Els dos atemptats terroristes patits per Catalunya en un
mateix dia han situat la petita nació en la centralitat del segle XXI. Una
centralitat guanyada a pols pels ciutadans, els petits i gran comerços del dia
a dia, la seva policia i el seu govern. El procès de l’acte criminal, amb
dolor, és veritat, ha enlairat el nivell humà, ciutadà, religiós, cultural,
policial i polític de Catalunya, malgrat les trabes que rep des de la política
centralista i del govern de l’estat. Les circumstàncies feien obligada la
presència del Govern i del Rei a Barcelona, una presència que no va suposar cap
avenç en les relacions envers Catalunya, malgrat la gran lliçó que aquesta donà
al món. La gran concentració de la Plaça de Catalunya, amb la col·laboració
dels turistes internacionals, que també han estat víctimes del terror,
esdevinguè la gran lliçó d’un poble, més aviat maltractat, que donant la mà als
visitants d’arreu, ha fet sentir la seva veu, que és un missatge universal
d’esperança amb un clam ferm, potent i solidari, “no tinc por”. Era la veu de
Catalunya amb l’agermanament de ciutadans dels cinc continents. Presidint
aquesta manifestació el Rei, el President del Govern d’Espanya i alguns
ministres amb un posat, perdoneu l’expressió “de pomes agres” que contrastava
amb la serenitat i ben estar del President de la Generalitat. La Generalitat i
la policia catalana, Els Mossos, les institucions menys valorades pel govern de
Madrid, han situat, una altra vegada, Catalunya al món i també Espanya. Davant
les paraules d’un polític que coneix bé l’ofici, com el President de la
Generalitat, Carles Puigdamunt, aplaudit per una revista nord-americana,
posant-lo com exemple davant la crítica del President Trumb, al President
Espanyol no se li acut res més que parlar d’unitat, òbviament de la seva, no de
la que es vivía en aquells moments. Trobo una falta der respecte institucional
parlar d’unitat, obertament tendenciosa, quan pel que sembla no va tenir cap
paraula amable pels Mossos i la seva feina, quan ells foren els artífexs de la
victòria contra el terror. Parlar d’unitat davant d’un cos de policia que ha
menysvalorat amb un tracte diferent davant l’ertzaina, perquè el govern basc va
votar a favor de la seva investidura i el català, no, és d’una pobresa
democràtica alarmant. És una demostració més del concepte d’unitat democràtica
que s’afegeix a l’altra unitat que retalla articles dels estatuts catalans que
figuren en els d’altres autonomies, com l’andalusa per exemple. Sr. Rajoy, a
Catalunya s’ha de parlar de la verdadera unitat, d’aquella que respectant les
diferències aporta lo bo i millor de la seva política al món. I l’exemple del
Govern d’Espanya no va donar a Barcelona la imatge que una democràcia es mereix. Sr. Rajoy, els Jocs
Olímpics van posar Barcelona i Catalunya en la centralitat mundial i el
criminal atemptat patit li ha tornat a posar i no amb la col·laboració del
Govern de l’Estat que alló que fa es desprestigiar el desig de Catalunya de ser
independent. Les seves paraules d’unitat pronunciades a Barcelona no van tenir
l’efecte que es pretenia, tot el contrari, van fer més creïble al món el dret
de ser independent. La independència no vol dir exclosió i apartamenmt, tot el
contrari, vol dir aportar el bo i millor de cada estat a la germanor universal,
a la globalitat tant de moda i tant maltractada. Els Mossos van demostrar al
món la seva extraordinària vàlua amb eficàcia davant els ulls de milers
d’estrangers que en foren testimonis. La gran lliçó de l’atemptat terrorista de
Barcelona i Cambrils, és unitat, sí, però respectant les diferències. Catalunya
ho és, ho demostrà i també palesà que té tot el dret d’esdevenir un estat
independent formant part d’Europa. Aquesta és una altra vegada la gran lliçó de
la història, tacada pel xivataço de policies espanyols als hidhaistes
avisant-los que els Mossos els hi seguien els passos. Un altre exemple de la
unitat que el Govern d’Espanya defensa. I els Mossos en la seva feina van acceptar
i demanar col·laboració a la policia espanyola i a la guardia civil, la unitat
entesa com cal.. Aquest és el concepte d’unitat que Catalunya defensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada