“Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de
cooperació entre tots els pobles de la Terra”
Davant la realitat, aquestes paraules de la Constitució sonen
a música celestial. No n’hi ha prou que siguin base filosòfica del text, han d’esdevenir
realitat en la pràctica. D’acord amb l’experiència de la política espanyola de
la democràcia, l’afirmació del text, que comento, no inclou els pobles d’Espanya,
com si no fossin pobles de la Terra. Catalunya, Galizia, Illes Balears essent
Espanya no deixen de ser pobles de la terra i mereixen el compliment, que no es
palpa, de la filosofia del text base de la Constitució. La doctrina
constitucional demana unes relacions humanes, necessàries per a les polítiques,
que no es duen a terme. Només cal repassar els documents oficials dels arxius de l’estat per adonar-se que
aquest desig no ha estat complert si no que se n’ha fet befa. I no anem gaire
lluny. La política de l’exministre Fernàndez Diaz referent a Catalunya, una política
que democràticament mereix el rebuix i que l’estat ha estat incapaç ni de
demanar perdó. Una de tantes proves de les mentides ensucrades de que l’estat
estima Catalunya. Una altra i prou evident per qui vol veure, el tractament de
la vaga de l’aeroport de Barcelona que comença per incomplir el desig
constitucional quan no es traspassa la gestió de l`areoport a la Generalitat de
Catalunya. Aquest comportament polític significa col·laborar en l’enformtiment
d’unes relacions pacífiques? La conducta de l’estat envers Catalunya és la
contradicció del desig constitucional i una mancança de voluntat de complir-la.
Quan un fill o filla que s’estima, quan vol marxar de casa perquè no s’hi troba
bé, la respossta no és fer-li encara més difícil la convivència, que no és
altre el comportament de l’estat amb Catalunya. Però el problema és molt més
greu quan aquest poble, Catalunya, ha aportat a l’estat, diners, activitats, organitzacions i personalitats amb el
reconeixdement internacional en el camp de la ciència, la literatura, la
sanitat, l’art, l’esport amb una relació de noms, que en altres països hi han
aportat qualitat de vida en els nivells de la seva professió. I aquest poble,
Catalunya, no ha rebut mai l’agraïment com cal de l’estat espanyol. Aquesta és
la manera de complir la constitució. Srs. del Govern de l’estat, cada dia que
passa, autoritats internacionals, com premis Nòbel, recolzen els drets polítics
de Catalunya amb les conseqüents recomenacions que s’autoritzi el referèndum.
És tan lamentable el comportament de la política espanyola, que s’ha fet la
vida impossible a escriptors espanyols que recolzen el dret dels catalans. No cal
citar noms per què la resposta de la política central seria fer-els-hi més mal.
Estic convençut, sense ser profeta, que aïllar Catalunya, en el seu moment
històric, esdevindrà el reconeixement de la seva independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada