Sr. Rajoy, no carregui amb una injustícia histórica.

El seu poble de naixement és Galizia. Què està disposat a  fer per ell? El meu és Catalunya i és la meva prioritat. La natura, la història i l’ètica estan al meu favor. La meva mare històrica és Catalunya. Espanya  senzillament és una entelèquia. I tots aquells que es diuen espanyols li han convertit. Unir no és unificar i menys destruir. Unifica qui comença per no fer constar en el DNI l’orígen de cada espanyol. El DNI espanyol és la negació de l’existència del diferents pobles d’Espanya. I no és tan difícil un DNI que uneix i no unifica. No és tan difícil que el DNI es redacti en la llengua o modalitat lingüística de cada nació de l’estat. I aquesta idea cap espanyol l’ha pensada i molt menys defensada. Sr. Rajoy, si jo fos galleg, defensaria amb el mateix entusiasme el dret a la independència de Galizia,  com defenso la de Catalunya. El mapa políitic d’Espanya no ha estat sempre el d’avui dia. Ha  variat. I ho ha fet aparentment democràticamnent, però la veritat és una dictadura. I és una dictadura perquè ignora voluntàriament els èxits de les diferents nacions i regions, que també són pobles amb identitat. Li agrada que comencem amb l’esport? Un president d’estat pot tenir les seves preferències com tot ésser humà actuant com a persona, no com a president. Sr. Rajoy, vos quan aneu a la llotja del R.Madrid,  del que sou soci, hi aneu com President d’Espanya i amb aquesta condició no necessiteu ser soci. És alliçonador que corri la veu de les aliances polítiques que s’hi couen en aquesta llotja. “Cuando el río suena, agua lleva”, diuen els castellans. La filosofia popular és una gran veritat. Fer servir l’esport per amagar determinacions polítiques, és simplement corrompre la política i l’esport. Em dirà que és un gran amant de l’esport. L’he vist per televisió fer footing, francament decepcionant, no el fet, sinò la forma. Per què s’ha de televisar la vida privada del President? No és cap argument favorable. Continuem. Sou soci del R.Madrid, suposo que esteu assebentat que el varen fundar dos catalans. Em direu que el Barça el fundà un suïs però amb una peculiaritat, va signar un manifest a favor de la Selecció Catalana de Futbol per participar en els Jocs Olímpics dels anys 20. La resposta sembla calcada a les vostres respostes. Però quina fou la resposta catalana, fundar el Comitè Olímpic Espanyol, que va tenir la primera seu a Barcelona i gràcies a aquest fet la Selecció Espanyola de Futbol va poder participar-hi. Qui estimava més Espanya, els independentistes catalans o els polítics castellans. I parlant de Jocs Olímpics, perquè es van celebrar a Barcelona i Madrid encara fa cúa. No per Samaranch, sinò per poc interés de Madrid que no es va preocupar de presentar la seva candidatura i agotat el temps Barcelona se li havia avançat. I per agraïment a Espanya, Samaranch es va veure obligat  pels de Barcelona. Sr. Rajoy ,em podem parlar molt de la resposta esportiva catalana que la política espanyola i la premsa es fa seva en els seus èxits. Curiós, el futbol que tan soroll fa, va entrar a Espanya per una porta petita, per cap`gran capital espanyola, per un poble de la Costa Brava, Palamós. El futbol d’Espanya parla català no nomès a Catalunya, també a Espanya i a Castella. Quina és la resposta de l’Estat espanyol a la història. La resposta és llarga i molt interessant.