CAL FER SENTIR MOLT FORT LA VEU DEL POBLE

La política està posant en perill la democràcia mundial. És veritat que l’avenç de la filosofia democràtica és lent lent. I és la veu de la democràcia qui fa por al poder del diner que domina la política mundial. És veritat que les lleis escrites en democràcia professen bons desitjos de benestar per a tothom, pero aquestes lleis són fàcilment manipulables pel poder, com és palès, per exemple, a l’estat espanyol i dissortadament també a Europa. Tenim l’exemple del procès contra Catalunya en el que la veu del poble no s’ha escoltat com era just. I no em refereixo a la presència dels testimonis, sinò a la manca d’investigació per part de la justícia de la veritat dels processats. I en el procès no s’ha escoltat, que jo sàpiga, les vulneracions de la Constitució comeses, que són moltes. Personalment, si abans dubtava de la credibilitat de la justícia espanyola, desprès del procès encara en dubto més. S’han portat testimonis d’una indignitat humana indignant, com la del militar que prenent-se la justícia per la seva mà assessinà per l’esquena a un pres, culpable és veritat, però persona i aquest testimoni fou indultat pel govern del PP. Tenen alguna credibilitat testimonis com aquest? La Constitució diu que per cap motiu es poden causar danys físics i psíquics a cap persona, i el ministeri espanyol envia contra Catalunya policies que cridaven i cantaven “a por ellos” i el seu testimoni era escoltat. Una vergonya. S’acusa a Catalunya de malversació de diners quan el ministeri enviar els “a por ellos” li va costar vuitanta milions d’euros i aixó no és cap crim, quan els responsables del govern en la seva declaració “no savien” no “era el seu deure” quan amb la llei a la mà són els responsables del benestar de tots els espanyols i en l’actualitat milions de ciutadans ho pasen molt malament. I aquests responsables són els testimonis de la veritat contra el procès quan la veritat és que per culpa d’ells, pel seu mal govern, Catalunya s’aparta cada dia més d’Espanya. L’aplicació justa de la llei és un deure. I els jutges prevariquen si la seva investigació no porta a la veritat. Per les notícies que es van coneguent, l’estat va preparar al marge de la llei, l’acusació. I aixó és un delicte que fa de testimoni. Coneix de veritat qui són, qué  pensen, com actúen els presos polítics, el Tribunal Suprem?. Un pres polític, que no és polític, ni fa política, i és president de l’entitat cultural més important de Catalunya i d’Espanya pel seu nombre d’associats que superen els dos cents mil, pot ser acusat de criminal? Fer cultura és un crím a l’Espanya democrática? Presos que culturitzen els altres presos, com Junqueras, són criminals o persones que defensen la dignitat dels ciutadans? Les despeses de l’estat espanyol per callar la veeu de Catalunya al món, milionàries, sí són malversació i no les que treballen pel benestar de la seva gent defensant el dret a la independència perquè l’estat actual no se’n preocupa, ans tot el contrari com ho palesa la corrupció política d’un partit en el govern. Pobra Espanya, amb un estat quines institucions només s’emmirallen en els articles de la llei que castiguen i no en aquells que eduquen i quin incompliment sancionen els justiciers. I a aquest estat se li ha de fer escoltar la veu del poble, no només la del poble català, la el poble senzill i digne de tot Espanya. Honestament, la lliço que he après del procès contra Catalunya és l’enveja d’un estat que encara no ha entés qué és la democràcia. Sóc conscient de la duresa de la meva afirmació. Però són molts els fets i les paraules de polítics de l’estat espanyol que m’hi han fet pensar.N’hi ha per escriure un llibre. Un intent és el meu assaig “EL MÓN NECESSITA UNA POLITICA HUMANA”.  No sóc jo sol qui parla de polítics prevaricadors. També ments espanyoles. Les ments dels avis que veuen perillar la seva jubilació. Les mens de les dones que tenen tot el dret de protestar contra la seva marginació histórica. I el moviment independentista pacífic de Catalunya defensa aquestes veus perquè qui ho ha de fer no ho fa. I al catalans que ho fan se’ls acusa de criminals. El judici de la història farà justìcia. La veu del poble serà el testimoni decissiu.

PROBLEMA MOLT GREU, LA DEMOCRÀCIA AL SERVEI DE L’EGOÏSME CONSUMIDOR

No m’agrada gens el procès polític que sembla viure’s a Barcelona, ciutat per assolir l’alcaldia. Personalment penso que s’està degradant la democràcia al servei d’interessos de partit. I aixó és molt greu, perquè la culpabilitat del joc es pot repartir. Hi ha un guanyador en minoría, que d’acord amb les normes establertes, ha de començar el diàleg per fer viable la governança. És temerari i poc democràtic pretendre ser govern amb minoria. Però també ho és, que una altra minoria vulgui imposar la seva voluntat sense dialogar com democràticament caldria fer. En democràcia hi ha una norma que és sagrada, la veu del poble. I la veu del poble ha fet guanyador un partit independentista que té el dret a l’alcaldia amb el suport de partits favorables a la independència que, independentment de la seva ideologia d’esquerres o dretes,, es fonamenten en la filosofia independentista. Si el ser d’esquerres o de dretes fa inviable l’acord, es palesa un greuge lamentable a la democràcia. Si el partit guanyador, transcorregut el temps legal no arriba a cap consens, és el moment dels altres partits amb possibilitats, però respectant sempre la democràcia i no com succeix a Barcelona que alguns partits, al marge dels resultats, declaren que no faran mai alcalde a un independentista. I aquests també agreugen descaradament a la democràcia perquè neguen el dret a pensar diferent. I el greuge és de campionat perque fa la impressió que la llei els ho permet. Els resultats de les votacions a Catalunya i particularment les del Vallès Oriental, m’han portat a reflexionar sobre la saviesa de la veu popular. I he arribat a la conclusió que alló que decideix més el vot, és el concepte de dignitat política que la ciutadania té del cap de llista. I al Vallès Oriental s’han donat fets  molt peculiars que el mateix cens electoral que vota conjuntament per les municipals i les europees, en les municipals voten un partit d’esquerres per majoria i en les europees també per majoria a un partit de dretes. Em podeu dir, quina explicació té aquest fet? Sincerament la credibilitat humana dels cap de llista. Per a les  municipals pot ser el cap de llista d’esquerres i per Europa pot ser el de dretes. I aquest fet s’ha complert en les darreres votacions. I tot plegat em porta a pensar que a la democràcia espanyola encara li resta un llarg camí per ser una verdadera democràcia. Les declaracions que s’escolten i els fets que es pateixen denuncien amb prou contundència la manca de formació humana en el respecte a la llibertat. I el votar un o altre partit és un acte de llibertat. I en la política espanyola es nega als partits contraris el dret de ser votats amb les manifestacions que es fan contra ells i es vol imposar el vot perquè, segons ells, són l’exclussiva garantia de bona governança. I aquesta complicitat s’ha viscut i patit sense cap escrúpol per part del partit impositor de vulnerar la Constitució denigrant l’altre de paraula, fet concret que la Constitució prohibeix. La garantia d’una majoria de vots no ho és d’un bon govern. Perquè s’hi constata manipulacions descarades i un menyspreu inacceptable de la dignitat de l’ésser humà. La problemàtica plantejada en l’assoliment de l’alcaldia de Barcelona ens ho demostra.

DIFÍCIL CAMI DE CATALUNYA PER LA LLIBERTAT GLOBAL

Segurament que a lectors i lectores amigues els cridi l’atenció la meva defensa de Catalunya des de la religió. És la meva aportació respectant la d’aquelles persones que només ho fassin des de la política. Però la meva concepció de la humanitat m’exigeix una filosofia germana de la teologia perquè el problema és de dimensions de globalitat. Personalment no concebeixo la història sense la presència d’un ésser superior programador de la convivència, programador que ha traslladat aquesta circumstància a la humanitat. La Catalunya democràtica del segle XXI palesa un horitzó que va molt més enllà d’una visió terrenal. La globalitat aixampla el meu horitzó perquè penso que alló que és infinit es defineix en la imatge que Catalunya dóna avui al món. I el procès que pateix per la defensa de la seva dignitat de poble, ho palesa clarament. A favor de Catalunya, la Constitució de l’estat aixeca la veu, perquè s’està vulnerant la dignitat també d’Espanya. D’acord amb la meva idea, la veu del poble és superior a la política per dret natural i diví i els governants, responsables de la política, no poden oposar-se i menys contradir la veu popular. I la Constitrució espanyola ho reconeix i ho especifica quan s’ha d’expressar la totalitat de la veu espanyola o només la que és referent d’una comunitat autónoma. I Catalunya compleix aquest mandat que el govern i la justícia no respecten. I alló que és més greu, rau en el fet que el govern ha demanat l’opinió de la veu corresponent i l’estat no respecta la resposta. Per què serveix un referéndum organitzat per l’estat? D’acord amb la votació del 26 de maig, els presos polítics haurien de gaudir de llibertat, però alló que és pitjor que la llibertat la reconeixia la votació organitzada per Mariano Rajoy, pensant que el poble li donaria la raó. I amb els fets de la història, la ciutadania té tota la raó de no creure en la justícia de l’estat. Catalunya amb la Constitució a la mà pot defensar els seus drets perquè no la contradiuen, ni la vulneren i el Tribunal d'Estrasburg no contradiu la voluntat dels catalans. Óbviament, que el dictàmen del Tribunal d'Estrasburg, ho posa més difícil. Independentment d’aquest dictàmen el procès continúa i la llei d’Europa no pot condemnar idees que han possibilitat la formació de la Comunitat Europea. Idea que la Constitució no defensa perquè no en parla, però l’estat espanyol ha de respectar havent signat les lleis i normes que ha signat, començant per la Declaració Universal dels Drets Humans, on s’emmiralla la Constitució. Les interpretacions, no les lleis, posen més difícil la solució, però no la prohibeixen, perquè les idees no es poden sancionar. Si les sancionessin molts polítics de la dreta i de l’esquerra espanyola haurien d’estar empresonats per les seves paraules. El progrès només el fan possible el pensadors i els valents. Catalunya continúa el seu camí.      

LES VOTACIONS DEL 26 DE MAIG A GRANOLLERS

Granollers convida a una reflexió profunda amb els dos resultats, el municipal i l’europeu. El municipal el guanya amb majoria absoluta el PSC i l’europeu també amb  majoria, Junts per Catalunya. Per què en una mateixa població no guanya el mateix partit les dues votacions? Penso senzillament que la raó està en el lideratge i credibilitat d’una persona. I Mayoral, és un líder molt proper a la gent. I Puigdemont a Catalunya és un líder que genera confiança. Les dues votacions tenen el mateix signe: la credibilitat del líder. Mayoral amb el seu tarannà ha assolit credibilitat. Les persones valoren les promeses però més les realitats.  Fa molts anys que segueixo la política de la meva ciutat. Hi he reflexionat molt. Personalment no voto el PSC però valoro les persones. I a Mayoral el conec molt bé. Una persona estudiosa de la filosofia de l’ésser humà, amb l’esport, el treball de la seva família i  la cultura. Va preferir la cultura a l’esport i el socialismo coim un servei a la societat. Ell sap que no el voto però el respecto i és un orgull per a mi que sigui un exalumne. És veritat que de defectes tots ens tenim, però si els sabem valorar ens serveixen per millorar. Només critiquem, no no porta enlloc. I a casa nostra domina el criticar. Estic convençut que el PSC a Granollers  té en Mayoral el seu estandart. I com és possible que el mateix dia i de cara a Europa, el guanyador ha estat Puigdemont, de la força contrària i independentista?.Per els ciutadans de Granollers estimen Catalunya i avui davant Europa, Puigdemont a Europa és la garantía. Ho ha demostrat amb fets.És curiós que una ciutat, com Granollers, que és majoritàriament socialista, a l’hora de la identitat no hagi confiat en el seu cap de llista representant a Europa. La trajectòria de Borrell no ha valorat Catalunya i aixó marca. I aquesta circumstància palesa que la ciutadania de Granollers és bàsicament demòcrata, i Puigdemont és, avui per avui, el més valorat, també al món. I en aquesta valoració, no oblidem, que també hi juga fort Oriol Junqueras, per què Catalunya no estaria prou representada sense ERC. No oblidem que el pensament netament català és global. I Europa necessita la Catalunya global, representada per Puigdemont i Jonqueras. I la ciutadania de Granollers que pensa i sent força més del que sembla actúa molt conscient a l’hora de la veritat. I en aquesta contesa no hi han faltat veus d’Espanya amb un missatge clar al seu govern. Puigdemont ha rebut prop de quaranta mil vots d’Espanya, (Illes Balears, País Valencià, País Basc,  Comunitat de Madrid, Andalusia,  Galicia i  les Illes Canàries. Independentment del nombre, és un significatiu indicador que demana la llibertat dels presos politics.  Si en aquest tema hi trobo alguna mancança rau en el fet que la filosofia de la política espanyola no té prou clara la sobirania de la veu de la ciutadania, com ho palesa una política cultural massa defectuosa. La persona no hi juga el protagonisme que li pertoca i perquè no hi pugui jugar la cultura és la ventafocs de la política. Els missatges del poble són profunds i també denuncien les desviacions. Granollers una lliçó històrica, el 26 de maig de 2019.

L’ODI DEL PP I CIUTADANS ENFONSARÀ ESPANYA

Les paraules de Suso del Toro, escriptor i pensador gallec, són molt significatives. “Tant és qui governi, la cultura política espanyola és odi”. (El Punt Avui, 24-5-19, pag.5). I fent-hi referència ho corroboren les de Pablo Casado quan referint-se al Congrès afirma:”Aquí s’hi han d’asseure els qui estan a favor de la unitat d’Espanya, i no pas aquells que volen trencar-la”. És curiós que afirmant una idea se’n demostra la contrària. Jugar amb les paraules és perillós quan el seu significat no s’adapta a la seva etimologia. Qué significa la paraula unitat? La unitat matemàticament és una mesura per valorar el conjunt. La unitat per valorar la humanitat com a col·lectiu és l’ésser huma. En l’actualitat set mil milions d’éssers humans configuren la humanitat, una unitat global. Cada ciutadà és humanitat però no tota la humanitat. I les persones són iguales per naturalesa i diferents en les formes. I les formes no trenquen la persona. Aquestes formes es coneixen pel nom d’accidents. Per exemple, la imatge, no n’hi ha cap d’igual; el color de la pell, l’alçada, el pes, la veu té diferents modalitats. El disseny físic i psíquic d’una persona ens ho palesa. I aquest mateix fenòmen defineix les col·lectivitats. Una col·lectivitat pot originar-ne dues per exemple, perquè les persones s’uneixen per idees mès favorables a la seva convivència. I aquesta formació de noves col·lectivitats no trenca la convivència universal, tot el contrari fa brillar més la unitat quan aquesta paraula es refereix a tota la humanitat. Defensar la personalitat dels pobles d’Espanya no trenca res, només enforteix la humanitat global perquè aporta valors de convivència respectant la dignitat de les persones. Un territori no fa la unitat, és l’espai perquè les unitats s’hi desenvolupin enriquint la globalitat. Negar els drets d’unes persones que pertanyen a un poble diferent com és Catalunya, és desfer la unitat global i no entendre l’evolució de la història. Europa va iniciar un procés d’unitat respectant les diferències dels pobles que la configuren. Però sembla ser que en l’actualitat hi ha pobles que volen imposar la seva pròpia filosofía, no la filosofía de la unió. I avui, Europa té greus problemes. I un dels problemes és Espanya per culpa del seu estat. Un estat que sanciona amb la presó a ciutadans que defensen idees diferents i que no compleix les lleis europees que ha signat. I d’aquest incompliment se’n diu trencar. I un exemple de trencament el tenim en el judici contra Catalunya i en l’incompliment de la Constutució que permet pensar diferent i prohibeix els maltractaments físics i morals. I el PP i Ciutadans no ho reconeixen dient que la Constitució els empara fent el contrari del que diu. Els darrers esdeveniments viscuts a la pell de brau, que manipulen la Constitució i condemnen polítics catalans són l’avantsala d’un esfrondament polític de greus consequències en la globalitat de la convivència humana. Espanya necessita un verdader terratrémol per fer-li obrir els ulls i adonar-se que la seva democràcia no és verdadera i que les seves lleis han d’esdevenir verdaderes defensores de les persones.

Tinc l’esperança que la democràcia verdadera, aquella que volia assolir l’Europa dels cinc fundadors de la comunitat econòmica europea, i que en l’actualitat està patint l’atac d’un greu virus polític. Tinc fe en Catalunya i tinc fe en l’Europa de la democràcia. Les estrelles de la veritat en el firmament de la història hi brillen malgrat pateixin foscors de negres nuvolades. Per la llibertat Catalunya serà un estat europeu independent. Espero que el vot català esdevingui una gran lliçó de dignitat democràtica a l’estat espanyol.

ALBERT RIVERA, LA HISTÒRIA LI FARÀ DEMANAR PERDÓ

Per començar Sr. Rivera cal una auto-anàlisi del propi jo en concordància amb la convivència i els significat de la paraula llibertat. El pimer pas, que cal fer en aquest món és valorar si la dignitat del propi jo encaixa amb el sentit global de la humanitat i la configuració de la convivència. Tots tenim molt a reflexionar i els homes polítics els que més. Si no estem en pau amb nosaltres mateixos i en el primer propi entorn, que és el familiar, no estem capacitats per dir als altres alló que han de fer i menys convertir-se en programadors de convivència. I vostè sap millor que ningú quin és i ha estat el seu camí. No sóc jo qui li ha de recordar. Només el seu comportament en la configuració de les cambres de l’estat en la nova singladura ens fa pensar a força gent que aquell no és el seu lloc i que no sou el polític que l’estat espanyol necessita. La seva cara i el seu gest, me’l vaig mirar amb molta atenció, llençaven odi contra els que definiu de “colpistes”. Les seves paraules s’avancen a les del tribunal i davant la història la vostra imatge potser serà la de colpista. Vàreu dir:”És una ofensa al poble espanyol que ocupi un escó i cobri un sou públic aquells que están processats per donar un cop a la democràcia”. Sr. Rivera, de veritat em podria definir i explicar el que és la democràcia? Les seves paraules l’acusen. I els fets encara més. I en la seva wep va escriure el text que he copiat al peu de la lletra i respecto la llengua castellana, que estimo essent independentista i abans que vos naixèssiu la vaig aprendre per immersió linguïstica, pedagogia que vos odieu. Vàreu escriure: “Hoy los políticos golpistas que trataron de destruir nuestra democrácia han humillado al pueblo español desde la Cámara nacional. Y Batet i el PSOE se lo han permitido. Por eso he defendido a todos los españoles que sí quieren que se respete nuestra Constitución”.

Sr. Rivera, el meu DNI em diu que sóc espanyol, encara que em considero independent, i vos no m’heu defensat, m’heu insultat i heu pervertit el sentit de diàleg de la Constitució que un dels seus articles diu que no es maltractarà als ciutadans perqquè no existeix cap raó per l’insult i el menyspreu si no hi ha aldarulls contra la convivència. I Europa, i aquí hi neix el vostre odi que manifesteu amb la mirada i les paraules, ha dit que no hi ha rebelió. Sr. Rivera l’acte de constitució del Congrès va ser molt significatiu i va donar al món una imatge molt pobre d’Espanya. La vostra fotografia parla per ella sola. Llegim i estudiem tots, atentament, jo i vos la Constitució i la base filosófica que la recolza i reflexionem sobre si vos i jo som verdaderament demòcrates. El comportament del Congrès va palesar obertament qué lluny està la política espanyola de la democràcia. Per què alló que primer cal és reflexionar si es respecta la dignitat de totes les persones, pensin el que pensin i actuin com actuin. Ni vos, ni jo tenim autoritat per acusar ningú, la nostra obligació és treballar per una bona entesa i amb el 155 només es fa injustícia.

LGTBI, FACTOR DE LA GLOBALITAT HUMANA

Cinc lletres amb missatge universal de convivència. L’orientació sexual, condició natural humana, no pot ser mai motiu de criminalització social desprestigiant la dignitat de cap ésser humà. Ser persona comporta sentir  sensacions corporals que desvetllen desitjos de relacions de compenetracions físiques amoroses d’arrel sexual viscudes per persones de diferent o del mateix sexe. I aquestes relacions tenen una base natural. Les sensacions físiques o psíquiques es desperten en la psiqué de l’ésser humà que per raons d’orígen el seu aspecte és definidor d’un sexe i els seus efectes viscuts pel sexe contrari. Una persona pot ser físicament un home i psìquicament una dona al mateix temps o viceversa.. Que un home s’enamori d’un altre home si l’atracció es de sentit femení, quina ha de ser la resposta si la naturalesa l’ha configurat d’aquesta manera? Ha de renunciar al sexe? Pot canviar el seu físic sexualment? I el mateix efecte pot patir una dona que físicament és dona però psìquicament se sent home. No podem oblidar que la capacitat de sentir i patir es pateix gràcies al sentiment controlat per la ment. La seva capacitat de raonar basada en el sentiment que li confirma el dret de realació sexual és injust que esdevingui un motiu d’exclusió social, d’haver d’amagar-se a l’armari, com es deia. Un amic meu, una gran persona, em deia la gran pau que sent quan per fi no ha d’amagar-se i pot presentar públicament la parella amb que ha contret matrimoni. Dos homes casant-se sóna estrany però que es relacionin és normal i natural i que aquesta relació els porti a conviure sota un mateix sostre, és un dret. Tant en els homes com en les dones. Que la unió es defineixi de matrimoni, metafòricament és lógic i la relació és natural. I molt més si científicament es demostra que és un resultat dels gens definidors que es decanten per la feminitat o per la masculinitat. Les decissions de la natura són llei. I religiosament són fills i filles de Déu com els hetero-sexuals. Formar part del grup LGTBI és un condicionant de la natura que juntament amb els heterosexuals configuren la globalitat humana i uns i altres gaudeixen de les condicions psíquiques per condicionar la seva vida. Són intel·ligents, racionals, sentimentals amb capacitat de programar el seu dia a dia d’acord amb el suport de la llibertat. Que les seves relacions sexuals siguin racionals o no dependrà de la seva intel·ligència i de la capacitat de valorar la bondat o maldat dels seus actes. Óbviament la cultura sexual pateix els mateixos problemes morals que l’egoïsme del diner o l’autoritat. Un robatori, un enverinament, un assessinat i una aberració sexual són perversions morals antihumanes contràries a la convivència i un despreci inaceptable de l’altre. Hetero sexuals i LGTBI tenen els mateixos drets i deures cívics i des de la meva visió religiosa tots són fills de Déu. Que ho vulguin ser o no depèn de la seva llibertat. Penso que la religiositat dels o de les homosexuals es mereix un tractament humà i digne com els heterosexuals. La dignitat de la persona és primordial a l’hora de solucionar problemes, quan de veritat ho són, perquè, a vegades, els creem. El meu màxim respecte als LGTBI que viuen dignament o hi volen viure. D’exemples n’hi ha per tots els gustos i a fe que molts i moltes són un exemple de dignitat humana a seguir.