Les paraules de Suso del Toro, escriptor i pensador gallec,
són molt significatives. “Tant és qui governi, la cultura política espanyola és
odi”. (El Punt Avui, 24-5-19, pag.5). I fent-hi referència ho corroboren les de
Pablo Casado quan referint-se al Congrès afirma:”Aquí s’hi han d’asseure els
qui estan a favor de la unitat d’Espanya, i no pas aquells que volen
trencar-la”. És curiós que afirmant una idea se’n demostra la contrària. Jugar
amb les paraules és perillós quan el seu significat no s’adapta a la seva
etimologia. Qué significa la paraula unitat? La unitat matemàticament és una
mesura per valorar el conjunt. La unitat per valorar la humanitat com a
col·lectiu és l’ésser huma. En l’actualitat set mil milions d’éssers humans
configuren la humanitat, una unitat global. Cada ciutadà és humanitat però no
tota la humanitat. I les persones són iguales per naturalesa i diferents en les
formes. I les formes no trenquen la persona. Aquestes formes es coneixen pel
nom d’accidents. Per exemple, la imatge, no n’hi ha cap d’igual; el color de la
pell, l’alçada, el pes, la veu té diferents modalitats. El disseny físic i
psíquic d’una persona ens ho palesa. I aquest mateix fenòmen defineix les
col·lectivitats. Una col·lectivitat pot originar-ne dues per exemple, perquè
les persones s’uneixen per idees mès favorables a la seva convivència. I
aquesta formació de noves col·lectivitats no trenca la convivència universal,
tot el contrari fa brillar més la unitat quan aquesta paraula es refereix a
tota la humanitat. Defensar la personalitat dels pobles d’Espanya no trenca
res, només enforteix la humanitat global perquè aporta valors de convivència
respectant la dignitat de les persones. Un territori no fa la unitat, és
l’espai perquè les unitats s’hi desenvolupin enriquint la globalitat. Negar els
drets d’unes persones que pertanyen a un poble diferent com és Catalunya, és
desfer la unitat global i no entendre l’evolució de la història. Europa va
iniciar un procés d’unitat respectant les diferències dels pobles que la
configuren. Però sembla ser que en l’actualitat hi ha pobles que volen imposar
la seva pròpia filosofía, no la filosofía de la unió. I avui, Europa té greus
problemes. I un dels problemes és Espanya per culpa del seu estat. Un estat que
sanciona amb la presó a ciutadans que defensen idees diferents i que no
compleix les lleis europees que ha signat. I d’aquest incompliment se’n diu
trencar. I un exemple de trencament el tenim en el judici contra Catalunya i en
l’incompliment de la Constutució que permet pensar diferent i prohibeix els
maltractaments físics i morals. I el PP i Ciutadans no ho reconeixen dient que
la Constitució els empara fent el contrari del que diu. Els darrers
esdeveniments viscuts a la pell de brau, que manipulen la Constitució i
condemnen polítics catalans són l’avantsala d’un esfrondament polític de
greus consequències en la globalitat de la convivència humana. Espanya necessita
un verdader terratrémol per fer-li obrir els ulls i adonar-se que la seva
democràcia no és verdadera i que les seves lleis han d’esdevenir verdaderes
defensores de les persones.
Tinc l’esperança que la democràcia verdadera,
aquella que volia assolir l’Europa dels cinc fundadors de la comunitat econòmica
europea, i que en l’actualitat està patint l’atac d’un greu virus polític. Tinc
fe en Catalunya i tinc fe en l’Europa de la democràcia. Les estrelles de la
veritat en el firmament de la història hi brillen malgrat pateixin foscors de negres
nuvolades. Per la llibertat Catalunya serà un estat europeu independent. Espero
que el vot català esdevingui una gran lliçó de dignitat democràtica a l’estat
espanyol.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada