La història és essencialment contrària a l’immobilisme i gens
conservadora. La història mirada des d’el conservadorisme i des d’el
progressisme demana a la intel·ligència humana un consens enriquidor. No és fácil.
Aquest consens ha d’afavorir una convivència pacífica basada en el diàleg de la
veritat de cada moment i de com es respecten els drets de les persones. El
procès de la història té un objectiu fonamental, la dignitat de l’esser humà.
Un govern conservador, si és un bon observador de la realitat dels pobles, no
pot oblidar en la seva política que consevar no significa no poder millorar i
avançar i un govern pregressista tampoc pot desentendre’s d’aquell principi que
ha permès els avenços. Senzillament, conservadors i progressistes tenen una
centralitat comuna, la dignitat humana en cada moment històric. Davant la problemàtica
que genera la diferència política actual penso que hi cal una filosofia de convivència
vàlida per a uns i altres. No és fácil. I no ho és, perquè aquest diàleg està
imposat per sectors de la societat que en la seva visió de progrès històrc
descobreixen camins diferents, com poden ser crear noves identitats nacionals.
Aquesta circumstància dificulta en gran manera que un govern conservador
acccepti un procès d’independència en la
seva nació. En aquest moment históric prioritzar la llei per damunt de
la voluntat de les persones és actuar contra la intel·ligència del temps. Un
govern conservador ha de complir els objectius que la llei li marca, però alló
que la llei no li pot asegurar és un canvi d’orientació política en el que s’hi
produeixi una ruptura. El mapa actual d’Europa és un exemple d’aquesta actuació
de la història amb el gran nombre d’independències noves en el segle XX. Un
canvi de segle no estronca aquesta norma natural. Cal saber comprendre la
situacio present i el camí de la futura. I cal fer-ho raonablement. Sr. Rajoy,
Espanya no és aliena a aquesta norma del procès que persegueix el progrès de
les persones. Les característiques no són les mateixes en totes les
col·lectivitats que el procès porta de la mà i tard o d’hora esdevindrà una
veritat. No en dubti Sr. President, l’estat global espanayol, avui dóna una
imatge i demà en donarà una altra i no será nomès Catalunya, seran altres
pobles de l’estat que exigiran viure la seva identitat. I aquest procès a
Espanya hi ha dos pobles que una part molt considerable de la seva gent ho
demana i es comencen a sentir veus en el mateix sentit d’altres comunitats
autònomes. La verdadera saviesa política és saber conduir aquest procès que
vos, Sr. President i el vostre partit, el PP, no desconeixen però neguen la
seva existència. Les vostres paraules no coincideixen amb la filosofia de la
història i el mapa del Congrès i Senat espanyols són un exemple d’una feblesa
que dia que passa està evidenciant més fermesa. El camí del procès es pot
alentir, és veritat i vos podeu intentar-ho però heu equivocat la filosofia,
per qué no es pot aturar. Una ullada a Europa ho confirma, malgrat els poders
fàctics d’Alemanya i França. No hi ha cap filosofia política que hagi derrotat
la veu dels pobles, ni la conservadora, ni la progressista, ni el comunisme, ni
la dictadura i tampoc ho lograrà la manipulació de la democràcia que algunes lleis
condueixen a l’absolutisme. No ho dubti, Sr, Rajoy, no sóc profeta, però políticament
té el dies comptats. Catalunya serà la primera autonomia espanyola que es
declararà independent. N’hi haurà més. Vos sou lliure, però li aconsellaria des
de la meva petitesa que meditès l’anunciat d’aquest article. Li faria bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada