CATALUNYA QUE JO ESTIMO

 

La meva idea i sentiment català l’explica el meu naixement d’uns pares que parlaven català i vivien en un país anomenat Catalunya. Catalunya és la meva mare social i política amb tot el que comporta ser-ne fill. La vida de la meva mare és la meva amb totes les alegries i penes que dibuixen la seva maternitat. Quan Catalunya està contenta jo també ho estic, quan Catalunya plora, jo també ploro. Quan a Catalunya se li nega la seva maternitat jo em rebel·lo. Jo mai renegaré de la meva mare. Fa més de tres cents anys que la meva mare és esclava d’Espanya i jo vaig néixer esclau amb el deure de recuperar la llibertat. És una incongruència ser esclau i lliure al mateix temps. La meva llibertat la gaudeixo pel sol fet de ser persona i el meu esclavatge és fruit de l’odi contra la meva mare. La llibertat de Catalunya és un dret natural manipulat per la història. La història no és la verdadera imatge de la humanitat. És la d’una humanitat dividida en la que l’egoisme d’uns ha comportat l’esclavatge de molts. La terra és l’espai natural dels humans i la seva convivència està regulada per la llibertat. I la llibertat històricament ha estat controlada per l’egoisme d’unes minories per enriquir-se amb els bens naturals de la majoria. I amb quest control egoista s’ha arraconat l’autoritat de la mare. El poder és la paternitat de l’estat que ha profanat la dignitat de la terra que és maternitat. La filosofia de la història la proclama la seva existència que ha fet realitat la maternitat i la paternitat amb la filiació. No seguir aquest principi és negar la veritat de la continuïtat. La història hauria de ser la felicitat de la gran família humana. Perquè no és aquesta la història que jo estimo? Per que no es creu en la realitat de la família quan es deixa de banda per egoismes la maternitat. Catalunya sempre serà la meva mare i amb ella la història viurà la pau, la pau interior que la mare alimenta i ningú em pot fer perdre. Catalunya, mare, t’estimo.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

11 setembre un dret històric trepitjat. Un dret, que no mort, i dona exemple de vida. Viu amb una cultura amb llum pròpia. Científics, filòsofs, literats, esportistes aporten a la història universal els fruits de la seva llibertat ofegada, però malgrat l’ofec, creativa. Un poble que entén la vida companya de la mort. La mort és la porta de l’armari d’una vida plena. I aquesta plenitud Catalunya la viu i celebra cada 11 de setembre. Una demostració, que la llibertat individual al servei de la globalitat, supera els obstacles i entrebancs que la volen fora de la història. I Catalunya continua viva. És la força de la seva gent intel·ligent i sàvia passionalment entregada a la veritat. No és necessari recordar noms quan les seves lliçons han fruitat l’esperança aportant idees i fets enriquidors de la convivència universal. El poder dels veritables fills de Catalunya ha invalidat el d’aquells que diuen estimar Catalunya i es lliuren al poder de l’estat espanyol que la vol fora del mapa. Catalunya pot ser lliure en un marc històric democràtic que entén les diferències companyes de viatge. Catalunya no ha perdut el nord, qui ha perdut el seu és l’estat que es pensa creador d’una història que per manipulada li treu els colors a la cara. La diada de l’11 de setembre de 2022 serà una confirmació de l’excel·lència d’una realitat a qui no li fa nosa la veritat. L’experiència m’ensenya que el curs de la  vida de les persones lliures està dissenyat des de les primeres hores de l’existència. I la meva vida és el relat d’un procés que transcorre en una dictadura, s’entronca en una democràcia i aspira a la independència de Catalunya. Soc independent perquè la història de Catalunya m’ha fet independent. La medecina catalana va guarir el meu mal de naixement i gràcies a ella gaudeixo de llibertat de moviments. La guerra m’ensenyà el camí d’estimar el meu poble fent-me veure el risc de la victòria del franquisme. La meva vida va transcorre per la via religiosa que m’obrí els ulls i em manifestà quina era la meva llibertat. Tinc 93 anys i Catalunya és la meva mare, com es dedueix del meu poemari CATALUNYA, MARE T’ESTIMO. I en la formació de la meva independència catalana, la religió m’ha aportat els arguments més convincents. Déu respecta la llibertat de les persones i si s’equivoquen, demanant-li perdó les hi obre els braços. La lliçó de la verdadera independència que els poders humans no entenen. El meu cor celebrarà la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.

LA INDEPENDÈCIA, FRUIT DE LA LLIBERTAT

La humanitat perd la seva veritat sense la llibertat que és la garantia de la independència de les persones i les seves col·lectivitats. Els diferents models de convivència d’ahir, d’avui i de demà no serien possibles sense la llibertat dels seus components. La natura amb el seu procés ha col·laborat en la formació de països o nacions. Els colors de la pell, les parles i les formes de vida han estat factors indispensables de convivència. La seva situació geogràfica ha estat factor determinant. El color de la pell i la parla no han estat determinants en el procés històric per no acceptar els poders polítics i econòmics el missatge filosòfic del cos humà. La filosofia és la mateix per a tota la humanitat. La manipulació d’aquesta filosofia es deguda a la negació de drets o deures que aparten un gran nombre d’humans dels seus drets en les riqueses naturals, i el seu procés ha desembocat en una economia provocadora d’una misèria mortal. La negació de la llibertat de les persones i de la independència dels pobles ha portat a un model global de la humanitat basat en el diner. Quan més diner tens, més digne ets. I la filosofia humana ha estat canviada per una altra, la filosofia del diner. La dignitat és ser ric. I el que no és ric, no és lliure, ni el seu col·lectiu independent. Aquesta realitat del segle XXI, gràcies a la intel·ligència de força gent pobra, es veu afectada per un moviment savi que reclama un canvi del model de convivència en el que la centralitat no sigui el diner sinó la dignitat humana. El procés que està en camí no serà fàcil perquè l’egoisme humà del poder no té fronteres i les que preveu les acusa d’ignominioses. Una lluita entre la cultura i la riquesa. La llibertat de pensament castigada pel poder amb l’argument de l’economia. Però el dret a la vida garantida per la força del savi davant la del diner. I la gent humil és sàvia. Sap que no pot marxar d’aquest món sense la dignitat humana, traspàs que el diner no respecta i més aviat en fa befa. L’esperança d’un futur feliç rau en la gent humil i senzilla per la qual el diner és un servei, no un fi. L’esperança de la justícia està en l’amor diví de la gent sàvia i humil.

MORIR EN OFRENA A DÉU I PER LA HUMANITAT

 

Lluis M. Xirinacs recordat a TV3 estudiant el perquè i el com de la seva mort en el Prat de Can Pegot d’Ogassa el 7 d’agots de 2007 al complir 75 anys. Era la data escollida dedicant-hi cinc anys preparant-se com ho explica el seu llibre DIETARI FINAL, publicat desprès de la seva mort. El llibre té dues parts: a) cinc anys preparant la seva ofrena a Déu i b) els darrers 30 dies per el decés. TV3 el 29 d’agost de 2022 li dedicà en horari nocturn una pel·lícula “SIS NITS D’AGOST”, de l’argument d’una novel·la i un resum de la seva vida recordat per seguidors de les seves idees. Amb quina finalitat es programà? Una novel·la sempre aporta situacions possibles que no dibuixen la veritat però conviden a reflexionar. Pensar la vida de Xirinacs a partir de la seva mort no deixa de ser tema alliçonador. No l’he llegida però el film em donà el perquè de la filmació. Escollir el dia de la teva mort i preparar-te durant cinc anys no deixa de ser un tema social digne de ser estudiat. L’estat espanyol ha legalitzat una bona mort. És el mateix? No. Evitar el dolor no és una bona mort. Xirinacs no va evitar el dolor. Tot el contrari. Per entendre el fet cal conèixer la personalitat. Lluis era una intel·ligència superdotada com ho palesa la seva tesi de filosofia qualificada amb un “super cum laude”, la màxima valoració del jurat. I no oblidem que també era llicenciat en Biologia, gran coneixedor de la vida. I una tercer tema econòmic, una obra d’economia defensant una moneda que impedeixi l’engany.  I en el procés hi ha més d’una pregunta: a)era sacerdot escolapi, perquè se secularitzà? b) perquè va decidir el dia de la seva mort? La seva secularització no té cap argument sexual, com es pretén deduir de certes relacions femenines. Escollir el dia de la mort és una decisió mística. No tothom té la formació adequada. La mort de Xirinacs és un suïcidi?  A primer cop d’ull, sí. Però oferir la vida a Déu i per la pau de la humanitat, ho és? No, si no hi ha raons de complicitats injustes. I torno a la pregunta del principi: quina finalitat tenia el programa de TV3? Presentar-lo com un excel·lent defensor de la independència de Catalunya. Catalunya necessita una política nova. La de Xirinacs, la menys tinguda pels polítics catalans, continua capdavantera amb el suport popular. Un polític ha de ser dialogant en tots els camps de la vida i sobre tot intel·ligent i savi. Ho és la política catalana? Xirinacs té una frase molt eloqüent: “una nació mai no serà lliure /si els seus fills no volen arriscar / llur vida en el seu alliberament i defensa”. Catalunya, avui més que mai, necessita la llibertat. Ha estat un toc d’alerta la pel·lícula projectada per TV3? L’autor de LA TRAICIÓ DELS POLÍTICS marca la pauta.

CATALUNYA, POBLE AMB IDENTITAT EN LA HISTÒRIA

 

Hi ha pobles en la història de la humanitat, que des de la humilitat i fins i tot sentint-se perseguits, han deixat i hi deixen una petja inesborrable. Catalunya n’és un. Més de tres cents anys perseguit, esclavitzat pel poder de les armes, primer, i actualment per una democràcia que només ho és de nom. Pesa sobre el seu cap en l’any 2022 la definitiva pèrdua d’identitat, la mort. La seva terra saonada amb la veritat resisteix. I la llum de la seva creativitat no només és resistir sinó la llibertat. L’arribada a Europa de la democràcia donà ales a l’esperança. Però l’Estat Espanyol no deixa volar. Espanya és  una democràcia nominal, no de fets. Perseguir la gent que pensa ho evidencia. I Catalunya pensa. L’espai de terra que ocupa Catalunya ja era respectat pels romans convertida en el graner de Roma. Espanya és la nació que s’alimenta de la solidaritat catalana i no ho reconeix. Espanya no existia quan Catalunya ja gaudia del seu Parlament, el primer d’Europa. Catalunya porta més de tres cents anys resistint les injustícies d’un govern que no respecta la seva llibertat, negar la llibertat és negar l’existència, però Catalunya continua sent, la mort no és el seu destí, és la vida per bé de tota la humanitat. L’evolució de la Història d’Espanya és un camí que porta a la desaparició com a nació sinó reflexiona i corregeix la seva filosofia de l’existència. El procés de la seva història a partir de l’etapa en la que el sol no s’hi ponia  palesa un camí de retrocés. Encara hi és a temps sempre que la seva democràcia sia el model de convivència de la igualtat, llibertat i fraternitat. I l’any 2022 ens diu que no és aquest el camí. I Catalunya pensa, treballa i aporta esperances de futur. En el món de la cultura, malgrat l’estat li regateja el suport econòmic, Catalunya és admirada arreu i els seus escriptors són ben rebuts, els seus artistes admirats i els músics els reben amb els braços oberts. El poble senzill i humil català gaudeix d’un valor transcendent, la democràcia que es fonamenta en l’exercici intel·ligent i raonat de la llibertat. I Catalunya guanyarà la cursa que porta tres cents anys corrent-la.

LA IMPORTÀNCIA DE LA PAGESIA QUE JO VAIG VIURE

 

Fou durant la guerra incivil espanyola. Jo l’any 1936 tenia 7 anys. Durant tota la guerra vaig viure a pagès en una Masia de Collsuspina anomenada Can Torres. Vivia el nen i és en la meva vellesa que recordo i reflexiono. Només em referiré a fets de la meva estança a Can Torres durant la meva infantesa. Records de la pagesia m’alliçonen ara que soc avi.  Els pagesos salvaren la vida a força persones durant la persecució religiosa que es va patir a Catalunya. A Can Torres s’hi va hostatjar un matrimoni que ell havia estat davant del piquet d’afusellament. A una altra casa veïna s’hi amagà un escolapi de Moià i en una altra més propera, unes famílies de Barcelona. A  Can Torres i suposo que a les masies veïnes també, els diumenges la corrua de persones de la capital que hi anaven a demanar quelcom per poder passar la setmana era una constant. Els productes dels camps eren molt cobejats. Els pagesos durant la guerra foren molt generosos i salvaren força gent de morir de fam. Entre els homes del meu poble regnava una forta fraternitat. La seva pagesia reforçava la seva capacitat salvadora del necessitat. El treball no era cap impediment per assistir-lo. Les patrulles de milicians no van poder mai detenir a ningú. El poble de Collsuspina estava sempre a punt per defensar la seva gent i els seus pagesos foren un model de solidaritat. La Generalitat d’acord amb la instància de l’ajuntament va enviar-hi tres policies per tenir cura de l’ordre. Es deia si dos d’ells eren mossos d’esquadra. La vida es va normalitzar. A Can Torres el treball del camp era el pa de cada dia. Una particularitat els dilluns: la celebració de la Santa Missa i la confessió. Per què el dilluns?  Per que el diumenge la corrua de gent que passava demanant ajuda per poder menjar durant la setmana era atesa dintre les possibilitats. S’arribà donar protagonisme als naps. A  Can Torres els visitants de Barcelona se n’emportaren un camp, dues vegades el camp del Barça. Considerant l’ambient de guerra, el meu poble es pot considerar un oasi de pau. Les coses van canviar un cop acabada la guerra. El pagès va començar a patir i dissortadament per part de persones que havien estat ajudades. El meu pare i el meu oncle foren detinguts per causa d’un incendi d’un paller de la Masia de l’amo de Can Torres. L’ajuntament del poble va demostrar la seva innocència. Collsuspina, els anys de guerra fou un oasi de pau, llevat dels darrers dies de la retirada. Alguns joves del poble en edat militar van preferir corre el risc d’amagar-se en el bosc abans d’allistar-se a l’exèrcit. I en la retirada els de l’exèrcit roig aprofitaven al passar davant de cases amigues o la pròpia per retirar-se amagant-s’hi. El meu oncle oferí aixopluc a algun. Els pagesos defensaren el seu poble de possibles atacs incontrolats, oferiren hostatge a famílies perseguides, donaren productes del camp a persones necessitades que demanaven ajuda, i durant la guerra les escoles compliren amb el seu deure, amb la peculiaritat que el mestre de l’escola dels nens era un capellà Senzillament la pagesia ha estat el nord de la meva vida,

ANUL·LAR LA PERSONA PER MANIPULAR LA CONVIVÈNCIA

 

La imatge de la humanitat al segle XXI dibuixa un món en el que la convivència esdevé el resultat d’unes lleis que es poden canviar a l’albir del governant de torn. La filosofia que és l’ésser humà definidora d’una dualitat amb objectiu de transcendència no és estudiada més aviat trepitjada. La persona humana és un microcosmos intel·ligent que es mou en el gran cosmos amb poders positius de convivència global en la que la humanitat dialoga amb l’atmosfera, amb la terra i amb l’univers de la llum. Un ésser  humà és essencial perquè la veritat global sigui camí del present i del futur. És una gra de sorra i una gota d’aigua i d’aire amb capacitat d’entendre la realitat. Aquesta és la grandesa del ser humà amb el somni d’un demà infinit. I aquesta grandesa és mal entesa pels poders humans que perverteixen la convivència i la història esdevé la negació de la veritat universal. La llibertat, igualtat i fraternitat, trilogia normativa proposava en la revolució francesa, dissortadament no signen la veritat de la convivència humana. La igualtat és negada perquè les persones del poder és consideren diferents amb poder de canviar les normes, canvis que suposen la negació de ser persona. I el primer que fan amb els canvis és privar de llibertat i una persona sense llibertat no és ésser humà. I a partir d’aquesta conclusió és poden justificar les guerres i les morts de milions d’éssers humans encara que siguin innocents només perquè una guerra és el mitjà que satisfà l’orgull del poder. I amb les guerres és dibuixa el mapa de la història. La política, al marge del avenços de la ciència i de l filosofia, es creu superior i amb drets que a l’hora de la veritat són negatius quan per conveniències de partit és canvia la llei, com proposava el President actual del PP per parar els peus a Catalunya. A la gran política del món no li interessa gent que pensi i raoni per què saber raonar demostra intel·ligència per solucionar problemes, problemes que el poder els hi nega la reva realitat. La ciència és aplaudida, la filosofia es denigrada. La filosofia ensenya a raonar la ciència i d’aquesta col·laboració el progrés fa avançar la humanitat. Però aquesta col·laboració filosofia-ciència manipulada per la política porta a la humiliació de la major part de la humanitat. No totes les persones tenen dret a pensar i raonar. La política és egoista i l’egoisme no permet el pensament de la gent del carrer. I el progrés que podria ser el gran conductor de la història és negat pels que es creuen els seus conductors. Humilment penso que el gran error del poder polític i econòmic és negar el dret a ser lliure i poder pensar. Només els importa una convivència manipulada.