“Protegir tots els
espanyols i els Pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves
cultures i tradicions, llengües i institucions.”
Aquest desig em crida l’atenció per la distinció que fa entre
tots els espanyols i els Pobles d’Espanya. D’acord amb els meus coneixements
gramaticals entenc que tots els espanyols configuren la Nació espanyola i els
Pobles d’Espanya són altres ciutadans diferents dels espanyols que per les raons
qui siguin es troben inclosos en el mateix estat. Aquest punt de la base
filosófica de la Constitució reconeix la plurinacionalitat amb drets, cultures,
tradicions, llengües i institucions. En el desenvolupament d’aquests principis
bàsics, l’apartat 2 de l’article 10, diu:”Les normes relatives als drets
fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de
conformitat amb la Declaració Universal dels Drets humans i els tractats i els
acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”.
Consequència, els pobles d’Espanya estan protegits per les lleis
internacionaals signades i en elles hi figuraa el dret a decidir i a escollir
el model polític, fins i tot la independència. La Constitució Espanyola
s’empara en la cláusula “que la Constitució reconeix” com si dels acords
internacionals només acceptès alló que a l’estat li convè. En aquest punt hi
figura la sentència del Tribunal Internacional de la Haia de 2010, molt clara. Però
el tercer desig va més enllà dels drets humans fent referencia als trets
diferencials provinents de les cultures, tradicions, llengües i institucions
pròpies de cada poble que defineixen una identitat diferent de l’espanyola.
Independentment de la protecció o no, els pobles d’Espanya tenen tot el dret de
recuperar la seva identitat esdevenint un estat independent, dret que acumula
més força amb l’incompliment de l’estat del que, circumstancialment forma part
per raons de guerra. Espanya no respecta aquests drets com ho demostren fets
que han impedit presentacions a l’estranger de llibres d’escriptors catalans per
raons purament polítiques no culturals. Un incompliment cultural fa referència a
les seleccions esportives catalanes que no se’ls hi reconeix el dret de
competir internacionalment. Òbviament que l’esport és cultura i l’estat es fa
seus els èxits dels esportistes catalans sense tenir la delicadesa de dir que
són catalans. I un altre exemple la persecució, que es fa i es va fer, actualment
per exemple quan la celebració dels Jocs Olímpics. La bandera és el símbol de
la identitat d’un poble, prohibir la bandera és negar la identitat. I l’article
3 de la Constitució afirma, no un desig, sinò un fet:”La riquesa de les diferents
modalitats linguístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que será objecte d’especial
respecte i protecció”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada