He seguit atentament les notícies de l’atemptat de Barcelona
i Cambrils i una respota d’un professora m’ha donat la clau. Per què la
cèl·lula criminal es formà a Catalunya? Per què a Ripoll? La resposta de la
professora va manifestar que havia tingut a classe als terroristes i no entenia
el seu comportament. Per altra banda he llegit a les xarxes la resposta dels
avis del terrorista en recerca i captura, que m’ha fet pensar. Ell, van dir, es
va formar a Espanya. És veritat que el terroristes de Ripoll eren musulmans.
Parlaven castellà i català. I a Ripoll se’ls tenia per persones normals. Per
què i com esdevingueren terroristes? Quina incidència va tenir la formació
escolar espanyola en la personalitat d’aquestes persones? I al mateix temps
d’aquesta pregunta, faig la següent als polítics catalans i espanyols: heu
pensat la part de culpa que segurament hi teniu? I un punt molt important: a
Espanya, a Catalunya no tant, els musulmans són mal vistos i indesitjables. Com
incideix la cultura en l’esdeveniment que ens ocupa? Senzzillament a través del
concepte de religió dels musulmans i dels espanyols. Permeteu-me una reflexió
histórica: la doctrina de Mahoma, des del seu principi la feren seva els
governants del seu país i la defensaren
a través de la guerra santa. Amb motiu de la guerra civil espanyola, Franco
aconseguí de la majoria dels bisbes espanyols el manifest de creuada de l’acte
bèl·lic. Per una banda i altre, manipulació oberta de la religió. En una
entrevista al diari MON al rector de la Universitat de Glasgow, Aamar Anwar,
feu aquesta advertència:”la gent oblida els
crims dels dictadors quan es
parla de terrorisme.” Aquesta resposta fa pensar en la culpabilitat de la
política. En l’atemptat que ens ocupa hi té molta responsabilitat la religió,
que complementa la política. El poble musulmà és un poble religiós que
dissortadament l’EI manipula amb la
benedicció d’alguns imans. I sembla ser que el responsable de la cél·lula de
Ripoll és també un iman, amb noms i cognoms. Recordem que en l’ensenyança
espanyola, l’assignatura de religió és secundària i pràcticament absent.
Imaginem un nen musulmà que en la seva escola no li han ensenyat res de religió,
amb quina facilitat el pot manipular un iman fent-li veure que Espanya és
enemiga dels musulmans perquè oblida la religió, i oblidant la religió, nega
Déu, Alà, en el seu cas. I la guerra santa dels musulmans era en defensa d’Alà.
Recordem que aquest grup el formà un iman. Ho reconeixen els mateixos musulmans
de Ripoll i també els avis del buscat per la policia. Una autoritat religiosa
davant d’uns nens i nois que estimen la seva religió té molt fàcil el poder
manipular. Estic convençut que va anar així. Al marge del crim hi ha també la
convicció que matar els enemics dels musulmans rep la benedicció d’Alà. Una
doble concepció de la cultura fou la base de l’acte criminal. Per una banda
s’afirma una falta de respecte al ser humà, i per altra matar un contrari a Déu
és un servei a la humanitat. No critico la gestió dels Mossos, que fou
carrectíssima, critico la feble cultura humana que en l’acció que comento es
demostra afeblida en gran manera per la poca presència en la població atacada
del fet religiós, en concret de la fe en Déu, que els musulmans anomenen Alà.
Perseguir el crim, sí, però reforçar la cultura del poble a tots nivells i
Catalunya ho ha defensat amb el crit “No tinc por”. Curiosament al ser
preguntat el Director de la Universitat de Glasgow si marxaria de Catalunya, va
contestar amb anglès no tinc por, al mateix temps que a la plaça sonava el
mateix crit. En resum la formació ha de desenvolupar la personalitat íntegra
del ser humà. És la lluita bàsica contra el terrorisme. El terrorisme no el
derrotarant les armes Ho farà la cultura de la solidaritat entre tots els
pobles. Acabo amb una cita del preàmbul de la Constitució espanyola, que davant
dels fets comentats esdevé un denúncia clara d’incompliments. Diu:”col·laborar
a l’enfortiment d’unes relacions pacifiques i de cooperació eficaç entre tots
els pobles de la Terra”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada