Daniel Turp, el referèndum és un dret internacional

El procès de la història de la humanitat camina, encara que lentament, cap a una convivència en la que el respecte a les persones sigui la centralitat de les legislacions. Veus com la del professor de la Universitat Internacional de Mont-real, Sr. Daniel Turp quan afirma en una entrevista al Punt Avui, “som davant l’emergència d’un dret democràtic” ho expressen amb prou claretat. Veus espanyoles paral·leles al professor canadenc també parlen clar a Espanya, com el galleg Suso del Toro i el madrileny Cotorelo. N’hi ha més, n’estic convençut. Quina explicació tenen les paraules del portaveu del PP al Congrès, Rafael Hernando quan afirma “per raons de pràctica temporal i jurídica, en aquests moments, l’article 155 no arreglaria el problema”. Penso que aquestes raons les expliquen prou bé les paraules finals de l’entrevista del professor Turp, quan diu:”Crec que hi haurà fortes simpaties cap a Catalunya, per què ho ha fet tot bé en termes democràtics”. En el marc de la meva minsa coneixença en el món de la política penso que quan el President del Govern expressa que a partir del dia 2 d’octubre s’han d’obrir negociacions està preocupat, malgrat ho dissimuli amb la seva força de la llei, que davant el món no podrá impedir el dret dels catalans a manifestar-se i ho corrabora l’exministre Gargallo quan parla de la necessitat de fer ofertes a Catalunya. La incidència dels ciutadans en l’orientació política del futur cada dia assoleix més empenta i més força i és precisament l’exemple de Catalunya en aquest procès la torxa que aporta nova llum, com si el joc de la història, que no és altra cosa que un joc, estès reclamant una reorganització dels Nous Jocs Olímpics de la història de la humanitat. Quan la fermesa en unes manifestacions de poder esdevenen febleses en el pensament del poble és signe evident que el moment que es viu no està a l’alçada de les exigències dels temps perquè la força de la llei i de la policia i l’exèrcit no poden ser norma sinò garantia de la voluntat popular davant la marginació del poder .És lógic i normal que nacions i pobles del món contemplin esperançats el procès català perquè  interpreta la filosofia de la natura oberta a tota la humanitat, no a uns pocs manipuladors de la història. El procès que ha patit el món els darrers anys en la proliferació de nous estats lliures no és altra veritat que la política fins al segle XXI ha traït el programa natural referent a l’ordenament de la humanitat. De divinitzar el poder s’evoluciona al dret d’orígen diví dels ciutadans a decidir com volen viure. Davant el món, l’experiència de Catalunya és el futur. I aquest és el gran argument d’una nova filosofia universal de convivència. Una observació, aquest procès no el volen els polítics actuals en el poder, però no el podrán anul·lar. La natura, el poble és natura, és més poderosa que la política.