QUIN RESPECTE MEREIXEN LES PERSONES?

Els esdeveniments violents com els viscuts a Barcelona i Cambrils aporten la urgència d’una reflexió en profunditat sobre els subjectes de la centralitat responsable. Conèixer la persona. Dissortadament  les identitats protagonistes, quan es coneixen, és quan ja han actuat. Són els fets, no les paraules, que fan conèixer. I esdevé inversemblant el perquè de moltes opinions que massa sovint són esbiaxades i manipulades per interessos de protagonisme. Sóc conscient que amb aquest comentari m’hi jugo l’acusació d’amic dels terroristes. Com a persones, sí, me la jugo, però com subjectes dels fets, penso, que cal ser prudent. Sóc una persona que defenso el perdó, però perdonar no significa que ja ha passat i la vida continua. Sí, la vida continua però, com diu la dita, “qui la fa la paga”. El protagonista del mal ha de respondre del mal fet i en algun moment fins i tot amb la seva vida. Parem esment en els subjectes d’una banda i de l’altre. Els criminals i els defensors dels drets de viure en pau. Hi ha circumstàncies que demostren una intel·ligència molt ben actualitzada, ja sigui per fer el bé o per fer el mal. Parem esment en la cèl·lula terrorista que demostra que hi havia cervells pensants. Un exemple, el germà, posat en llibertat, no coneixia el motiu pel que els seus germans necessitaven el seu cotxe. El propi pare no va dubtar mai d’una bona conducta dels seus fills. Dos, morts. Anaven d’excursió, i era veritat, però el pare no sabia en que consistía, només ells. La casa era propietat d’un banc. Es va preocupar el banc de conèixer els ocupes? Hi havia moviment i ningú dubtava. Savien moure’s sense aixecar sospites. És molt fàcil opinar desprès dels fets sense analitzar les persones.Un pregunta, la vigilància antiterrorista no és objectiu de l’estat? Què feia la policia de l’estat mentre preparaven l’atac? On era? El saber actuar no pensaven amb la casualitat d’un fracàs. I va sorgir. Per què? Per manca de coneixements de la manipulació de les bombes? Pel que sigui, la deflagració es produí. I amb la deflagració ningú va pensar en el terrorisme. Dissortadament fou necessari l’atac criminal que va lligar caps. I els va lligar la policia catalana a qui l’estat  havia negat el dret de pertànyer a l’interpol. Un error no va evitar el terror, va evitar que fos de més magnitud. La intel·ligència dels defensors de l’ordre es feu palesa en el moment dels fets. Qui havia de vigilar perquè era el seu objectiu no ho va fer. Els terroristes van jugar amb la sort i no els hi va sortir com ells volien. Però dissortadament van fer bé el seu treball. Un cop l’atac, la intel·ligència que actuà excel·lent, fou la dels Mossos. Una anàlisi dels fets palesa que els moviments dels terroristes eren moviments de persones que pensaven i preparaven acuradament com fer mal, però és possible que no valoressin, com cal, la intel·ligència dels seus contraris, en aquest cas la policia i la gent. La saviesa popular ho té molt clar com ho resumeix la dita castellana:”no hay mal que por bien no venga”. Apliquem-la als fets de Barcelona i ens adonarem de la descarada manipulació que em fa certa premsa relacionant-t’ho amb el moviment independentista. Siguem respectuosos amb les persones i reflexionem perquè es produeixen aquests fets i que cal fer perquè la juventud dediqui la seva intel·ligència i voluntat a treballar per la convivència en pau. Què falla en la societat catalana i espanyola per què la seva educació permeti escletxes criminals? Més respecte a les persones i una formació més racional, més humana i menys polititzada.