoltar aquestes veus i actuar políticament amb més intel·ligència i humanisme. Tinc entès que el seu comportament amb el treball exemplar derl Mossos d’Esquadra no ha  estat a l’alçada de les circumstàncies. Un treball exemplar que ha possat la policia de Catalunya al nivell de les millors policies del món. I no critico la col·laboració de la policia espanyola, que en paraules del President de la Generalitat, ha estat excel·lent. El President català, com ratifica la premsa internacional, ha estat a un gran nivell polític valorat per la premsa americana que marcava l’exel·lència del català davant la migradesa del nord-americà. El ressó internacional de l’atac terrorista a Barcelona i Cambrils ha reconegut la vàlua política del President de la Generalitat i amb la del president la importància de Catalunya en el marc internacional. Hi ha una dita llatina que diu “non sunt facienda mala ut evenient bona” (no s’ha d’obrar el mal par aconseguir el be) però la història és sàvia i sap girar el mitjó d’aquell que vol fer mal i per les raons que siguin, s’assoleix un bé. Catalunya ha estat castigada amb morts i ferits com volien els terroristes, però davant el món ha esdevingut un paradigma de com cal treballar per arribar a la convivència en pau que totes les persones de bé desitgen. En relació als polítics espanyols contraris a la independència de Catalunya, seria bo que analitzèssim com ha treballat Catalunya i com seria d’important la seva companyia histórica en qualitat d’igualtat política. Catalunya, independent, aliada d’Espanya per ser mes present al món. Hi ha una dita castellana que diu “no hay mal que por bien no venga”. Siguem coherents amb la història, aprenem la lliçó i acceptem viure cordialment. Els fets ens ho aconsellen. És molt trist que milions d’anys d’història de la humanitat ens hagin portat a la difícil convivència del segle XXI.