Deu anys amb Lluis M. Xirinacs al cor de Catalunya!

Xirinacs, un místic, difícil de païr, però convincent. Un místic que va donar sentit a la germanor entre la vida i la mort i els setanta cinc anys de la seva existencia foren una ofrena a la solidaritat universal. Una personalitat, aparentment complicada, però intel·ligentment desenvolupada. Ciutadà, religiós i polític donava sentit davant el món a la trilogía de la seva vida demostrant com les tres vessants n’esdevenien una en el servei a Déu i al poble. Les institucions eren un instrument però la triple veritat la vivía la persona. La vivía en el dia a dia, sempre, independentment del servei a les institucions.També les va viure intensament però ni la institució política, ni la institució religiosa va comprendre la seva mística. Fa deu anys que en un dia com avui ens va deixar, i el dia 11 d’agost, un matrimoni va trobar el seu cos fred en el Pla de Can Pegot No va arribar a l’indret que havia escollit, el Taga. Les seves forces no van respondre, però la Mare el va rebre afectuosa. Va morir pobre, perquè la pobresa era la imatge de la veritat més pura. I la veritat més pura en el moment de la seva mort era Déu, a qui oferia la seva vida, el millor quie tenia, i Catalunya, que amb la  seva mort esdevenia més sobirana. Per què l’oferiment de Lluis M. Xirinacs era una demostració de llibertat. La defensa de la independència de Catalunya era, segons la seva filosofia, un compromís ciutadà, religiós i polític. La unitat ideológica compartida se circumscriu a l’indret on desenvolupes la teva vida, en el seu cas Catalunya, però la seva solidaritat el portava a defensar el mateix dret dels diferents pobles del món, que presentaven una identitat. En Lluis M. Xirinacs el pensament era fonamental per orientar la vida en la seva triple dimensió, ciutadana, religiosa i política, però les idees és necessari i sovint urgent, que es defensin amb fets. I fou generós amb els fets. Vagues de fam per defensar els drets dels pobles; polític per aportar solucions a l’estat, com ho feu a l’hora d’aprovar la Constitució amb la presentació d’una esmena total, que si avui la repasem ens adonarem que Lluis M. Xirinacs intuia, a llarg plaç, la ruta catalana; religiós, secularitzant-se per millor treballar i amb llibertat al servei del poble. Treballà en una empresa filatèlica en la que els dirigents s’adonaren de la vàlua de Lluis i li oferiren un càrrec important que rebutjà per no respondre a la seva idea de l’economia. En el món de la filosofia i de l’economia sobresurt la seva Filosofia globalística. La seva vida d’una gran intensitat mística descobreix en les seves activitats culturals, religioses, polítiques i econòmiques l’ànima religiosa que les complementa i les hi dona força i sentit. La seva mort pot desconcertar a molts però en la veritat de la seva vida palesà que independentment de les tendències personals, en tots els actes de la vida hi actúa la mà de Déu. Les petjades de Lluis M. Xirinacs en el camí de la història porten sempre el signe religiós independentment de si són culturals, polítiques i laborals. La seva vida estava marcada per la trajectòria que portava al Taga. Déu anys desprès, com ell volia, continúa entre nosaltres i al bell mig dels catalans celebrarà la independència de Catalunya. Catalunya necessita la pràctica de la filosofia política de Lluis M. Xirinacs.