Tercer desig de la Nació Espanyola

“Protegir tots els espanyols i els Pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.”

Aquest desig em crida l’atenció per la distinció que fa entre tots els espanyols i els Pobles d’Espanya. D’acord amb els meus coneixements gramaticals entenc que tots els espanyols configuren la Nació espanyola i els Pobles d’Espanya són altres ciutadans diferents dels espanyols que per les raons qui siguin es troben inclosos en el mateix estat. Aquest punt de la base filosófica de la Constitució reconeix la plurinacionalitat amb drets, cultures, tradicions, llengües i institucions. En el desenvolupament d’aquests principis bàsics, l’apartat 2 de l’article 10, diu:”Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”. Consequència, els pobles d’Espanya estan protegits per les lleis internacionaals signades i en elles hi figuraa el dret a decidir i a escollir el model polític, fins i tot la independència. La Constitució Espanyola s’empara en la cláusula “que la Constitució reconeix” com si dels acords internacionals només acceptès alló que a l’estat li convè. En aquest punt hi figura la sentència del Tribunal Internacional de la Haia de 2010, molt clara. Però el tercer desig va més enllà dels drets humans fent referencia als trets diferencials provinents de les cultures, tradicions, llengües i institucions pròpies de cada poble que defineixen una identitat diferent de l’espanyola. Independentment de la protecció o no, els pobles d’Espanya tenen tot el dret de recuperar la seva identitat esdevenint un estat independent, dret que acumula més força amb l’incompliment de l’estat del que, circumstancialment forma part per raons de guerra. Espanya no respecta aquests drets com ho demostren fets que han impedit presentacions a l’estranger de llibres d’escriptors catalans per raons purament polítiques no culturals. Un incompliment cultural fa referència a les seleccions esportives catalanes que no se’ls hi reconeix el dret de competir internacionalment. Òbviament que l’esport és cultura i l’estat es fa seus els èxits dels esportistes catalans sense tenir la delicadesa de dir que són catalans. I un altre exemple la persecució, que es fa i es va fer, actualment per exemple quan la celebració dels Jocs Olímpics. La bandera és el símbol de la identitat d’un poble, prohibir la bandera és negar la identitat. I l’article 3 de la Constitució afirma, no un desig, sinò un fet:”La riquesa de les diferents modalitats linguístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que será objecte d’especial respecte i protecció”.