UNITAT POLÍTICA EN LA GLOBALITZACIÓ DELS POBLES

Lluis M. Xirinacs en el diari Avui de l’11 de novembre de 1978 en l’espai “al servei d’aquest poble” publicava l’article CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA en el que s’hi llegeix: ”Cal liquidar el franquisme que s’amaga encara amb gran força darrera dels grans Bancs, de l’Administració i de les altes institucions  de l’estat. No hem pogut imposar la ruptura. La neteja és llarga i difícil”.  Quaranta cinc anys desprès aquestes paraules continuen vigents. Les seves grans teories com són LA FILOSOFIA DEL GLOBALISME, tesi aprovada amb la nota “summa cum laude” i LA MONEDA  TELEMÀTICA lloada en la seva presentació internacional, continuen en el calaix dels records en el món de la política espanyola. Sortosament La Fundació Randa-Xirinacs hi treballa. Un tema molt alliçonador el trobem en la definició de la paraula UNITAT. Quanta raó té Xirinacs quan  s’escolten i es llegeixen declaracions com la següent del ex-president del Tribunal Constitucional que exercí el càrrec durant quatre anys més a l’haver caducat el seu mandat. Quina manera d’actuar amb justícia incomplint la llei! Paraules seves són, un cop dimitit: “A Espanya només hi ha una sobirania nacional, la del poble espanyol, i expressada solemnement el 6 de desembre de 1978 amb l’aprovació de la Constitució”. I no parlem del President del PP quan acusa al President Pedro Sànchez acusant greument als independentistes catalans de conspiradors contra la unitat d’Espanya, independentistes que legalment la Constitució els hi permet ser congressistes i senadors. Els dos personatges citats allò que haurien de fer és llegir millor la Constitució i estudiar l’etimologia de les paraules i els seus sentits. S’han   dedicat mai al sentit lingüístic i matemàtic de la paraula unitat? Pregunto si l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea deixa de ser una “unitat”. Quin sentit hi té la unitat? Un sentit moral d’intel·ligència raonant. Els pobles d’ Espanya, Catalunya, Euskadi i Galicia no tenen dret a ser una unitat en l’estat espanyol? El globalisme és una unitat amb moltes diferències en la que cada diferència és una unitat. A l’estat espanyol el globalisme unitat el configura l’economia, que actualment també és poder polític. La política és un escolanet de la gran economia. Xirinacs ens diu que la neteja de la democràcia és llarga i difícil. 45 anys són molt llargs però dissortadament no sembla que es vulgui consolidar sinó més aviat, desfer. Hi ha tres tasques d’estudi per assolir la democràcia: conèixer i aplicar la filosofia del globalisme, la de la teoria de la moneda telemàtica i la tercera, opinió personal meva, estudiar la filosofia de l’encíclica del Papa Francesc GERMANS TOTS.

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA ÉS UN DRET HISTÓRIC

No soc historiador, estimo la filosofia, i penso. Els drets els tenen les persones i també la natura. L’ésser humà és lliure, independent en el seu pensar i també en el seu actuar amb limitacions. Catalunya és lliure amb els seus ciutadans. I el procés de la seva independència només el poden regular els catalans. Només un poder superior als poders humans regula les seves vides. I el pensament és lliure amb possibilitat d’error. També és lliure amb possibilitat d’equivocar-se qui s’empara en la llei per negar el dret a la independència de Catalunya. La història és un procés formador de convivències en base a les relacions que aconsellen les diferents maneres de viure programades per la cultura. El procés històric, que ha configurat la Catalunya del segle XXI, és canviant com també ho és la configuració d’Espanya. Els pobles no viuen en models inamovibles i els responsables de l’Estat Espanyol ho saben. L’essència d’una nació no la defineixen les lleis que estan al servei d’ella i l’exemple el tenim en Espanya que el seu estat proclama indivisible i no ho ha estat, ni ho serà mai. La geografia de la península ibèrica ha presentat diferents models polítics en la història. La terra és espai d’acollida de ciutadans i pobles regulada no sempre per polítiques de filosofia humana si no de filosofia econòmica com l’actual. Quan l’economia, que és un servei, esdevé poder polític, la història emmalalteix greument, com ho està en l’actualitat. I Espanya està molt malalta com ho palesen els partits polítics que es creuen que són garantia de convivència i entre ells professen la vergonya de l’odi, com ho manifesten les seves  paraules. La veritat de Catalunya no encaixa en les normatives ni del PSOE, ni del PP que per més inri han situat Espanya en una democràcia d’esperit franquista. I aquesta circumstància la porta de la mà cap el fracàs històric. Crec sincerament que el fracàs està provocat per una Constitució, que ha estat manipulada, escrita primer sota l’amenaça de les armes i manipulada desprès per interessos de partit. L’article 155 és una clara demostració quan és còpia de lleis feixistes. Malgrat els entrebancs, Catalunya escriurà la història dels seus drets, de la seva veritat cultural, que és llibertat, i també perquè la seva independència serà model de convivència entre pobles, propiciant un model d’igualtat, llibertat i fraternitat. En aquesta filosofia el Papa Francesc ens marca el camí començant per la importància que hi té la persona en el reconeixement de la convivència. Ens ho diu clarament el paràgraf 106 de la FRATELLI TUTTI. “Hi ha un reconeixement bàsic, essencialment per caminar vers l’amistat social i la fraternitat universal: percebre quant val un ésser humà, quan val una persona, sempre i en qualsevol circumstància”. L’estat espanyol no fa aquesta valoració de les persones catalanes independentistes

EL PROCÈS DE LA LLIBERTAT DELS POBLES ES FONAMENTA EN LA NATURALESA

La llibertat de les persones, que tenen cura de la llei política, tendeix a convertir en esclavitud els drets i deures naturals. Cap llei política és superior a la llei natural. Només l’orgull personal d’autoritats humanes defensen les lleis polítiques dictades pels humans, éssers limitats i per tant imperfectes, essent també imperfectes les seves lleis. Aquesta possibilitat d’imperfecció pot ser considerada per una intel·ligència sàvia raonant la necessitat i urgència de ser estudiada i adequar la seva redacció a la convivència pacífica. Un progrés de tot procés comunitari no és històricament convincent sense la valoració de les aportacions culturals dels ciutadans. La configuració d’un poble està regulada per les relacions humanes amb situacions de  diferències físiques i psíquiques, manifestades per la creativitat conjunta de dona i home, maternitat i paternitat. Organitzar la convivència d’un poble oblidant el deure de la dona d’aportar-hi els seus coneixements i dots creatives suposa criminalitzar el feminisme per incapacitat vulnerant el dictat de la natura. Trencar la relació mare-pare incompleix la norma de creixeu, multipliqueu-vos i pobleu la terra. Pobleu la terra no significa, que la dona és una màquina de fer criatures, sinó una artista de l’existència humana  amb l’acte creatiu abraçant mare i pare. Aquest inici generador de la història ha estat greument manipulat quan s’ha arraconat la dona  valorant excessivament l’home. Als nostres dies la valoració de la capacitat creativa i organitzadora de la dona juga una relació social amb protagonisme femení en política, religió i cultura amb idees, sentiments i fets que no responen a la igualtat maternitat paternitat. Per les dues parts, penso, la llibertat pateix tensions que desnaturalitzen els fonaments diferencials del ser persona. Dissortadament la política en la seva legislació regula per llei sobre la llibertat de ser mare desenfocant aquest dret vers conclusions que neguen la voluntat quan el procés ja està en camí. En el procés de la llibertat observant els models estatals de les diferents nacions, s’oblida massa que la raó es fonamenta en el ser persona. No hi ha poble sense persones, no hi ha política sense persones. La força creativa de les persones rau en el fet de ser natura i el procés de la llibertat dels pobles es fonamenta en la naturalesa.

LA RELIGIÓ IMPRESCINDIBLE EN LA POLÍTICA DE CONVIVÈNCIA

La imatge de la humanitat en el segle XXI denuncia una infecció de les relacions humanes que corroeix la convivència. La corrupció amb el doble efecte imposa el poder i la misèria amb les respectives conseqüències. Per una banda catapulta en el poder l’economia, senyora de la política i per l’altra procura arraconar la religió amb la cultura del respecte als humans pel sol fet de ser humans prescindint o negant l’existència d’un Déu pare. En la història actual la política i la religió viuen un enfrontament en el que la salut de les persones es veu manipulada amb conseqüències tan greus que ofegar en el mar o fer morir amb la guerra els més pobres, és signe de progrés. Sortosament, aquest signe, malgrat la manca de poder, té el suport de les persones que pensen i pertanyen a diferents religions. La lluita és una lluita d’oblits. Oblidar a l’altre amb el poder de les armes és sentir-se totpoderós, i sortosament li ha arribat el moment de la por al cos. Ha estat la natura que els ha posat entre l’espasa i la paret. Ells també corren el risc de ser víctimes de la tragèdia dominadora. En el mon hi intueixo dues filosofies de convivència, aparentment una més poderosa que l’altre però la més feble amb més sentit humanitari, la política i la religió. El front sense religió sent la urgència d’un diàleg que sense fer soroll el front religiós li està estenent la mà. Dissortadament l’escàndol econòmic, sexual i diferències culturals ha minvat credibilitat a la religió malgrat l’existència en les seves files de persones santes. I son aquestes persones santes, capellans, ciutadans i ciutadanes cristianes des de la humilitat les que amb la coherència de la seva vida obren els ulls. La convivència humana reclama amb urgència una filosofia de pau que li nega la política controlada i dominada per l’egoisme del poder econòmic que manipula la ciència per augmentar el seu poder amb noves armes capaces de sacrificar la humanitat sencera i el seu entorn. La saviesa de persones dignes tenen capacitat dialogant des del respecte per fer entendre que el diner és un servei i no una filosofia de vida. Les persones egoistes també tenen el seu sentit vital que davant la imminència d’un perill les pot aconsellar a dialogar amb qui pensa diferent i entendre que les diferències són argument de progrés. Entendre el significat de progrés és un pas molt important per assolir consensos i entaular el diàleg necessari i urgent entre la política i la religió. Política i religió donen sentit a la convivència universal pacífica.

LA CONVIVÈNCIA EN RISC PER POLÍTIQUES CONTRA NATURA

El risc de la convivència és un missatge a la humanitat que s’està jugant la seva supervivència. I en un temps en el que la ciència desperta esperances d’un futur històric de fraternitat millorant la base de llibertat, igualtat i fraternitat. La convivència no és només bona entesa entre els humans, és també el tracte dels humans amb la  natura. No tots els éssers humans respecten la flora, la fauna i la natura en general. Una de les demostracions de bona germanor són els àpats de diades personal o col·lectives. Però dissortadament els àpats esdevenen ocasions de malbaratament  d’aliments que contaminen. El canvi climàtic denuncia aquestes contaminacions que no són les úniques. La naturalesa es revela contra els maltractaments contaminants. En una entrevista el Director de l’Agència de residus de Catalunya informava que el malbaratament d’aliments a casa nostra era de 262.471 tones anuals. Aquestes tones en el seu procés aporten 520.723 tones de gasos d’efecte hivernacle produïts per 20300 automòbils mentre circulen.. Unes dades molt indicadores de la urgència de reciclar. Els humans són naturalesa i esdevenen doblement acusats per contaminar i per ser objectius contaminats. Però la humanitat pot evitar contaminacions i de retruc netejar el clima. És una tasca de germanor global. Dissortadament certs sectors de la humanitat manipulen la germanor globalitzant la riquesa en poques mans creant un clima de pobresa en una gran majoria. La natura és sàvia i el canvi climàtic amenaça a la globalitat humana, a rics i pobres. I rics i pobres amb germanor han de normalitzar el clima. Qui més contamina, més ha de treballar. I el gran contaminant és la riquesa. Arribats a aquesta conclusió apareix un gran responsable de la germanor universal, la política, que no entén el significat de germanor perquè és la culpable de la desproporció en el repartiments de la riquesa. Les diferències en la convivència han de ser proporcionals d’acord amb la saviesa de cada persona en el desenvolupament de la seva vida. I la saviesa pateix la manipulació de la política. Ser savi no consisteix en conèixer molts temes sinó en com en treu el degut profit. I dissortadament no tothom hi fa aportacions positives perquè la cultura no és objectiu principal de la política i molt menys quan ha esdevingut escolanet de la gran economia. Quan una persona desentona en el compliment dels seus deures individuals i col·lectius esdevé un manipulador per manca de cultura. I la política hi contribueix amb els pressupostos més pobres en relació amb els militars. Quan en un col·lectiu els arguments no són paraules sinó armes, la convivència no serà la pau si no l’odi de l’egoisme personal.

L’ÉSSER HUMÀ VÍCTIMA IMMOLADA PEL PODER POLÍTIC

La persona humana palesa en la seva imatge unes diferències fonamentals. Aquestes diferències modelen el cos de la dona i de l’home amb el signe de la creativitat. Creativitat que porta a la convivència. Tres paraules defineixen la facultat creadora, mare, pare i fill/a. I el primer nucli de convivència és la família. Creixeu i multipliqueu-vos fou la consigna que la primera parella de la història va rebre. Les diferències físiques de l’home i la dona tenen  un clar sentit de convivència amb el pobleu la terra. Però aquest pobleu comportava un altre deure estimar i respectar la natura. Aquestes normes ens diuen que existeix algú superior a la humanitat i aquest superior és el seu creador. En el curs de la història els humans han expressat la necessitat d’un Déu amb la creació de mitologies fetes déus o deesses perquè necessitaven explicar la veritat humana. Aquesta mitologia fou substituïda pel poder polític, com es palesa en la  història egípcia i romana i en l’actualitat atribuint-se els poders polítics i econòmics la condició divina. Amb quin poder Franco va capitanejar la guerra espanyola amb el resultat de més d’un milió de morts? Amb quin poder Putin ha declarat la guerra a Ucraïna amb mils de morts? Quan la revolució francesa va declarar la fraternitat un deure perquè va contestar amb la guillotina? La política no ha reconegut mai, i actualment segle XXI, tampoc, la igualtat. Milions de persones moren per culpa de les guerres i per culpa d’una política que deixa milions d’humans morir per culpa de la misèria. La divinització de persones ha desembocat sempre al llarg de la història a causar la mortaldat dels pobres. Perquè i com moren milions de persones als nostres dies? Hi ha massa maneres i una d’elles afirma que l’existència de Déu és una creació dels humans. I jo em pregunto i aquests humans tan poderosos tenen  tant de poder que poden lliurar-se de morir? Existeix en l’actualitat una opinió que l’home esdevindrà immortal. Sant Pau ho diu molt clar, no tots moriran però tots seran transformats. El canvi de vida dels humans dels últims temps serà una transformació de vida terrenal a vida celestial. Però aquest poder no el té la ciència, què és limitada perquè és una condició humana. El que sí és veritat que la política se serveix de la ciència per destruir la humanitat amb la creació cada vegada més sofisticada per construir armes de guerra per emparar el seu poder. L’exemple de Putin és prou clar, com el dels EEUU d’Amèrica i altres estats emergents. El futur de l’ésser humà en mans del poder polític no és la convivència en pau assolida per la paraula i l’amor.

LA POLÍTICA DESENTONA EN LA CORAL HUMANA

Política, religió, cultura, ciència, art, economia, civisme i sociologia són veus de la coral humana que al llarg de la seva història de mils d’anys no ha aconseguit cap esclat d’aplaudiments. La humanitat està desil·lusionada. Cap de les veus entona d’acord amb les exigències de la globalitat. I per damunt de totes les veus, la que més desafina és la responsable de la llibertat, igualtat i fraternitat, la política. Paraula provinent de la grega politeia definidora de “teoria dels pobles”. En els seus començaments se la nominava politikè tegne, art propi dels ciutadans. Eliminada la paraula tegne, la politiké dona pas a l’actual política. La política esdevindrà la responsable de la convivència amb les aportacions de religió, cultura, ciència, art, economia,  civisme i sociologia. Òbviament els ciutadans s’especialitzaran en les modalitats que s’adaptin millor a la seva intel·ligència amb la saviesa de saber col·laborar entre ells perquè la humanitat compleixi amb la globalitat de la seva imatge. Dissortadament la imatge ha deixat de ser global perquè una modalitat, l’economia ha desbancat la política i l’economia s’ha auto-declarat imatge global de la humanitat manipulant les necessitats econòmiques de tots els components. Resultat d’aquesta usurpació ha estat la pèrdua de col·laboració de la majoria de ciutadans mitjançant la seva especialitat formant-se el grup de la pobresa desestabilitzadora. És la imatge dels nostres dies en que l’1% de la humanitat gaudeix de la meitat de la riquesa mundial i el 99% l’altre meitat amb les diferències del dret de fer-se ric. I tot perquè la política no compleix el programa natural del seu objectiu caient en el dret a tenir diners. La humanitat necessita urgentment  que la política compleixi l’objectiu que per naturalesa li pertoca i l’economia estigui al servei de la convivència en pau. Els diners han d’estar al servei dels diferents sectors socials perquè cada persona porti una vida digna. Tornar als temps d’Aristòtil i Plató en que la política era la “teoria dels pobles”.