Segon desig de la Nació Espanyola

“Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com expressió de la voluntat popular”

La meva ignorància em fa preguntar quan un estat és de dret? Hi ha algun estat que no tingui cap llei? Si l’Estat de dret ho és gràcies a la llei, els dictatorials també ho deuen ser. On rau la diferència? Sembla ser que en el legislador, d’acord amb el segon desig. En la meva ignorància una llei deu ser lícita i justa quan els seus fruits són bons. Pels seus fruits els coneixereu. No m’agrada el redactat del desig perquè assegurar l’imperi de la llei esdevé en la realitat una dictadura. L’estat el configuren els ciutadans que han redactat la llei. Però per què l’estat? Suposo perquè és el responsable de fer complir la llei que han aprobat els ciutadans. I aquest supòsit és  creïble a la Nació Espanyola? La Constitució que ha de consolidar l’estat és veritablement la que necessita l’estat? Humilment en tinc molts dubtes. Com més m’informo i més llegeixo els seus articles més arribo a la conclusió que no és la que el poble espanyol es mereix. Perquè? Senzillament no és explicable que una política amb l’actual Constitució esdeevingui tan corrupta. I per més inri que un partit amb acusacions de tanta corrupció sigui el que governa no té altra conclusió, que les aparences sóns unes, i que la realitat una  altra. Aparença, democràcia, veritat, dictadura. La corrupció és llei. La justícia com actúa en el cas Pujol i com en el cas PP. La corrupció Pujol es feu gran quan el seu concurs el PP o el PSOE el necessitaven. I ara la hipocresia està en el fet de dimensionar un per disimular l’altre. Per què porta tants anys la justícia per desencallar la corrupció política i és tan diligent atacant a Catalunya? Voler recuperar els drets històrics és un delicte i una corrupció? Quan qui ataca està marcat per la corrupció poca credibilitat té. I sense una interpretació interessada és un contrasentit la lentitud en un cas i la rapidesa en l’altre. I quan aquesta situació es produeix en un estat de dret, quin respecte es mereix la llei? Però n’hi ha més. És just i lícit canviar la llei per immunitzar una personalitat, encara que sigui el rei, com es va fer amb la Constitucció? Així ha d’actuar un estat de dret? És propi d’un estat de dret, perjudicar els ciutadans per beneficiar la banca i les grans fortunes, com en el cas Càstor? Un altre exemple del món de l’esport. És propi d’un estat de dret el tracte que en els judicis han rebut Messi i Cristiano. El primer obert i el segon tancat. És propi d’un estat de dret com es gestiona la pensió dels jubilats? Un augment del 0,25 % quan en força pensionistes esdevé negatiu. Aixó sí, l’estat envia la carta comunicant l’augment com si es tractès d’un gran interés per la dignitat dels jubilats. No fa massa, dos o tres anys, se’m va comunicar l’extraordinari agument, i el resultat fou descomptar-me cada més 40€. Aquesta segona part no me la van fer saber. Així funciona un estat de dret?. Són molts els motius per dubtar de la bondat de la garantia de la Constitució. Un dels arguments més clars és el qualificat com “les clavagueres de l’estat”. És inexplicable democràticament que un ministre culpable d’una persecució ilegal contra el Govern de la Generalitat hagi estat immunitzat políticament, encara que no socialment i un fet prou evident, malgrat la voluntat del Govern, no ha arribat a l’embaixada del Vaticà. Li fou barrat el pas malgrat l’assistència del seu àngel Manolo. Un estat de dret no el defensen les lleis, el corroboren el fruits i el milloren els ciutadans. Malgrat les aparences, la Nació Espanyola encara no és un estat de dret. Els fets, són els fets, i ells parlen. I els que parlen més fort i alt són els ciutadans i en particular aquells que no són escoltats, els més pobres. Cal treballar molt perquè Espanya esdevingui de veritat un estat de dret. Una cosa és certa: és un desig.